"No marxarem de Ciutat de Gaza: no tenim on anar"

BarcelonaConscients que no hi ha cap lloc segur en tota la Franja de Gaza, centenars de milers de palestins s'han quedat a Ciutat de Gaza, enmig de l'ofensiva de l'exèrcit israelià per conquerir la ciutat. "Hem de quedar-nos aquí perquè la gent ens necessita", explica a l'ARA en un missatge de WhatsApp el sindicalista Fayez Elemare, desplaçat a la platja de la ciutat, que s'ha convertit en un immens camp de refugiats. La tenda on viu amb els seus fills i els seus nets està a tocar del mar i dimarts els va arribar la metralla de les explosions. "Per sort estem tots bé", diu. La comunicació és intermitent pels bloquejos israelians i de vegades cal esperar dies per rebre les respostes.

Israel ha declarat el 86% de Gaza, on hi ha 700.000 persones, zona de combat, i ha ordenat als palestins marxar cap a la zona d’Al-Mawasi, el sud, que només ocupa el 14% restant, on és materialment impossible encabir-hi tota la població i que també ha estat repetidament bombardejada.

Els tancs israelians avancen sobre el Ciutat de Gaza, coberts amb un intens foc aeri de caces i drons, alerta Sobhi Abu Warda, un estudiant d’enginyeria electrònica de 22 anys. “Els bombardejos no han parat ni un minut. Ataquen les torres de pisos, els camps de desplaçats... aquí just al davant de la casa on visc han llançat bombes incendiàries des de drons sobre l’hospital Al-Rantisi”. Explica que molta gent intenta vendre les poques pertinences que els queden i que no poden carregar, fins i tot esmicolen els mobles de fusta per vendre’ls com a llenya, per reunir diners per traslladar-se al sud, com els ordenen les octavetes llançades per l’aviació israeliana. “Ens enfrontem amb l’infern mateix. Això és una neteja ètnica i un genocidi davant dels ulls de tot el món”, diu Abu Warda. A més de les bombes, es continua agreujant la fam provocada pel bloqueig israelià a l’entrada d’aliments i productes bàsics i per la destrucció dels mercats i els comerços.

Però no tothom està en condicions de marxar. Hi ha malalts, ancians i criatures que no poden recórrer 15 quilòmetres sota les bombes i amagar-se dels franctiradors per arribar al sud, que tampoc no és segur i no hi ha espai ni per plantar una tenda. Els palestins s'enfronten amb la decisió impossible de fugir cap a camps de desplaçats on els espera només la fam i les bombes o quedar-se a la ciutat, on l'exèrcit israelià, com constatava divendres l'ONU, està destruint tot el que fa possible la vida. A la tenda on s'està la família del sindicalista –on van haver de fugir després que l'exèrcit israelià bombardegés casa seva al nord de la Franja– almenys han pogut instal·lar un dipòsit d'aigua per rentar, uns bidons d'aigua potable, una petita cuina i tenen una carpa gran dins la qual n'han aixecat tres de petites, una per a cada nucli familiar. Com que estan molt a prop del mar, diuen que l'aire és més net. Aviat arribarà el fred, però a Gaza ningú pensa en el futur perquè s'han de centrar en mirar de sobreviure un dia més. Si la pròxima bomba cau una mica més a prop, es quedaran sense res. La setmana passada es van plantejar empaquetar i marxar per enèsima vegada, però no van trobar transport.

3000 euros per fugir en un camió

Enmig de l'ofensiva genocida israeliana, moure's és molt car. El trajecte en un camió que pugui portar tota la família, matalassos, mantes, roba d'abrigar i de casa, els bidons i les provisions de menjar costa uns 3.000 dòlars. Una furgoneta, 1.500. Un tuk-tuk o un cotxe petit, 500. "Sota els continus bombardejos de l’ocupació i les ordres d'evacuació cap al sud, la gent fuig carregada i esgotada, arrossegant el que poden. Alguns porten matalassos i mantes en bicicletes i carretons, altres van amb bosses i motxilles. N'hi ha que fan uns quants viatges a peu", diu Fayez Elemare. Va viure situacions terrorífiques quan l'exèrcit israelià va arrasar el nord de la Franja, la zona més castigada en aquests dos anys, però confessa que s'estremeix davant el que veu aquests dies: "Gent fugint de la mort sota les bombes, amb els ulls plens de misèria i patiment, i amb tota l’esperança i el desig de sobreviure a aquesta massacre". Aquest dissabte s'ha difós un vídeo que documenta un atac israelià contra un dels camions carregats fins al capdamunt, on una família intentava arribar a la zona suposadament segura.

Centenars de milers de persones s’han quedat atrapades a Ciutat de Gaza. També l’estudiant d’enginyeria i la seva família. “No marxarem perquè no tenim on anar. Haurem de dormir al carrer perquè han bombardejat la casa on estàvem. Dijous vam veure excavadores i tancs de l’exèrcit ocupant que avançaven cap al centre urbà. Però més que els tancs ens espanten els drons –aquí a Gaza els anomenem quads–. Aquests petits drons porten caixes amb explosius, volen per sobre dels nostres caps a la nit sense ser vistos i les llancen sobre zones on es reuneixen civils, sobre cases habitades i sobre qualsevol cosa que es mogui pels carrers”, apunta Abu Warda. I encara descriu amb tot detall els tancs vells carregats de bombes que l’exèrcit israelià mou a control remot per fer-los detonar dins la ciutat sense arriscar els seus soldats.

El sindicalista no es doblega. "Som humans i tenim por quan veiem trossos de cossos pel carrer. Quan veiem que al costat d'on som bombardegen una casa i hem de treure cadàvers de nois, dones, infants o ancians d'entre les runes. També ens deprimeixen els posicionaments internacionals còmplices d'Israel i dels Estats Units, inclosos tots els països àrabs. Però encara tenim forces per seguir resistint. Malgrat l'extermini, el desplaçament i la destrucció, no podran posar fi a l'existència dels palestins ni robar-nos el dret a la llibertat i a la independència. Per molt que duri o s’escurci el temps, perseverarem", conclou.

Aquest dissabte els tancs israelians han continuat avançant sobre Gaza, mentre l'aviació, segons Tel-Aviv, ha llançat un centenar d'atacs aeris. L'exèrcit israelià ha bombardejat l'escola Al-Mutássim a l'oest de Ciutat de Gaza, on vivien centenars de refugiats. Entre les víctimes dels atacs del dia hi ha la família de Mohamed Abu Salmiya, el director de l'Hospital Al-Shifa, al centre de la ciutat, on van arribar els cossos del seu germà i la seva cunyada. "Tot pot passar ara, que rebem els cossos morts o ferits dels nostres éssers estimats", deia el metge a l'agència AFP.