Israel intensifica el setge a Gaza mentre més veus alerten del "fracàs" de l'estratègia

BarcelonaUn nen de poc més de set anys camina amb el seu germà petit a collibè. Un altre porta el gat a sobre l'espatlla, mentre els seus germans avancen al seu costat portant motxilles de mides diverses. Una tercera de la mateixa edat arrossega un cotxet amb dues criatures més a dins. I al costat, una cadira de rodes que fa servir de carretó on s'apilen bosses plenes de roba. Són alguns dels vídeos i imatges que corren per les xarxes socials sobre l'èxode massiu de Ciutat de Gaza.

Des que les tropes israelianes van començar dimarts l'ofensiva terrestre sobre la capital de la Franja, centenars de milers de persones han abandonat la ciutat a peu o amuntegats en cotxes i camions: 450.000 segons l'exèrcit, i 250.000 segons l'ONU. La resta del milió de desplaçats que hi habitaven, 740.000 persones segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, s'hi han quedat. Alguns perquè no tenen diners per fugir després que s'hagi disparat el preu del transport; d'altres perquè consideren que el sud, tot i ser una zona denominada humanitària per l'exèrcit israelià, tampoc és segur perquè hi continuen impactant bombes.

Els que es queden, a més de procurar sobreviure entre els constants bombardejos israelians, han de presenciar l'avanç de les tropes terrestres de Benjamin Netanyahu, que dimarts asseguraven que ja controlen un 40% de la capital. La pluja de projectils i la campanya de destrucció s'han intensificat els últims dies, i s'han acarnissat especialment amb edificis residencials alts. El resultat es pot veure en imatges satèl·lit: districtes sencers han quedat arrasats.

Les tropes estan avançant pel nord-oest i pel sud-est, i deixen molta població atrapada al mig, que es veu obligada a anar cap a la costa. Els tancs, la infanteria i l'artilleria avancen cap al cor del centre urbà de Ciutat de Gaza amb el suport de la força aèria, segons va declarar dijous el portaveu de l'exèrcit. Després de controlar els barris de Zeitoun, Sheikh Radwan, Al-Saftawi i Karameh, l'últim objectiu israelià ha estat el de Tal al-Hawa, al sud-oest de la capital, que aquest matí ha patit una campanya dels anomenats "bombardejos catifa": bombardejos massius i indiscriminats amb la finalitat de destruir tots els edificis i les infraestructures que hi ha al perímetre.

Perquè la fugida sigui més ràpida i les tropes israelianes puguin ocupar més de pressa la ciutat –amb l'objectiu declarat d'edificar-hi ben aviat– Israel va dir dimecres que obria un nou corredor a la carretera de Saladí per agilitzar el desplaçament de la població. Aquest divendres, però, ha anunciat que el tornava a tancar, sense donar cap motiu. "Residents de Ciutat de Gaza. Des d'aquest moment l'accés al sud a través de la ruta de Saladí està tancat", s'ha limitat a assenyalar en un comunicat el portaveu de l'exèrcit. I ha afegit que la carretera de Rashid (que travessa la Franja de nord a sud resseguint la costa i on hi ha hagut embussos molt intensos els últims dies) torna a ser l'única operativa. El portaveu no s'ha estalviat les amenaces per a la població que es quedi: "Les Forces de Defensa d'Israel continuaran operant amb una força sense precedents", ha advertit.

Una ofensiva que posa en perill els ostatges

En una entrevista a la televisió israeliana, el president francès, Emmanuel Macron, qualificava dijous a la nit l'ofensiva d'Israel a Gaza de "fracàs". És una opinió molt compartida a Israel, fins i tot dins les forces armades. El mateix cap de l'estat major de l'exèrcit, Eyal Zamir, ha dit repetidament que s'oposa a la campanya ordenada per Netanyahu perquè considera que posa en perill els ostatges i no és casualitat que les seves tropes avancin amb cautela per evitar danys col·laterals del seu mateix bàndol.

El que havia de ser una conquesta llampec s'ha convertit en un martiri per als mateixos militars israelians que fa gairebé dos anys que dura. Una de les crítiques més recurrents cap a l'estratègia de Netanyahu és que, malgrat la campanya ingent de mort i destrucció que ha llançat, no ha estat capaç d'alliberar els 48 ostatges que estan retinguts a Gaza. Segons apunta l'analista israelià Amos Harel a Haaretz, això es deu, en part, a la incompatibilitat dels dos objectius declarats: derrotar Hamàs i recuperar els ostatges. "El primer requereix temps i encara no està assolit; però el temps juga en contra dels ostatges, que veuen empitjorar la seva situació", afirma.

De fet, més enllà d’alguns rescats puntuals –l’últim amb èxit va ser a Rafah l’agost del 2024–, la majoria d’ostatges només han tornat a través de negociacions. Per això l'estament militar israelià tem que alguns acabin morint per culpa dels bombardejos o siguin executats, apunta l'analista. Qui ha capitalitzat aquesta postura és el cap de l'estat major, que mira de frenar les operacions militars més arriscades. Però això juga en contra de Netanyahu, que necessita una victòria ràpida i visible per reforçar la seva base política.

Tanmateix, per ara Netanyahu es pot permetre fer cas omís dels avisos de casa seva, perquè manté el suport incondicional de l'administració nord-americana de Donald Trump. Washington no només li subministra gran part de l'arsenal amb què ha mort més de 65.000 palestins en menys de dos anys sinó que també li dona carta blanca per continuar ignorant les reiterades advertències de la comunitat internacional i esquivant les responsabilitats davant del Tribunal Penal Internacional, que l'acusa de genocidi i crims de guerra.

L'última demostració de la impunitat que garanteix Trump a Tel-Aviv va ser ahir mateix. Per sisena vegada, els Estats Units van vetar una resolució que exigia un alto el foc a Gaza al Consell de Seguretat de l'ONU. La resolució, que sí que va ser aprovada per 14 dels 15 membres del consell, demanava un "alto el foc immediat, incondicional i permanent a Gaza respectat per totes les parts", l'aixecament de les restriccions a l'ajuda humanitària a Gaza i l'alliberament de tots els ostatges retinguts per Hamàs.