Internacional 02/01/2022

El PSOE i Podem reforcen el compromís amb l'OTAN

L’Estratègia de Seguretat Nacional espanyola s’actualitza tenint en compte la pandèmia, les ‘fake news’ i els atacs híbrids

4 min
Militars espanyols a la frontera de Ceuta durant la crisi del maig passat.

BarcelonaForçat per l’impacte de la pandèmia i les debilitats que ha posat al descobert, el govern del PSOE i Unides Podem ha decidit actualitzar un any abans del previst l’Estratègia de Seguretat Nacional. El document, publicat la setmana passada, substitueix el del 2017, elaborat pel govern Rajoy, i introdueix noves amenaces, com les pandèmies, els ciberatacs, la desinformació, la inestabilitat econòmica i la crisi climàtica i la vulnerabilitat energètica, que segons el text “poden desencadenar crisis en cascada”. Però la nova estratègia també té una bona dosi de continuïtat, que passa, sobretot, per l'aposta per l’OTAN i la UE, i el seu projecte per tenir una capacitat de defensa autònoma, en ple replegament del gendarme nord-americà. 

“L’aliança estratègica d’Espanya amb els Estats Units està basada en una relació de mútua confiança amb dimensions polítiques, econòmiques, culturals i militars”, diu el text, que afegeix: “Espanya, membre de la UE i de l’OTAN, donarà suport a la cooperació entre les dues organitzacions com a eix central de la seguretat col·lectiva davant dels grans desafiaments globals”.

En aquest sentit, el document apunta: “Arran de l’experiència de l’Afganistan, la UE ha d’efectuar accions conjuntes militars que contribueixin a reforçar el vincle transatlàntic i que afavoreixin la gestió de crisis transfrontereres i la seva autonomia estratègica. En particular, la UE ha d’assumir un paper més important a l’hora de gestionar desafiaments com les pandèmies, el terrorisme internacional, els ciberatacs o les campanyes de desinformació”.

La Xina, Rússia i la guerra híbrida

La nova estratègia també té en compte el que es coneix com a conflictes híbrids, en què actors estatals o no estatals recorren a estratègies no convencionals per desestabilitzar els adversaris, com ara ”campanyes de desinformació, ciberatacs, espionatge, subversió social, sabotatge, coacció econòmica o ús asimètric de mitjans militars”. En aquest capítol se citen indirectament la Xina i Rússia.

L’escalfament global se situa com una de les grans amenaces per a la seguretat espanyola, que pot "agreujar les migracions massives” i tenir “repercussions directes a Espanya, ja que provocarà fenòmens meteorològics adversos més extrems i freqüents, sequeres, onades de calor, inundacions, escassetat d’aigua i perjudicis per a la biodiversitat”.

El document fa èmfasi en la transformació digital en forma de “tecnologies disruptives com la computació al núvol, la computació quàntica, la intel·ligència artificial, la virtualització de les xarxes i l’internet de les coses”, que “ofereixen innombrables oportunitats de futur, però també presenten seriosos desafiaments per a la seguretat nacional”. Entre els riscos cita les criptomonedes, que fan vulnerable el sistema financer internacional. El 5G, entre altres avenços tecnològics, es veu com un perill que “pot comprometre la cadena de subministrament, especialment la provisió de serveis essencials o crítics”.

Una de les qüestions que preocupen els responsables de seguretat espanyols és el big data: els centres de processament de dades o els cables submarins, així com els actius de la propietat intel·lectual i industrial, són "especialment vulnerables" davant ingerències exteriors. Un risc que considera tan inquietant com la concentració de dades en mans de grans empreses tecnològiques, de les quals alguns actors polítics poden fer un ús “abusiu”.

En l’anàlisi de riscos regionals, el govern espanyol aposta per una UE “més forta al món” i assegura que el Brexit no afeblirà la relació entre Espanya i el Regne Unit, un país "amic i aliat”, encara que Madrid no renuncia a “resoldre l'anacronisme que representa la situació de Gibraltar”. Gens anacrònica, en canvi, es presenta en el document la situació dels enclavaments espanyols de Ceuta i Melilla, al nord del Marroc, per als quals es compromet a elaborar plans de seguretat específics.

El Marroc i Algèria, països amics

Després de la crisi migratòria a Ceuta del maig passat provocada pel govern de Mohamed VI en represàlia per l’acollida humanitària del president saharui, i malgrat els problemes d’abastiment de gas d'Algèria , el govern assegura que “la relació d’Espanya amb el Marroc i Algèria és de bona amistat, des de la premissa de la cooperació lleial i el respecte a les fronteres”. Sense canviar el guió de sempre, situa com a prioritats la cooperació antiterrorista i el control de fronteres. També referma el compromís espanyol amb les operacions militars de l’OTAN, la UE i la coalició global contra el Daeix a Síria i l’Iraq, per molt que el califat ja ha estat derrotat sobre el terreny. El Sahel és la principal preocupació, per l’expansió dels grups jihadistes i els conflictes intercomunitaris.

Però el document destaca els països del golf de Guinea, a l’Àfrica occidental, als quals reconeix “una gran importància estratègica per a la salvaguarda dels interessos espanyols”, i recorda que l’exèrcit protegeix en aquella zona els vaixells pesquers i petroliers espanyols per garantir “la seguretat marítima nacional, el consum energètic i la protecció de la pesca i les inversions espanyoles”. Militars espanyols per defensar els interessos espanyols: s’acaba, doncs, la retòrica del discurs del desplegament humanitari. Per a l’Amèrica Llatina, en canvi, les prioritats són servir de pont amb la UE i contribuir a la lluita contra el narcotràfic.

Madrid manté els aspectes més tradicionals de la política de defensa: des de la “capacitat de dissuasió” fins a la necessitat de desenvolupar la indústria militar amb fons públics, així com la lluita antiterrorista. Sí que es fa èmfasi en la necessitat de millorar les respostes a situacions de crisi, creant una reserva estratègica de recursos i modernitzant el sistema de vigilància nacional de salut pública. Tot amb una aproximació de col·laboració entre l’administració central i les autonomies. I dibuixa noves eines, com una Agència Espacial Espanyola i una estratègia estatal contra la desinformació.

stats