Guerra entre Israel i Palestina

Rafah, una ratera: hi arriben milers de desplaçats palestins, però no tenen on allotjar-se

La gent dorm al carrer i gairebé no queda menjar, ni aigua potable ni combustible

Anas Baba (Efe)
3 min
Tahani Kamal, aquest dimecres a la ciutat de Rafah. Hi ha arribat en cadira de rodes i no té on allotjar-se.

Rafah (franja de Gaza)La ciutat de Rafah, al sud de Gaza, és l’únic lloc que els queda. Els palestins ja no saben on refugiar-se. L'exèrcit israelià ha ordenat l'evacuació de la població palestina cap al sud de la Franja, però no hi ha lloc, ni menjar, ni res.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"No sé on puc anar. És un desastre", lamenta l’Ayad, un pare que fa vint dies que fuig amb la seva família dels bombardejos israelians. Primer van viatjar des de la ciutat de Gaza fins a la de Khan Yunis. Però han hagut de tornar a fugir perquè els militars israelians també estan atacant aquesta localitat. I ara són a Rafah, a la frontera amb Egipte. Aquí no hi ha cap lloc on allotjar-se. Fa hores que estan al carrer, fent tombs d’un lloc cap a un altre. Les escoles que serveixen de refugi estan plenes. "No hi ha espai per a ningú més –exclama el pare–. Els mateixos israelians ens van dir que marxéssim al sud”. Però, on?

L'Ayad amb la seva família aquest dimecres a la ciutat de Rafah.
El fill de l'Ayad amb un fulletó llançat per l'aviació militar israeliana que diu que la població ha de marxar cap al sud de la Franja.

L’Ayad i la seva família no són els únics. A Rafah milers de persones dormen al carrer perquè no tenen on anar. Els palestins comencen a pensar que l'única alternativa que els queda és que Egipte obri la frontera, però el govern del Caire s'hi oposa frontalment. De moment, només ha autoritzat la sortida d'estrangers i de palestins amb doble nacionalitat, sempre que aquests no es quedessin a Egipte.

Rafah té una població d'unes 280.000 persones, però actualment ja acull uns 470.000 desplaçats, i es calcula que un altre mig milió arribarà en els pròxims dies fugint de Khan Yunis. A Rafah amb prou feines hi queda combustible, ni aigua potable, ni menjar. Als mercats és impossible trobar-hi pollastre, carn, ous o formatge. Només hi ha tomàquets, cebes i pebrots.

Segons l'ONU, 1,8 milions de persones estan desplaçades a tota la Franja i més del 70% dels seus 2,4 milions d'habitants són al sud de Gaza.

La gent arriba a Rafah carregada amb totes les seves pertinences.

La gent arriba a Rafah a peu o amb cotxe, carregada amb les seves pertinences. Alguns fins i tot porten mantes o matalassos. Estan desorientats, no saben on anar, ni coneixen ningú. És el cas de Tahani Kamal, que també és al carrer i busca un sostre on passar la nit amb la seva família. Ha viatjat de Khan Yunis a Rafah en cadira de rodes. ”No hi ha cotxes ni transport –lamenta–. Anar on, al desert? El Sinaí és el desert”, respon quan se li planteja la possibilitat de travessar la frontera amb Egipte, cap al Sinaí.

Una dona palestina que no sap on allotjar-se a Rafah.

Una altra palestina, que prefereix mantenir l'anonimat, lamenta haver deixat enrere els diners, la casa i tot el que va aconseguir durant una vida d'esforç. Primer, per viatjar a l'Hospital d'Al-Shifa, a la ciutat de Gaza, on milers de desplaçats i ferits van buscar refugi, però que després va ser atacat per l'exèrcit israelià. I ara per arribar a Rafah. Ella també és al carrer, sense saber on allotjar-se. Assegura que a Khan Yunis hi ha vist gossos menjant-se els ossos de persones sense vida. "Ja no em queda energia. Què més voleu? Deixeu-nos en pau", clama referint-se a Israel. "Només tinc els meus fills i Déu. Sisplau, tingueu pietat de nosaltres!"

stats