Internacional 05/02/2021

El règim saudita rep amb recel la presidència de Biden

La Casa Blanca vol repensar la seva relació amb Riad

Ricard G. Samaranch
3 min
El príncep hereu saudita Mohamed bin Salman.

BarcelonaMentre les cancelleries de la majoria de països sospiraven el 3 de novembre per una victòria de Joe Biden, als palaus de Riad ho feien per la reelecció de Donald Trump. El príncep hereu Mohamed bin Salman, home fort del règim saudita per la delicada salut del seu pare, tenia motius per fer-ho: la tèbia reacció de Washington després de l’assassinat de l’opositor saudita Jamal Khashoggi, molt probablement ordenat pel mateix Bin Salman, li va ser de gran ajuda per capejar el temporal. En canvi, el llavors aspirant Biden va demanar un canvi profund en la relació amb un aliat tradicional, i poc després d’instal·lar-se a la Casa Blanca ja n’havia deixat alguns senyals.

La setmana passada, el govern nord-americà va anunciar una revisió dels contractes per a la venda d’armament firmats en les estretors de la presidència Trump amb l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, les dues petromonarquies del golf Pèrsic que constitueixen un dels principals eixos polítics de l’Orient Mitjà. En concret, es tracta de l’adquisició de 50 caces bombarders F-35 i 18 drons Reaper per valor de prop de 20.000 milions d’euros per part d’Abu Dhabi, i de més de 400 milions en projectils de precisió per part de Riad. Aquesta última transacció ha quedat suspesa.

Per això i per anuncis com el d’ahir respecte a la guerra del Iemen, l’elecció de Joe Biden ha suscitat recel entre els dirigents dels Emirats i sobretot de l’Aràbia Saudita, que ja van mantenir una tensa relació amb l’administració Obama per la signatura de l’acord nuclear amb l’Iran i per haver propulsat les Primaveres Àrabs, que van fer caure el règim de Hosni Mubàrak a Egipte. Aquesta és l’actitud que ha predominat en els mitjans d’aquests dos països, que solen reflectir fidelment l’opinió dels seus governs. “Hi ha un nou camí a recórrer, no un simple retorn on ja han caminat els demòcrates abans”, deia el diari Gulf News en un editorial, en una velada referència a la presidència Obama.

Tanmateix, Cinzia Bianco, analista del Council on Foreign Relations, estableix una diferència entre la sort dels dos països: “Els Emirats fa temps que treballen per millorar la seva imatge a Washington, presentant-se com a moderats, rebaixant el perfil de la seva intervenció a la guerra del Iemen o signant els acords de normalització amb Israel. En canvi, la relació amb Riad s’ha convertit en una qüestió partidista. Se l’associa amb Trump. Hi haurà un escrutini més estricte pel Congrés demòcrata i la societat civil”, diu.

De fet, diversos congressistes van aplaudir amb entusiasme la suspensió de l’exportació d’armes a l’Aràbia Saudita. “Això marca el final de l’ambivalència dels EUA envers l’inadmissible patiment al Iemen. Ja no apaivagarem dictadors brutals per guanys personals”, va escriure fa uns dies a Twitter el congressista demòcrata Ro Khanna.

El paper d’Israel

Mentre Bianco preveu que Riad deixarà de ser un “aliat central” en l’estratègia de Washington a l’Orient Mitjà, Ali Ahmed, director del think tank Gulf Institute, es mostra molt més escèptic. “Hi haurà un canvi a nivell de retòrica, però els interessos són els mateixos. I els EUA es mouen només per interessos. Dubto molt que hi hagi un canvi substancial en les polítiques”, afirma en una entrevista telefònica. I, com a argument, assenyala el fet que el nou secretari d’Estat, Anthony Blinken, digués durant el seu procés de confirmació al Senat que “consultaria” Israel i els aliats del golf Pèrsic abans de tornar a signar un acord nuclear amb Teheran. “Blinken ha sigut sempre un defensor d’Israel i dona suport als acords de normalització firmats per alguns països àrabs sota el patrocini de Trump”, diu Ahmed, dissident saudita, que dona a entendre que les pressions israelianes evitaran un càstig rigorós a Bin Salman.

Biden va fer campanya defensant un retorn al pacte nuclear amb l’Iran, però una nova entesa es presenta ara com un camí ple de mines. Mentre Washington insta Teheran a complir primer els compromisos inclosos a l’acord, moderant l’enriquiment d’urani a les seves centrals i permetent la visita dels inspectors de l’ONU, el règim dels aiatol·làs exigeix a Biden que retiri abans les sancions econòmiques que els estrangulen. A més, els republicans pressionen perquè el nou acord inclogui també límits al programa balístic iranià i la fi del seu suport a diverses milícies rebels a la regió, una condició inadmissible pel règim iranià.

stats