“Jo ja no dono la mà ni a l’església”
Rentar-se les mans és obligatori abans d’entrar als establiments públics a la zona afectada per l’epidèmia
Enviada Especial A Beni (RDC)El primer que et demanen quan arribes a l’aeroport internacional de la ciutat de Goma, a l’est de la República Democràtica del Congo, és que et rentis les mans. A peu de pista, abans d’entrar a la terminal, hi ha un bidó de plàstic amb una petita aixeta d’on surt aigua amb clor. Al costat, un pòster diu “Junts vencerem l’Ebola” amb dibuixos gràfics dels escabrosos símptomes de la malaltia: vòmits, diarrea, defecacions amb sang… Un operari també et pren la temperatura i et lliura un formulari amb preguntes que has de contestar: “¿Ha tingut febre, vòmits, diarrea o fatiga no habitual les últimes 48 hores? ¿On ha estat durant els últims 21 dies? ¿Té mal de cap o dolor muscular?”
L’1 d’agost es va declarar un brot d’Ebola a les províncies d’Ituri i Kivu del Nord, a l’est de la República Democràtica del Congo. Goma és a més de 300 quilòmetres de l’actual epicentre de l’epidèmia, però ja s’hi estan prenent mesures de prevenció. Fins i tot diuen que s’està fent el mateix a Uganda i Ruanda, els països veïns.
Beni és la població congolesa que concentra més casos d’Ebola. A la ciutat, però, és difícil veure referències sobre la malaltia, més enllà de dues o tres tanques publicitàries amb el lema “junts eliminarem l’Ebola” i els telèfons de contacte als quals cal trucar si se’n detecta un cas. Al principal carrer de Beni, l’únic que està pavimentat de tota la localitat, també hi ha bidons d’aigua amb clor davant la majoria de botigues i establiments. Abans d’entrar-hi és obligatori rentar-se les mans i en alguns llocs també et prenen la temperatura.
Mal de cap, vòmits i diarrea
Jeremy Guerin, que és el responsable de desinfecció contra l’Ebola de Metges Sense Fronteres a Beni i que sap de què parla, assegura que un dels primers símptomes de l’Ebola és la febre, i que els que han contret el virus no el poden encomanar fins que no pateixen els primers símptomes de la malaltia. Altres indicis del virus són mal de cap, vòmits, diarrea, cansament i dolors musculars. El problema és que aquests símptomes són també els de la malària, i ara precisament és època de pluges a la República Democràtica del Congo i el paludisme està a l’ordre del dia. En definitiva, sovint es confon la malària amb l’Ebola, i viceversa. La psicosi és generalitzada.
“L’Ebola s’encomana a través de fluids corporals com la suor, la saliva, la diarrea...”, continua explicant l’expert de Metges Sense Fronteres. Això explica l’obsessió de prendre la temperatura i l’obligació de rentar-se les mans. De fet, la gent a Beni han deixat de fer-se encaixades de mans malgrat que, segons diuen, abans era la manera de saludar-se més habitual.
“¡No, no, jo ara no dono la mà ni a l’església!”, exclama amb cara d’esgarrifança Muyisa Ndivitho, una veïna de Beni que explica que un amic seu ja ha mort d’Ebola i que ella no vol tenir el mateix final. D’altres admeten que de vegades encaixen la mà però després corren a rentar-se-la.
El responsable del ministeri de Salut congolès a Beni, el doctor Bathé Ndjoloko, explica que de moment l’Organització Mundial de la Salut (OMS) només està vacunant a la República Democràtica del Congo persones que hagin tingut contacte amb algun malalt d’Ebola, excepte les dones que estan embarassades o en període de lactància. Curiosament les estadístiques indiquen que els casos d’Ebola creixen sobretot entre les dones d’entre 15 i 34 anys, segons dades de l’OMS.
A les persones que han tingut contacte amb un malalt d’Ebola també se’ls fa un seguiment mèdic durant 21 dies per comprovar si desenvolupen algun símptoma de la malaltia. Aquest és el temps que es calcula que el virus tarda a activar-se. La vacuna no és cent per cent eficaç. Hi ha persones vacunades que han acabat malaltes.
Centres de salut gratuïts
L’alcalde de Beni, Jean-Edmond Nyonyi, assegura que l’Ajuntament ha pres totes les mesures possibles per evitar l’expansió de l’epidèmia. “La gent ja s’ha acostumat a rentar-se les mans i hem decretat la gratuïtat dels centres de salut públics perquè els veïns hi puguin anar sense pagar”, afirma. Durant aquests dies totes les escoles també són tancades a Beni, però no pas per l’Ebola sinó per la situació d’inseguretat. Els rebels hi han protagonitzat diversos atacs.
Beni té una població de més de 700.000 habitants, però no hi ha aigua corrent ni electricitat en tot el terme municipal. Els veïns obtenen l’aigua de dipòsits comunitaris, i qui té llum durant algunes hores del dia és perquè fa servir un generador o panells solars. La localitat, que està formada bàsicament per cases d’una sola planta, només té 14 quilòmetres de carrers pavimentats. La resta són de terra. Moure-s’hi és un maldecap, però per a l’Ebola s’ha convertit en un terreny adobat.
