Internacional 03/08/2021

De les runes a casa-museu: el difícil ressorgir del palau Sursock

La reconstrucció d'un dels edificis més emblemàtics de Beirut costarà 6 milions d'euros

3 min
Interior del palau Sursock, destruït per l'explosió d'ara fa un any a Beirut.

BeirutL'explosió del port de Beirut va afectar per igual pobres i rics, migrants, refugiats, locals i estrangers. Tothom que la va viure va sentir que es trencava per dins i va sentir com pot de fràgil ser la vida, com uns segons poden canviar-ho tot per sempre. El seu rostre blanquinós i el seu cos prim i elegant podrien donar-li un aspecte de fragilitat, però és una dona forta i tenaç. Mary Cochrane, dona de Roderick Sursock, està viva de miracle, gràcies a un robust sofà de fusta que es va creuar al seu camí quan sortia disparada i va esmorteir l'impacte del cop contra un dels pilars de ferro que suporten les bigues del sostre enteixinat. Però Yvonne Sursock, o Lady Cochrane, no va tenir la mateixa sort. Lady Cochrane va sucumbir a les ferides i va morir setmanes després de l'explosió. I malgrat que tenia 98 anys, com recorda la Mary, "ningú no es mereix morir així".

Lady Cochrane va dedicar la seva vida a cuidar el palau –reconstruït després de la guerra civil (1975-1990)– que havia heretat del seu pare Alfred, un ric comerciant cristià en època otomana, per tal que no caigués a les urpes de l'especulació immobiliària. Així va ser com va fundar l'Associació per a la Protecció de Llocs Naturals i Edificis Antics al Líban, per frenar la destrucció de cases patrimonials, assetjades pels promotors immobiliaris que buscaven l'oportunitat. Fins i tot, Lady Cochrane va fer de sentinella de la seva pròpia mansió per impedir que lladres i milicians entressin a saquejar-la durant la guerra. Paradoxes de la vida, Lady Cochrane es va dedicar en cos i ànima a vetllar pel palau Sursock però aquest no va poder protegir-la a ella.

La poderosa explosió, tan letal com una bomba d'1,2 quilotones de TNT, va arruïnar el patrimoni dels Sursock i 300.000 habitatges més a Beirut. L'enorme palau, de dos pisos, amb elements arquitectònics àrabs i venecians, amb finestres ogivals amb vidrieres, va saltar pels aires. Llenços del postbarroc, del neoclassicisme italià, del realisme francès, i tapissos d'artistes orientals van quedar sepultats per les runes. Però la Mary no es va enfonsar. "Aquest és el llegat que l'Alfred va deixar a la seva família, però també pertany al Líban", exclama. "La nostra casa sempre ha estat oberta a tothom. Hem celebrat concerts i esdeveniments al jardí, i hem organitzat escoles d'estiu per als petits", explica la Mary.

La solidaritat de joves voluntaris que van venir a rescatar de les runes vasos de ceràmica, peces de fusta tallada dels sostres enteixinats i el suport d'institucions internacionals que volien ajudar a la reconstrucció li van fer oblidar per uns moments el terrible tràngol del seu temps a l'hospital i la mort de Lady Cochrane. La Mary és també restauradora, per la qual cosa ha anat guardant meticulosament en caixes totes les petites peces de ceràmiques de vasos antics, alguns amb més de dos segles d'antiguitat, que anirà a poc a poc restaurant al seu taller.

"No podem rendir-nos"

El més urgent ha sigut reforçar l'estructura i segellar les finestres amb plàstics especials. "L'edifici en si requerirà una mica més de 6 milions per a la reconstrucció, perquè tot ha de ser refet", adverteix la Mary. Aconseguir els fons no serà una tasca fàcil, tenint en compte que la profunda crisi econòmica per la qual passa el país no ajuda gaire a l'hora de recaptar generoses donacions. Amb la forta devaluació de la lliura libanesa, a més, intentar comprar qualsevol material és realment prohibitiu. "No és només una qüestió de restaurar la casa. També és un acte de resistència cultural, que és important en aquests moments. No podem rendir-nos. Hem de seguir endavant", exclama.

Si els treballs de restauració surten com estava previst, l'objectiu és "convertir el palau en un museu que obrirà al públic l'any 2025", explica la Mary. "Això és el que hauria volgut Lady Cochrane", manifesta. La Fundació i Centre Cultural del Palau Sursock serà una institució sense ànim de lucre perquè tots els ingressos es dediquin a preservar les col·leccions d'art i l'edifici. Per poder dur-ho a terme, la família Sursock compta amb l'ajut del fons RestArt Beirut, creat sota els auspicis de la Fundació Rei Balduí a Brussel·les, que ha fet una campanya a través de crowdsourcing (col·laboració voluntària) i donacions. Com el palau Sursock, desenes de cases patrimonials malferides per l'explosió llangueixen a l'espera que arribin més ajudes per a la reconstrucció.

stats