Reforçar les defenses antiaèries d'Ucraïna: la "primera prioritat" de l'OTAN

Rússia anuncia 8 detencions per l'atac al pont de Crimea

4 min
Agents de policia porten el cos cobert d'una persona morta per un atac amb míssils russos contra un comboi de vehicles civils aprop de Zaporizhzhia, a Ucraïna.

Brussel·les / BarcelonaDesprés de la pluja de míssils russos en diferents ciutats ucraïneses i que el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ho demanés en la reunió d’urgència del G-7, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha situat aquest dimecres una prioritat: abastir Kíiv de sistemes de defensa antiaèria per abatre míssils, avions de guerra i drons. “Els atacs indiscriminats i terrorífics, contra civils, mostren la necessitat urgent de més sistemes de defensa aèria d’Ucraïna”, ha remarcat, a l'inici de la cimera de ministres de l'aliança atlàntica que se celebra avui i demà a Brussel·les. Alemanya –molt criticada per Kíiv per no proporcionar-li tancs de combat–s'ha avançat i ja ha lliurat quatre sistemes Iris-T, amb capacitat per protegir una ciutat sencera de míssils llançats a una distància de 40 quilòmetres que volin a una altura de fins a 20 quilòmetres. Els Estats Units també han anunciat l'enviament de sistemes NASAMS terra-aire.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els atacs russos de dilluns no només han reforçat el compromís polític i militar de l'OTAN amb Ucraïna: tampoc han ajudat l'exèrcit del Kremlin a millorar la seva situació sobre el terreny: les tropes ucraïneses han recuperat aquest dimecres cinc localitats al districte de Berislav, al nord de Kherson, en un sol dia. Kherson va ser la primera gran ciutat d'Ucraïna a caure a mans russes i és un objectiu simbòlic i estratègic en la contraofensiva de Kíiv.

Alts responsables de Defensa de 50 països –una mena d'OTAN ampliada– s'han reunit a la capital europea per decidir els pròxims passos, després de l'exitosa ofensiva ucraïnesa, que ha obligat les tropes russes a recular als fronts de l'est i el sud. La prioritat és respondre a la demanda de Kíiv de crear un "escut" que protegeixi el país, en tota la seva extensió. Alguns països, com Polònia o el Regne Unit, ja han facilitat defenses a Kíiv, però la capacitat de produir-ne és limitada i molts països han afrontat endarreriments per construir els seus propis escuts. "Pressionem per unir les nostres bases industrials per incrementar la força de producció mentre satisfem les nostres pròpies necessitats de seguretat", ha reconegut el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, que també ha viatjat a Brussel·les.

Ucraïna es defensa de les bombes que cauen del cel amb sistemes de llançament manual o bateries muntades en camions, a més dels sistemes que ja tenia, heretats de l'era soviètica. Gràcies a això, sempre segons Kíiv, dilluns van poder abatre 41 dels 84 míssils llançats per Rússia. Però els analistes militars coincideixen que no n'hi ha prou per protegir alhora els civils a les ciutats i les tropes desplegades al front. Stoltenberg ha aclarit que calen "diferents tipus de defensa antiaèria per a diferents usos".

Una altra de les qüestions que abordaran avui i demà els aliats és la protecció de les seves infraestructures crítiques. Arran dels atacs als gasoductes que connecten Rússia i Alemanya, el Nord Stream I i II, dels quals encara no se saben les causes exactes ni l'autoria, Stoltenberg va afirmar aquest dimecres que una de les prioritats dels titulars de Defensa de l’OTAN és arribar a acords "per augmentar les reserves de municions i equips" per defensar-les.

Pel que fa al paper de Bielorússia a la guerra d’Ucraïna, el secretari general de l’Aliança Atlàntica ha demanat que Minsk “acabi amb la complicitat” amb Rússia després que els dos països acordessin dilluns crear una agrupació militar conjunta. També està sobre la taula la demanda de Zelenski d’enviar una missió d'observadors internacionals a la frontera entre Ucraïna i Bielorússia, perquè, segons el president ucraïnès, Moscou està intentant involucrar Minsk en la guerra i podria provocar un atac de falsa bandera atribuït a Kíiv per aconseguir-ho.

Detencions per l'atac al pont de Crimea

Rússia ha anunciat la detenció de vuit persones per estar presumptament implicades en l'atac amb bomba que va ensorrar dissabte parcialment el pont que uneix Rússia amb la península de Crimea. En un comunicat, el Servei Federal de Seguretat (FSB, l'antic KGB) ha assegurat que "en el marc de la investigació que està en marxa han estat detinguts cinc ciutadans de Rússia i tres d'Ucraïna i Armènia que van participar en els preparatius de l'atac".

Segons Moscou, l'atac al pont va ser organitzat pels "serveis d'intel·ligència del ministeri de Defensa ucraïnès, liderats per Kirilo Budànov, i els seus agents". Asseguren que els explosius estaven amagats en rols de film de plàstic que havien sortit el mes d'agost del port d'Odessa, seguint una ruta per Bulgària i Geòrgia per després entrar en camió a Rússia via Armènia. Kíiv, que no ha reivindicat l'atac tot i que alguns alts càrrecs el van celebrar, ha titllat les acusacions russes de "sense sentit" i ha dit: "No comentarem les afirmacions d'un aparell fake que serveix el règim de Putin".

L'explosió del pont de Crimea ha suposat un cop molt significatiu per a Moscou, ja que talla una de les principals rutes de subministrament per a les seves tropes, especialment al front sudA més, el pont, inaugurat pel mateix Vladímir Putin el 2018, es va convertir en un dels símbols del seu poder, quatre anys després d'annexionar-se Crimea.

Atacs contra civils

A Ucraïna aquest matí han mort set persones en un atac en un mercat al poble d'Avdíivka, a la regió de Donetsk, que ha deixat també vuit ferits. Una nena de sis anys ha quedat greument ferida en un altre bombardeig a Níkopol, a la regió de Dnipró. Els serveis d'emergència ucraïnesos també han informat de l'impacte de diversos míssils a la regió de Zaporíjia, un dels quals ha destruït un edifici d'habitatges. També s'han produït diverses explosions a Kherson.

stats