Putin envia al front soldats russos acabats d’alliberar de presons ucraïneses

Moscou“Els van portar a un lloc desconegut, els van prendre els telèfons, totes les pertinences, incloent-hi crucifixos, cadenes i targetes, i els van assignar guàrdies. Mai van arribar a les seves unitats. Dos dies després, els enviaven altre cop al front”. És el relat d’una familiar d’un presoner de guerra rus alliberat en l’intercanvi del 19 de març, en què cada bàndol va entregar 175 combatents, i que els últims dies està circulant en vídeo per canals de Telegram russos.

“Els nostres nois han passat per un infern en captiveri”, continua. “Han patit nombroses tortures i abusos. La majoria tenen ferides per metralla i contusions, fractures que van cicatritzar sense atenció mèdica, i a un d’ells li falta una cama. Tots necessiten cures i descansar, finalment, però, malgrat que estan malalts els fan anar al front”, acaba dient.  

Segons ha pogut confirmar l’ARA, aquest cas no és una excepció. Ivan Txuviliàev, portaveu de l’associació Go by the Forest (Passa pel Bosc), que ajuda soldats russos a desertar i a rendir-se en ser arrestats, explica a aquest diari que estan rebent peticions d’ajuda de parents dels combatents alliberats en el penúltim intercanvi, el dels dies 23, 24 i 25 de maig. Aquest últim és fins ara l'intercanvi més gran, amb mil reclusos entregats per bàndol. Temen que als seus familiars els hagin tornat a enviar a lluitar sense que hi hagin hi pogut parlar després de passar mesos o fins i tot anys empresonats.

És habitual que just després de ser posats en llibertat els soldats s’hagin de sotmetre a un interrogatori de l’FSB, els serveis secrets russos. A continuació els porten a la unitat militar on estan registrats, que pot estar ubicada a prop del front, i quan hi arriben els obliguen a signar un contracte amb el ministeri de Defensa. Des de Go by the Forest diuen que “és impossible negar-s’hi” i que “sovint els documents ja els hi entreguen signats”.

L’entitat recorda als afectats que tenen dret a sotmetre’s a l’avaluació d’una comissió mèdica militar i, immediatament després, sol·licitar vacances. Els metges han de certificar si el soldat està en condicions de reincorporar-se a l’exèrcit o si necessita repòs, per bé que molt rarament se’ls descarta per al servei militar. Les organitzacions de drets humans consideren que aquesta pràctica és inhumana perquè gairebé tots els expresoners de guerra pateixen, almenys, seqüeles psicològiques que desaconsellen el seu retorn a primera línia.

La Convenció de Ginebra prohibeix explícitament l’ús d’antics presoners de guerra en el servei militar actiu. Ara bé, ni Rússia ni Ucraïna permeten renunciar voluntàriament a ser cridats a files durant la guerra, fins i tot havent estat abans en captivitat. A més, l’advocat Maksim Grebeniuk apunta que el ministeri de Defensa rus ha trobat una escletxa per no contradir les disposicions internacionals. Les autoritats russes només consideren que tinguin dret a la repatriació directa els presoners amb ferides o malalties incurables, o amb les capacitats mentals molt afectades, i això dona un gran marge als metges per fer els ulls grossos i denegar les apel·lacions dels soldats.

Aquesta dinàmica està documentada com a mínim des de l’estiu del 2023. El mitjà independent Kholod va publicar que una trentena d’exconvictes russos havien estat destinats als territoris ucraïnesos ocupats. Això sí, en aquella ocasió no se’ls va traslladar al front, sinó uns quilòmetres més endins, als camps d’entrenament, on van haver de cavar trinxeres. Un dels casos més sonats és el dels militars russos empresonats durant la incursió ucraïnesa a Kursk. Segons Go by the Forest, un cop alliberats, el setembre de l’any passat, van ser conduïts de nou a primera línia.

Els joves, carn de canó

La sospita és que en l’intercanvi que s’està duent a terme aquesta setmana, que preveu l’alliberament de tots els menors de 25 anys, els ferits greus i els malalts, es repeteixi el patró. En declaracions a Nóvaia Gazeta Evropa, Irina Krinina, portaveu de La Nostra Sortida, un moviment destinat a trobar soldats russos desapareguts o captius, alerta que les autoritats estan especialment interessades en l’entrega de nois joves i sans per poder-los portar novament al front. “Si les cames, els braços i el cap són a lloc, ni tan sols cal que passin per la comissió mèdica”, conclou.

L’últim intercanvi, acordat durant la segona ronda de converses entre Rússia i Ucraïna a Istanbul, va començar dilluns, però les parts no han volgut donar-ne les xifres definitives fins que no s’hagi completat, al·legant motius de seguretat. També està previst que cada bàndol lliuri els cossos de 6.000 militars morts en combat. Moscou ha acusat Kíiv d’estar endarrerint deliberadament aquesta permuta, però des d’Ucraïna ho neguen i justifiquen la lentitud per la importància de tractar amb cura un tema tan delicat emocionalment i logísticament.