Internacional Rússia 28/06/2023

Serguei Xoigú: l'home en el punt de mira de Putin

Després de la rebel·lió de Wagner, totes les mirades estan fixades en el ministre de Defensa rus, incapaç de frenar l'avanç de Prigojin

Guiu Font
3 min
Putin i Xoigú en una desfilada recent nde l'exércit rus

MoscouEn un acte solemne al Kremlin, Putin agraïa dimarts a les forces de seguretat i a l’exèrcit l'esforç i la determinació per haver evitat una suposada guerra civil a Rússia. Tot i les seves paraules lloant el ministeri de Defensa, no va esmentar el nom de qui és al capdavant de les forces armades, Serguei Xoigú, que ni tan sols va ser vist en la commemoració. Xoigú era el blanc del grup Wagner: fa mesos que es va deixar de dissimular l'enfrontament que manté amb Ievgueni Prigojin.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Per aquest motiu, i tenint en compte la magnitud dels fets que dissabte es van viure a Rússia, ara una de les incògnites és si el cap de l’àrea de Defensa continuarà en el càrrec i, en cas que aguanti, quin serà exactament el seu poder dins l’exèrcit, tot i ser-ne el màxim responsable. La falta d'encert al camp de batalla ucraïnès i la debilitat mostrada en l'avanç dels tancs dels mercenaris Wagner, que es van plantar a uns 200 quilòmetres de Moscou, fa que totes les mirades es clavin en ell.

El Kremlin vol vendre la imatge que ha vençut la insurrecció militar de dissabte i que la normalitat s'imposa. Les paraules de Putin en el discurs televisat de dilluns i en l’homenatge de dimarts volen deixar clar que l’aparell militar és robust i que els soldats estan disposats a sacrificar fins i tot la vida –de fet, hi va haver víctimes entre les files de l’exèrcit en mans de les tropes de Wagner– per defensar les institucions del país.

En aquesta escenificació estudiada, el primer alt càrrec del govern rus que va comparèixer públicament després de la sublevació va ser, precisament, el ministre de Defensa. En un vídeo difós pel Kremlin dilluns, es veia Xoigú al front de guerra ucraïnès, parlant amb alts comandaments militars. L'objectiu? Difondre el missatge que és ell qui continua al capdavant de l’exèrcit i que en cap cas el líder de Wagner va sortint-se amb la seva a l’hora de demanar el cap de Xoigú.  

Incapaç d'aturar els tancs

El Kremlin difícilment apartarà immediatament el ministre de Defensa, que és una de les persones més pròximes a Putin dins l'executiu, perquè posaria en qüestió la imatge de fortalesa que s’esforça a difondre aquests dies. El que és clar és que el seu poder s'ha reduït.

Tot i els homenatges als militars que van fer front a la revolta militar, a Moscou a ningú se li escapa que les tropes de Wagner van arribar armades a uns 200 quilòmetres de la capital gairebé sense trobar resistència de les forces armades russes i que, per tant, Xoigú en realitat no va ser capaç, amb l’exèrcit, de mirar de parar un cop d’estat. Segons les declaracions del mateix Kremlin i de Prigojin el mateix dia de la insurrecció, va ser un acord entre l’aparell polític del país i el cap de Wagner el que va evitar un enfrontament armat, amb la mediació del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko.

Així que a molts ciutadans els va quedar clar que Xoigú, tot i ser qui oficialment capitaneja les tropes russes, té un poder limitat dins l’esfera militar.

Al poder abans que Putin

Sembla, doncs, l'última etapa d’un polític que va arribar al poder fins i tot abans que Putin, en la caòtica dècada dels 90, enmig del desgovern de Boris Ieltsin. En aquella època, amb només 36 anys, es va fer càrrec del ministeri d’Emergències i Defensa Civil, on es va fer popular i gaudia d’una imatge positiva entre l’opinió pública. Ja llavors tenia inclinació per la vida militar.

El 2012, amb una posició consolidada en els cercles de poder del país, Putin el va nomenar ministre de Defensa, premiant-lo per la seva lleialtat i amistat. Xoigú no té formació militar i per aquest motiu, tot i projectar una imatge positiva en l’opinió pública, no gaudia de tanta popularitat entre els comandaments de les forces armades, que l’acusaven de desconèixer-ne les interioritats i de no saber comandar les tropes. Sota el seu mandat, ha introduït polítiques amb l’objectiu de modernitzar l’exèrcit, mancat de recursos. Tot i això, encara avui plouen crítiques per la corrupció que hi ha dins les forces de defensa militar del país -un dels clams de Prigojin- i la manca d’una bona preparació que col·loqui l’exèrcit entre els més professionals del món. Xoigú s’atribueix la invasió de Crimea del 2014 i la campanya militar russa a Síria.

Les desavinences amb el grup Wagner neixen a l’inici de la invasió d'Ucraïna perquè, precisament, el ministre de Defensa desconfiava del poder que anaven acumulant els mercenaris. Per aquest motiu, Xoigú va llançar un ultimàtum: si no s’integraven dins l’exèrcit s’havien de dissoldre. La revolta, al cap i a la fi, sembla que va ser un intent de garantir la supervivència de Wagner. Les conseqüències encara estan plenes d'incògnites. També per a Xoigú.

stats