COP26

S'acumulen els mals presagis per a la cimera del clima de Glasgow

L'ajuda promesa el 2009 per a la transició ecològica als països pobres a partir del 2020 no s'assolirà almenys fins al 2023

2 min
Pluja torrencial i fum, imatge presa a Lagos, Nigèria, el passat 22 d'octubre. La ciutat té uns elevadíssims nivell d'emissions de gasos hivernacle i pateix un clima extrem, circumstància que s'accentua amb el canvi climàtic

Encara no ha començat la cimera sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides, la COP26, que s'obre diumenge vinent a Glasgow, i els mals presagis i les males notícies s'acumulen. Una de les promeses clau per frenar l'escalfament del planeta, l'ajuda de 100.000 milions de dòlars anuals des del 2020 per ajudar els països més pobres a retallar les emissions de gasos hivernacle i per fer front a les conseqüències del canvi climàtic, no s'assolirà com a mínim fins al 2023.

El 2009, els països més rics van prometre aquesta quantitat anual per fer front al desafiament natural, tecnològic i vital. El govern britànic, que fa d'amfitrió de la COP26, coorganitzada també per Itàlia, ha publicat aquest dilluns un pla segons el qual els diners compromesos fa més d'una dècada es podrien recaptar abans del 2025. Però, tot plegat, sembla més una declaració de bones intencions davant la imminència de la cimera que no pas, almenys de moment, una possibilitat real.

Amb tot, el president de la COP26, Alok Sharma, ha afirmat aquest dilluns, durant la presentació de l'esmentat pla alternatiu, que era "molt conscient de la importància" de l'objectiu i la promesa, feta per primera vegada el 2009 i refermada el 2015 a la cimera de París. L'últim conjunt de xifres verificades correspon al 2019, quan es van mobilitzar uns 80.000 milions de dòlars. La promesa per al 2020 "gairebé segur que no s'assolirà", però s'espera que el 2021 se superin els 100.000 milions de dòlars i fins al 2025 es compensin les mancances actuals.

La notícia ha coincidit amb la publicació aquest dilluns d'un informe de l'Organització Meteorològica Mundial que adverteix que els nivells de CO₂ a l'atmosfera no paren de pujar.

El 'premier', en guerra contra la Coca-Cola

Enmig d'aquesta davallada de les expectatives de la cimera, no resulta estrany que per primera vegada el primer ministre britànic, Boris Johnson, hagi admès també aquest dilluns que els objectius que s'havia marcat la reunió "pengen d'un fil". Johnson ha confessat que estava "molt preocupat" perquè la COP26 no pugui segellar els acords necessaris per fer front al canvi climàtic. "Aquesta cimera serà molt i molt dura", ha dit durant una trobada amb adolescents que li plantejaven qüestions sobre el canvi climàtic i la COP26 a la seva residència oficial.

Johnson ha posat Austràlia com a exemple dels compromisos que calen adoptar, atès que el país s'ha plantejat arribar a l'objectiu de zero emissions al 2050. Però el problema d'aquestes fites en el temps és que es poden acabar ajornant, tal com ha passat ara amb el compromís financer adquirit fa més d'una dècada.

A la trobada amb escolars, Johnson també ha tingut ocasió d'assenyalar la Coca-Cola com una de les dotze empreses del món que més plàstic produeixen. En la seva manera habitual d'expressar-se, entre populista i poca-solta, Johnson ha deixat anar als nois: "En aquest moment hi ha prop de dotze empreses, dotze grans corporacions, que produeixen la gran majoria de plàstics al món. Grans companyies de begudes famoses que potser deveu conèixer, però que no esmentaré. No sé per què no, però no les esmentaré. Coca-Cola, per exemple, i unes altres, que s'encarreguen de produir enormes quantitats de plàstic. I ens n'hem d'allunyar i hem de trobar altres formes d'envasar i de vendre les nostres coses".

stats