INTERNACIONAL

Els sindicats policials dels Estats Units es resisteixen als canvis

Les organitzacions protegeixen els agents acusats de mala conducta i obstaculitzen les reformes
Manifestants antiracistes davant d’un cordó policial a Seattle. / DAVID RYDER / AFP
N. SCHEIBER / F. STOCKMAN (The New York Times)

Durant els últims cinc anys, la violència policial en ciutats com Ferguson, Baltimore i ara Minneapolis ha plantejat la necessitat de reformes a fons, però el canvi ha topat amb la resistència dels sindicats de policies. Aquestes organitzacions han protegit de manera agressiva els seus membres acusats de mala conducta, sovint en audiències que s’esforcen a mantenir a porta tancada.

I també han aconseguit frenar un canvi més ampli, utilitzant la seva influència política i el seu pes per fer descarrilar els intents d’establir mecanismes de rendició de comptes.

Si bé els índexs d’afiliació sindical en general han caigut a la meitat a nivell nacional des del començament dels anys vuitanta, fins a arribar al 10% actual, les taxes més altes d’afiliació dels policies proporcionen als seus sindicats recursos que poden gastar en campanyes i litigis per bloquejar les propostes de reforma. Un sol sindicat policial de la ciutat de Nova York ha gastat més d’un milió de dòlars en patrocinar curses des del 2014.

A Saint Louis, Kim Gardner, quan va ser elegida fiscal superior fa quatre anys, va proposar rebaixar els elevats índexs de violència policial de la ciutat. Però quan va proposar una unitat a la Fiscalia per investigar els casos de mala praxi, va topar amb el poderós sindicat de la policia local. El sindicat va pressionar els legisladors perquè deixessin de banda la proposta, que no es va arribar mai a portar a votació. Alhora, un advocat del sindicat va presentar un plet per limitar la capacitat de la Fiscalia per investigar aquestes conductes. L’any següent un líder del sindicat va dir que Gardner hauria de plegar “per força o per elecció”.

Els polítics que han intentat passar per sobre dels sindicats de policies temen que els acusin de ser massa tous amb la delinqüència o fins i tot coses més greus. Quan Steve Fletcher, un regidor de la ciutat de Minneapolis que ha criticat sovint el departament de policia, va intentar crear una oficina de prevenció de la violència, va denunciar que la policia va deixar de respondre ràpidament a les trucades al telèfon d’emergència 911 que feien els seus electors.

Els manifestants, “terroristes”

Pocs dies després que els fiscals de Minneapolis acusessin un agent d’assassinat per la mort de George Floyd, el president del sindicat policial de la ciutat va denunciar els líders polítics, acusant-los de vendre els seus membres i d’haver acomiadat els quatre policies implicats sense respectar el procediment. “És una actitud menyspreable”, va escriure el president, el tinent Bob Kroll, en una carta als afiliats. També es va referir als manifestants com a “moviment terrorista”.

Kroll, ell mateix objecte d’almenys 29 denúncies d’abús, també ha criticat l’administració Obama per la seva “opressió de la policia” i ha lloat el president Trump: “Ha posat les manilles als criminals i no a nosaltres”.

En altres casos, els sindicats no s’han resistit obertament a les reformes, però n’han dificultat la implementació. La intervenció federal és sovint una de les poques maneres fiables de reformar els departaments policials. Però a Cleveland el sindicat va ajudar a retardar l’adopció de reformes previstes per un decret, segons Jonathan Smith, un antic funcionari del departament de Justícia dels Estats Units que supervisava la investigació del govern federal sobre les pràctiques policials. Smith va dir que els responsables del sindicat havien dit als agents de base que els canvis no s’havien de prendre seriosamenent, com ara el requisit d’informar de cada cop que apuntessin algú amb la pistola. “Ho vaig sentir a molts departaments. Espereu. Feu el mínim”, recorda Smith. Steve Loomis, aleshores president del sindicat policial de Cleveland, reconeix que no estava d’acord amb algunes de les noves normes: “Cada cop que un nano apunta amb la pistola, ha d’obrir una investigació per l’ús de la força”, va dir Loomis sobre els seus col·legues més joves. “Ara els nois no apunten les seves armes quan haurien de fer-ho”.

Ara cal veure com respondran els sindicats a les iniciatives de reforma que ciutats i estats han anunciat després de la mort de George Floyd, inclosa la nova prohibició de les maniobres d’opressió del coll a Minneapolis. Però en els darrers dies els sindicats han continuat mostrant solidaritat amb els agents acusats de conductes abusives. El president d’un sindicat policial de Buffalo diu que l’organització s’ha posat “al cent per cent” al costat de dos agents que van ser suspesos dijous després d’empènyer un home gran que va caure i va patir ferides al cap. Segons la premsa local, 57 agents del grup d’antiavalots han renunciat al seu lloc a la unitat en suport dels agents suspesos.

A Chicago, després de l’assassinat de Laquan McDonald, de 17 anys, per l’agent Jason Van Dyke, es va saber que el policia ja havia estat objecte de múltiples denúncies. Però es va imposar un “codi de silenci”.

Powell diu que Trump se salta la Constitució

Colin Powell, secretari d’Estat amb el republicà George W. Bush, va acusar ahir el president Donald Trump d’haver-se “apartat” de la Constitució per la seva postura bel·ligerant davant les protestes per la mort de George Floyd. “Tenim una Constitució. Hem de complir-la. I el president se n’ha apartat. Estic molt orgullós dels generals i almiralls”, ha afirmat Powell, ell mateix afroamericà, en referència al rebuig de la cúpula militar al desplegament de forces de combat per contenir la protesta.

Copyright The New York Times