Ratko Mladic, el genocida de Srebrenica, demana l'absolució

L'excap militar serbobosnià apel·la que va haver-hi errors en el seu judici

Ara

6 min

Ratko Mladic, el genocida d'Srebrenica, en una fotografia d'aquest dilluns a L'Haia EFE

BarcelonaEl genocida serbobosnià Ratko Mladic, condemnat el 2017 a cadena perpètua per la matança de Srebrenica i altres crims, ha demanat aquest dimarts l'absolució a l'al·legar que el tribunal internacional que el va condemnar –el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia– va cometre "errors de dret". Les suposades equivocacions a les quals es remet afectarien els deu càrrecs pels quals Mladic va ser condemnat.

Així ho ha afirmat una de les seves advocades, Peta-Louise Bagott, en l'obertura de les vistes orals del recurs d'apel·lació. La lletrada ha esgrimit que "s'hauria de fer marxa enrere" a la sentència i considerar-lo "no culpable" o declarar el judici nul i repetir-se tot el procés –que va durar sis anys–.

Segons la defensa, en la condemna de Mladic hi figuren una sèrie de successos durant la guerra, com bombardejos i incidents amb franctiradors, que no haurien de vincular-se amb el paper de Mladic com a excap militar serbi de l'exèrcit serbobosnià. Aquests successos s'haurien afegit a les primeres acusacions presentades contra Mladic sense avisar la defensa d'això amb el temps corresponent, fet que, segons l'advocada defensora, constituiria un dels "errors de dret" de la sala que el va jutjar.

La defensa també s'ha queixat que no s'han dut a terme exàmens psíquics i físics suficients per avaluar si Mladic, de 77 anys, està en condicions per sotmetre's a judici. Les vistes del recurs d'apel·lació, que se celebren al Mecanisme per als Tribunals Penals Internacionals (MTPI), amb seu a la Haia, s'estan duent a terme amb retard degut a una operació de còlon a la qual Mladic es va sotmetre a principis d'any.

Acusat de genocidi el 2017

Mladic va ser condemnat el setembre del 2017 a cadena perpètua per un càrrec de genocidi per la matança de Srebrenica, que va suposar l'assassinat d'uns 8.000 homes i adolescents bosnians musulmans el juliol del 1995, ara fa 25 anys. També va ser considerat culpable de quatre crims de guerra i cinc de lesa humanitat, entre els quals figuren assassinat, deportació, atacs contra la població civil i presa d'ostatges.

Per la seva part, la Fiscalia estudia demanar que a l'actual condemna se li afegeixi un segon càrrec de genocidi per altres massacres ocorregudes en diversos municipis de Bòsnia.