UNIÓ EUROPEA

La substitució de Juncker posa a prova l’autonomia de l’Eurocambra

Von der Leyen s’enfronta al vot per ratificar el seu nomenament

No és cap dels candidats que defensava una àmplia majoria del Parlament Europeu, però avui els eurodiputats han de decidir si accepten Ursula Von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea. L’encara ministra de Defensa alemanya és la persona que els líders de la Unió Europea van proposar a dit ara fa dues setmanes després d’una llarga cimera de negociacions i equilibris de poder. Von der Leyen necessita, com a mínim, el suport de 374 dels 747 europarlamentaris amb dret a ocupar l’escó que votaran aquesta tarda en secret després d’escoltar les reflexions de la conservadora.

Després d’haver estat nomenada pels 28 líders de la UE, gairebé tots els grups del Parlament Europeu es van mostrar decebuts amb el procés, fet altra vegada a porta tancada i escollint una persona desconeguda per a la gran majoria de ciutadans. Fins i tot la seva pròpia família política ho va lamentar, ja que defensaven amb contundència el sistema dels spitzenkandidaten, segons el qual els candidats a presidir la Comissió eren els nomenats per cada família política i que es presentaven a la ciutadania durant la campanya electoral. Els caps d’estat i de govern, però, van ignorar la voluntat de l’Eurocambra i van acabar escollint Von der Leyen, una opció inesperada. Tanmateix, a l’hora de la veritat avui els eurodiputats tenen l’última paraula, perquè la ministra de Defensa de Merkel ha de ser ratificada per la majoria absoluta de la cambra i en totes les famílies hi ha veus crítiques que fan pensar que anirà de ben poc.

Per això mateix l’Eurocambra podria reivindicar avui la seva autonomia i desafiar un procés de nomenament del qual renega, però la força dels estats sobre les delegacions nacionals de cada partit ho fa difícil. Tan difícil que seria la primera vegada que passaria.

La divisió dels socialistes

La setmana passada Von der Leyen va concentrar tots els esforços en convèncer els eurodiputats perquè la votin. El que els candidats oficials van tenir temps de fer durant setmanes de campanya, Ursula Von der Leyen ho va haver de fer en format reduït i en pocs dies. La setmana passada es va reunir amb tots els grups (menys Identitat i Democràcia, de Salvini i Le Pen) per presentar-se i buscar suports.

Els Verds (74 escons) i l’Esquerra Unitària (41) ja van dir que no li donarien el seu vot. Els populars (182) va deixar clar que li donaran el sí, malgrat que hi ha veus crítiques, per exemple de països com Bulgària i Hongria. Per la banda dels liberals, liderats per Emmanuel Macron, la majoria dels seus membres s’inclinen per donar el sí, tot i que no hi ha unanimitat.

Una de les claus és el grup dels socialistes (153), que van tenir a tocar la possibilitat que el seu candidat, Frans Timmermans, presidís la Comissió. Però qui domina aquest grup en nombre és Espanya, i Pedro Sánchez, juntament amb el seu homòleg portuguès, Antonio Costa, van ser responsables de la negociació que va acabar proposant Von der Leyen. Per això ahir tots dos líders van tuitejar demanant el suport a Von der Leyen, perquè “Europa ha de tirar endavant”, com va piular Sánchez, un missatge adreçat als socialistes alemanys i austríacs que s’hi mostren contraris.

La pressió dels dos líders socialistes va arribar després que Von der Leyen respongués per escrit tant a socialistes com a liberals a les peticions que li van fer després de les reunions. Von der Leyen vol convèncer aquests dos grans grups (que amb els populars sumen 444 escons) sobretot per no haver de donar les gràcies als euroescèptics i xenòfobs del grup de Conservadors i Reformistes, on hi ha Llei i Justícia de Polònia i també Vox.

Per això Von der Leyen va prometre ahir als socialistes treballar per un salari mínim europeu o un fons per a aturats. També es va comprometre a reforçar els mecanismes europeus de respecte a l’estat de dret i a lluitar contra l’emergència climàtica. Es preveu, però, que part d’aquest grup hi voti a favor, amb el cost polític que implica si no té prou suports liberals i socialistes.