Un Equador dividit tria el successor de Correa

L'oficialista Lenín Moreno surt com a favorit però els analistes apunten que hi haurà segona volta a l'abril

JOSÉ MARÍA LEÓN CABRERA / 'THE New york times'

A les paperetes electorals que aquest diumenge trobaran els equatorians no hi haurà el nom de qui ha dominat l'escena política durant l'última dècada: Rafael Correa. Les enquestes estan encapçalades pel candidat oficialista d'Alianza País, l'exvicepresident Lenín Moreno; l'ultraconservador Guillermo Lasso, que va quedar segon als comicis de fa quatre anys; la socialcristiana Cynthia Viteri i l'exalcalde de Quito i heroi de la guerra entre l'Equador i el Perú, Paco Moncayo. El panorama està força obert i la majoria d'analistes creu es resoldrà en una segona volta. 

En les eleccions del 2013, Alianza País va aconseguir la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, l'aparell legislatiu equatorià: 109 de 130 escons. Per a l'oficialisme, aquesta majoria ha donat governabilitat al país i li ha permès aprovar lleis que considerava fonamentals. Per als crítics, però, l'assemblea ha funcionat com una aplanadora legislativa que va facilitar els abusos i excessos d'un líder tan eficient com autoritari.

Quatre anys després d'aquella elecció, el panorama és molt diferent. "Alianza País té problemes greus", diu el politòleg Oswaldo Moreno. "Lluita contra si mateixa: desgastada després de 10 anys, Lenín Moreno és un excel·lent candidat però no és tan invencible com Correa. A això suma-hi Glas, que va acabar sent un desastre". Es refereix a l'enginyer Jorge Glas Espinel, vicepresident del segon període de Correa i company de fórmula de Moreno, i amb uns índexs de popularitat molt baixos per ser el candidat presidencial. El desastre que assenyala Oswaldo Moreno no és la manca de carisma de Glas, sinó els greus casos de corrupció que involucren els sectors que estaven sota la seva supervisió.

Un exassessor seu està acusat de demanar suborns per assignar una freqüència radial, i en l'escàndol dels ' Panama papers' es va revelar que un executiu de l'empresa estatal petroliera equatoriana, Petroecuador, rebia pagaments il·legals en una empresa ' offshore' domiciliada al país centreamericà. La investigació posterior va revelar una xarxa de suborns que incloïen Carlos Pareja Yanuzelli, que va ser ministre d'Hidrocarburs, gerent de Petroecuador i gerent del refinançament de la petroliera.

A principis de febrer del 2017, Pareja va aparèixer en una sèrie de vídeos anomenats Capayaleaks (per les inicials del seu nom) en els quals diu que "no es feia res a Petroecuador sense el vistiplau de Jorge Glas". Correa va acusar el seu excol·laborador de participar en una conspiració de la dreta i la premsa. "No en tenen cap prova. Tot és un xou. Perquè és veritat: ens la tenien preparada per fer-nos perdre una elecció", va dir sobre els vídeos.

Malgrat l'enrenou mediàtic dels casos de corrupció, diversos analistes consideren que no és el factor principal en aquesta elecció. "A la gent de les classes socials més baixes no els interessa que hi hagi corrupció per un argument: 'Aquest govern ens ha posat al mapa'", diu el politòleg Paolo Moncagatta, expert en estudis d'opinió pública. "És gent exclosa políticament i econòmicament durant segles a l'Equador, i recentment aquest govern els ha donat accés a la salut, a l'educació, a un cert benestar. Aquesta gent votarà per Alianza País".

Segons Moncagatta, la classe mitjana que es va beneficiar de la bonança dels primers anys de Rafael Correa però que sí que repudia la corrupció serà la que probablement no votarà per Alianza País, però no ho expressa a les enquestes. Aquest silenci explicaria l'altíssim percentatge d'indecisos que encara hi ha: entre el 35% i el 50% dels electors diuen que no han triat candidat.

Segons Paulina Recalde, de l'empresa d'enquestes Perfiles de Opinión, la corrupció serà un factor rellevant: en la mesura dels temes que preocupen més els equatorians, va passar del 3% al 13%. "Gairebé empatada amb la delinqüència, que és el tercer factor que s'esmenta més". Els dos primers són l'atur i la crisi econòmica. "Gairebé el 50% de les preocupacions en aquesta elecció són econòmiques", explica Recalde.

Des del 2015, quan els preus del petroli –el principal ingrés no tributari del país– van començar a baixar, l' economia de l'Equador va començar a esquerdar-se. El terratrèmol de l'abril del 2016 va acabar de complicar la situació del país i els nivells d'atur van tornar als del 2006: només en l'últim any, s'han perdut gairebé 350.000 llocs de treball.

Altres factors de què s'ha acusat el govern de Correa i que ressonen als mitjans de comunicació i les xarxes socials, com l'estat de la llibertat d'expressió, la repressió de la protesta social i l'estat de la democràcia, ocupen un espai més petit. "La gent a qui interessen les llibertats i la democràcia no han de ser més d'5% de la població, i es dividiran el vot entre Lasso, Viteri i Moncayo. És la gent que escriu i que llegeix i, per tant, sembla que sigui la preocupació principal dels equatorians", diu Moncagatta. Després afegeix que "quan vas una mica més enllà i preguntes, el que importa és l'economia de la casa, tenir feina, pagar el menjar, enviar els nens a l'escola, tenir atenció sanitària i poder treure els productes al mercat del poble o de la ciutat".

Oswaldo Moreno coincideix amb ell: "Em sembla que hi ha una bombolla en la qual els generadors d'opinió acaben reflectint les seves angoixes i demandes, però els votants que guanyen un sou bàsic i es lleven a les cinc de la matinada són els que prenen la decisió".

Són aquests els factors que produirien una segona volta, que es faria el 2 d'abril. Totes les enquestes donen gairebé per fet que a aquesta votació hi passaran Lenín Moreno i Guillermo Lasso, encara que Cynthia Viteri insisteixi que va de segona.

Guillermo Lasso ha consolidat el vot dur anti-Correa, però no aconsegueix superar un 24% d'intenció de vot. Paolo Moncagatta i Oswaldo Moreno van dir, per separat, la mateixa frase: "Lasso és molt mal candidat". Segons Blasco Peñaherra, director de Market, una de les enquestadores més grans de l'Equador, el candidat que tindria més possibilitats de derrotar Lenín Moreno seria Paco Moncayo. Moncagatta hi coincideix: "A la segona volta té més possibilitats Paco Moncayo. És el candidat que permetria tornar a una pau, un escenari on es faci una política no tan polaritzada".

No obstant això, cap enquestadora dóna a Moncayo més d'un 14%. Matthew Carpenter, expert en comunicació, creu que vivim una elecció fraccionada, en què cap candidat aconsegueix unir missatge i audiència: "Ho vam veure en altres llocs, com al Canadà l'any passat, quan Trudeau va aconseguir unificar darrere del seu missatge una audiència. El mateix va passar als Estats Units amb Barack Obama".

Segons Carpenter, en un país fragmentat com l'Equador, els vuit candidats semblen insistir en els seus votants incondicionals però no intenten penetrar en altres electorats: "Els candidats saben que per sobreviure l'únic que han de fer és parlar a les seves bases. Llavors no hi ha cap esforç d'arribar a nous públics amb el seu missatge".

L'única cosa segura és que el 24 de maig del 2017, Rafael Correa deixarà de ser president de l'Equador. I això marcarà el començament d'una nova etapa en la sempre convulsionada història política d'aquest país.

Més continguts de