Tres dones es disputen l’alcaldia de París

La pandèmia va obligar a posposar la segona volta de les municipals

Les eleccions municipals franceses del 2020 seran recordades, sens dubte, per les circumstàncies particulars en què s’han celebrat. Normalment entre la primera i la segona volta d’aquests comicis hi ha una setmana de marge, però la crisi del coronavirus ha obligat a ajornar la segona votació fins avui. Tres mesos i mig després del primer vot, que es va fer el 15 de març. Això sí, envoltat de polèmica entre partidaris i detractors de celebrar un plebiscit amb la pandèmia encara viva.

A París, tres dones competeixen per aconseguir l’alcaldia: la socialista Anne Hidalgo, que aspira a revalidar el càrrec que va aconseguir el 2014, convertint-se llavors en la primera dona que accedia a l’alcaldia de la capital francesa; la conservadora Rachida Dati, exministra de Justícia de Nicolas Sarkozy, i l’ exministra de Salut i representant del partit d’Emmanuel Macron Agnès Buzyn.

La sostenibilitat i la transició ecològica són el cavall de batalla d’Hidalgo, que surt com a favorita. En la primera volta va obtenir el 29,33% dels vots, davant de Dati (22,72%) i Buzyn (17,26%). Per consolidar aquest primer lloc, l’alcaldessa s’ha aliat ara amb el candidat del partit Europa Ecologia-Els Verds, David Belliard, que va obtenir el 10,79% dels vots. Una unitat estratègica que reforça la línia del mandat d’aquesta socialista d’origen espanyol.

En aquest sentit, ni Dati ni Buzyn poden fer-li ombra: Hidalgo ha dut a terme projectes compromesos, com ara la conversió en zona de vianants dels molls del Sena, abans inundats per centenars de vehicles, o bé la creació d’uns 1.000 quilòmetres de carrils bici en tota la ciutat per rebaixar la contaminació atmosfèrica i sonora. Les seves dues contrincants arremeten contra l’objectiu d’Hidalgo de convertir París en una ciutat “100% bici” i titllen la seva política “d’ecologia punitiva”, que discrimina principalment els conductors.

Programa anticotxes

Hidalgo, però, té previst continuar pedalant per aquest camí si surt reelegida. Entre les seves propostes anticotxes hi ha limitar la velocitat a 30 km/h en tota la ciutat, prohibir la circulació de vehicles davant les escoles a les hores d’entrada i sortida o bé seguir convertint en zones de vianants llocs molt concorreguts pels parisencs com els molls del canal Saint-Martin.

La seguretat i la gestió de la neteja de la ciutat també són dos temes cabdals per a París. De fet, Dati i Buzyn hi han concentrat part del seu projecte. Les dues aposten per crear una policia municipal equipada amb armes, un matís al qual s’oposa Hidalgo. “No serveix de res prometre espais verds als parisencs si són llocs que no són segurs i estan bruts”, defensa la candidata conservadora. La proposta de Buzyn, per exemple, és formar 5.000 policies perquè patrullin dia i nit, armats, en cada barri de la capital.

L'ombra de l'abstenció

Enmig del desconfinament i amb la por d’un rebrot, les tres candidates també hauran d’afrontar un rival silenciós però punyent: l’abstenció. Més de tres mesos després de la primera volta i amb el context sanitari actual, mobilitzar la ciutadania serà una missió àrdua. De fet, l’abstenció ja va marcar la jornada electoral del 15 de març amb un rècord històric d’un 55,34%, gairebé vint punts més que el 2014. Amb tot, si bé alguns afronten aquesta jornada electoral amb por i respecte, d’altres ho desdramatitzen i ho viuen igual que quan van a fer la compra o quan han d’agafar el metro.

Ja sigui amb rebuig o bé amb determinació, avui només estan cridats a votar els habitants d’uns 5.000 municipis, que corresponen a uns 16 milions d’electors inscrits en el cens electoral. Això s’explica perquè el resultat de la primera volta ja va permetre renovar els governs de 30.143 municipis francesos, on no caldrà organitzar avui una segona volta. Això representa el 86% del total de 35.065 municipis, o sectors electorals, en el cas de les grans ciutats com París, Marsella i Lió.