La justícia europea declara il·legal la llei d'Orbán contra les ONG

El TJUE sentencia que la norma atempta contra la llibertat d'associació i la protecció de dades

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat il·legal la llei hongaresa que obliga les ONG locals a informar sobre aportacions i finançament provinents de l'exterior. Per als magistrats la norma suposa una restricció "discriminatòria i injustificada", contrària a la legislació comunitària, i tanca així l'estira-i-arronsa entre Brussel·les i el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha assumit la sentència davant dels aplaudiments de les organitzacions civils.

El nacionalista Orbán va plantejar la llei com una manera de limitar la influència del multimilionari nord-americà d'origen hongarès George Soros, a qui ha declarat com un dels enemics del país. Ni les manifestacions multitudinàries als carrers de Budapest ni les advertències de la Comissió Europea van aturar la iniciativa, que el govern va aprovar gràcies a la majoria absoluta que té al Parlament. Després de diverses targetes grogues i de demanar explicacions al Parlament Europeu, Brussel·les va tirar pel dret i va denunciar Hongria perquè entén que la norma limita les donacions a les organitzacions de la societat civil hongaresa, molt crítica amb la deriva autoritària de l'executiu.

Tres són els eixos contraris a la legislació europea en què, segons el TJUE, cau la norma d'Orbán: la llibertat d'associació, la protecció de dades i el dret a la lliure circulació de capitals. La legislació hongaresa, en vigor des del 2017, obliga les ONG a declarar les ajudes superiors a 23.000 euros des de l'exterior i a proporcionar una llista de donants quan la donació superi els 1.400 euros, així com a definir-se com a "organització finançada des de l'estranger".

Sense arguments

El TJUE assenyala que la diferència de tracte entre les donacions procedents d'Hongria i des de l'estranger "no respon a cap diferència objectiva" i pot dissuadir les persones que vulguin donar des de fora del país. És més, el Tribunal no dona per bona la justificació del govern de Budapest que la legislació pretenia donar més transparència al finançament d'aquestes ONG. De fet, va més enllà quan afirma que per a Orbán qualsevol aportació estrangera és "intrínsecament sospitosa", i avisa que amb la norma es crea un clima de "desconfiança cap a aquestes fundacions i associacions".

Per al magistrats del Tribunal, amb seu a Luxemburg, les restriccions que imposa la llei "són contràries" a les obligacions dels països de la UE sobre la lliure circulació de capitals, així com, de manera parcial, a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea; en concret, al dret al respecte de la vida privada i familiar, a la protecció de dades de caràcter personal i al dret a la llibertat d'associació.

Coneguda la sentència, el govern hongarès ha assegurat que tindrà en compte el dictamen judicial però ha insistit en "l'interès per part de la societat que les ONG funcionin d'una manera transparent", segons ha dit sense donar-ne més detalls la ministra de Justícia, Judit Varga, a l'agència estatal MTI, en una informació recollida per l'agència Efe.

Per la seva banda, Amnistia Internacional ha mostrat satisfacció perquè s'hagi corregit un error històric, amb el qual les autoritats hongareses tractaven d'"estigmatitzar i soscavar les organitzacions de la societat civil que critiquen la política del govern", denunciat per les retallades de llibertats i la criminalització dels immigrants i refugiats. El Comitè Hèlsinki (federació global d'entitats que vetllen pel respecte als drets fonamentals) hongarès ha afirmat que la sentència suposa que el govern hauria d'anul·lar la legislació.

El PP europeu suspèn de veu i vot el partit d'Orbán