Internacional 25/02/2022

La UE pacta més sancions contra Rússia però encara no arriba fins al final

El segon paquet castiga sectors econòmics i financers estratègics per a Moscou però deixa el sistema Swift i Putin per a una eventual tercera ronda

3 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

Brussel·lesQue després d’envair Ucraïna i amenaçar directament Kíev calia anar més enllà contra Putin no entrava en la discussió a la cimera que els líders europeus van celebrar ahir a Brussel·les. L’acord polític es va tancar menys de dues hores després d’haver arrencat la reunió, amb un document en què es comprometien a imposar noves sancions contra Rússia que afectin el seu sector financer, l’energia i els transports, el comerç, l’emissió de visats i més individus, però sense detalls. 

Els vint-i-set líders de la UE s'han reunit aquesta nit d'emergència a Brussel·les per posar en marxa aquest segon paquet "massiu" de sancions, que se suma a les que ja van aprovar dimecres i també a les del Regne Unit i els Estats Units. L'atac de Rússia, segons Brussel·les, va més enllà: "L'objectiu de Rússia és la inestabilitat d'Europa i el conjunt de l'ordre internacional", ha dit la presidenta Ursula von der Leyen, que ha qualificat l'atac de "bàrbar".

Les sancions europees aprovades fins ara s'han publicat aquesta matinada al Butlletí Oficial de la UE i ja apunten directament al Kremlin, amb el ministre de Defensa o la portaveu d'Exteriors entre els afectats, però també a la cúpula militar del país, a la maquinària propagandística de Moscou i, de manera genèrica, a l'accés de Rússia als mercats europeus. Però ara pugen un grau més.

El 70% dels bancs de Rússia, les refineries i els diplomàtics

“Serà el paquet de sancions més massiu i dur que hàgim adoptat mai”, avisava a primera hora del matí el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que afegia que “Rússia es veurà sotmesa a un aïllament sense precedents”. “Afeblirem les bases econòmiques i industrials russes i la seva capacitat de modernitzar-se. També aturarem l’accés dels bancs russos als mercats financers”, detallava al seu torn la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. L’objectiu: dificultar al màxim l’habilitat del Kremlin per finançar la guerra i fer-li pagar un atac “sense escrúpols”, “cruel” i “atroç”, en paraules dels diferents representants europeus. 

Von der Leyen detallava que les sancions afectarien el 70% dels bancs russos, però també empreses clau del sector de defensa i de propietat pública, que la UE vol aïllar de l'accés als mercats. A més, la UE també vetarà el material per a refineries de petroli de Rússia, cosa que considera que li pot costar fins a 24.000 milions d'euros a l'any: "No podran comprar el material necessari per modernitzar-les perquè el subministra pràcticament tot Europa". Segons la presidenta de la Comissió, les sancions augmentaran el cost d'endeutament de Rússia i "erosionaran" la seva base industrial. La UE també prohibirà la venda de recanvis i equipaments d'avions a diverses aerolínies russes i limitarà l'accés de Rússia a tecnologies punteres. Els diplomàtics i les persones relacionades amb el Kremlin no podran accedir a cap visat europeu. "El Kremlin ha fet tot el possible per dividir-nos, però ha fracassat del tot. Ha aconseguit exactament el contrari", ha reivindicat la presidenta.

Una tercera ronda

Aquest dijous a mitjanit els líders continuaven reunits, en una trobada que s'ha allargat fins a les 2.30 hores. Segons fonts diplomàtiques, el segon paquet de sancions ja estava tancat i els líders se centraven, de fet, en discutir el tercer. Per què no s'ha exclòs ja Rússia del sistema de transaccions internacionals Swift? Per què no s'ha atacat directament Putin i el seu cercle més estret? O el sector energètic? Ara per ara, totes aquestes qüestions queden fora de les sancions que s’activaran avui, una vegada publicades als textos legals. La pregunta és saber per què la UE no arriba fins al final: perquè no hi ha consens i no vol enviar un missatge de divisió a Putin, o perquè creu que la situació encara es pot escalfar més. A l'arribar a la cimera, alguns dirigents demanaven anar com més lluny possible i d’altres deien que calia prémer el fre. El canceller alemany, Olaf Scholz, és dels prefereix guardar-se munició, i veus com la del primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo, afirmaven que calia anar com més lluny millor: “No cal un tercer paquet [de sancions], el segon ha de ser el bo”. També ho demanaven representants dels països bàltics i fronterers amb Rússia. 

Però fonts diplomàtiques asseguren que la millor opció és adoptar un enfocament gradual i que el consens és absolut entre els Vint-i-set per aprovar immediatament aquesta segona ronda. A la cimera s'hi ha unit de manera virtual el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que els ha demanat suport i contundència. Europa també debat ara mesures de contingència i de suport al país atacat per Rússia. Per exemple, els altres estats de la regió ja s'han ofert a rebre refugiats d'Ucraïna, una predisposició que fins i tot han mostrat Hongria i Polònia, tradicionalment contraris a l'acollida repartida dels refugiats que arriben a altres fronteres europees procedents d'altres conflictes.

stats