Internacional 20/03/2021

La UE, el Regne Unit i AstraZeneca, un triangle enverinat en el post-Brexit

Londres i la farmacèutica incompleixen els acords mentre Brussel·les amenaça amb totes les opcions

3 min
El primer ministre britànic, Boris Johnson, en una cimera amb els líders europeus
Disponible en:

Brussel·les / Londres"Finalment podem deixar enrere el Brexit i mirar endavant". Era la nit de Nadal de l'any passat i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, celebrava així la signatura de l'agònic acord del Brexit que deia adéu al Regne Unit com a membre de la Unió Europea (UE) i a les complicades negociacions que s'havien allargat durant quatre anys.

Però, des d'aleshores, no es pot dir que la relació entre el govern britànic i la UE hagi millorat. A l'enrevessada gestió de la (no) frontera irlandesa s'hi ha afegit una guerra per les vacunes en què Brussel·les veu com ja hi ha un 37% dels britànics immunitzats amb una primera dosi mentre els europeus no arriben al 10% i AstraZeneca, pilar fonamental de la seva estratègia d'immunització, no entrega ni la meitat de les dosis a què s'havia compromès. La tensió s'ha disparat aquesta setmana: Brussel·les amenaça amb "tot" per fer complir tant l'acord del Brexit com el contracte amb la farmacèutica.

El malestar de la Unió es deu principalment al desacatament de la companyia anglosueca amb Brussel·les en un moment d'alta pressió per a una Comissió Europea en el punt de mira perquè ha centralitzat la compra de vacunes. Von der Leyen, que no ha comparegut regularment durant la pandèmia, ho va fer dimecres amb contundència per amenaçar el Regne Unit amb aturar les exportacions de vacunes des del continent a les Illes Britàniques si no hi havia reciprocitat.

Les farmacèutiques europees, va dir, han exportat deu milions de dosis al Regne Unit, mentre que de les plantes de producció britàniques no ha arribat res a la Unió. I AstraZeneca ha prioritzat satisfer les comandes pactades amb el govern Johnson. "No excloc cap opció", va dir en un avís que va repetir divendres en una entrevista a un seguits de mitjans europeus.

Les opcions a què es refereix Von der Leyen passen per endurir el mecanisme de control d'exportacions que va activar la Comissió al febrer després del primer conflicte obert amb AstraZeneca. Però hi ha diverses vies per fer-ho: la més extrema és activar l'article 122 del tractat de funcionament de la Unió previst en cas de "catàstrofes naturals o esdeveniments excepcionals", i que permet de manera molt àmplia adoptar "mesures adequades" si hi ha "dificultats de subministrament greu".

Però com el peix que es mossega la cua, la guerra de les vacunes ha esclatat quan encara no s'han encarrilat del tot els temes més espinosos de l'acord del Brexit. Divendres, Brussel·les portava el Regne Unit al Tribunal de Justícia de la UE per no haver pogut recuperar 100 milions d'euros en ajudes fiscals il·legals a Gibraltar, i encara no s'ha resolt la qüestió de les quotes pesqueres. Però la qüestió més problemàtica és la gestió de la frontera irlandesa.

Per evitar-ne una de física entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord es va acordar establir controls duaners marítims per a determinats tipus de béns que entren des de la Gran Bretanya fins a Irlanda del Nord, perquè el Regne Unit va quedar fora del mercat únic i la unió duanera però s'acceptava que Irlanda del Nord s'hi mantingués.

Arran del protocol, i els controls que implica l'acord, el tràfic comercial entre la Gran Bretanya i Belfast i Larne –els dos ports principals d’entrada de mercaderies a Irlanda del Nord– s’ha reduït un 60%, segons l’Oficina Nacional d’Estadística britànica. En aquesta situació, que perjudica els ciutadans nord-irlandesos, Londres ha decidit unilateralment allargar la laxitud dels controls fins a l'octubre. Brussel·les ho veu com una vulneració de la llei internacional i ha obert un procés sancionador contra el Regne Unit aquesta mateixa setmana.

És en aquest context prou enrarit que ha esclatat la crisi entre la UE i AstraZeneca i la suspensió de la campanya de vacunació, finalment represa divendres, encara que alguns països comunitaris i Noruega encara volen dur a terme investigacions pròpies. La crisi sobre la seguretat de la vacuna ha tingut des de Londres té una lectura comercial, però sobretot simbòlica: política i culturalmente.

La vacuna d’Oxford és una peça clau de la lluita contra la pandèmia al Regne Unit, però també la demostració que el país del Brexit pot fer-ho molt millor que els Vint-i-set des del punt de vista de la investigació. Fins al dictamen de dijous de l’EMA, que garantia que la vacuna era “segura i eficaç”, tant científics com polítics havien sortit a defensar el treball fet tant per l’Institut Jenner d’Oxford com per la farmacèutica anglosueca. I mentre la UE busca la manera d'aconseguir "les dosis que li corresponen", Boris Johnson es va afanyar divendres a posar-se la vacuna d’AstraZenca. Que hores abans se la posés el primer ministre frances, Jean Castex, només va ser un altre triomf de Londres.

stats