Internacional 12/03/2021

Els Estats Units retenen milions de dosis d'AstraZeneca mentre la farmacèutica torna a incomplir les entregues a la UE

La companyia ha informat que només podrà lliurar-ne fins al juny 100 milions, poc més d'un terç del que havia pactat

3 min
Vials de la vacuna d'AstraZeneca contra el covid-19

SabadellEls incompliments d'AstraZeneca amb la Unió Europea (UE) es perpetuen. En un comunicat fet public aquesta tarda, la farmacèutica informa que té "com a objectiu entregar 100 milions de dosis durant la primera meitat del 2021, dels quals se n’hauran d'entregar 30 durant el primer trimestre". La quantitat total que s'hi refereix és poc més d'un terç del que s'havia compromès a subministrar segons el contracte firmat amb la Comissió Europea: 90 milions fins al març i 180 més fins al juny.

La companyia, que ja a finals de gener va anunciar que no podria complir els acords adquirits amb la Comissió Europea, torna a justificar la decisió per "les deficiències de la cadena de subministrament europea pel fet que el ritme del procés de producció [dels cultius biològics que requereixen les vacunes] és inferior a l’esperat". Al mateix temps, i assegurant que ha intentat abastir la UE amb vials produïts fora del territori comunitari, assegura que "les restriccions a l'exportació reduiran les entregues del primer trimestre i és probable que afectin les entregues del segon trimestre".

Sense que ho esmenti explícitament, aquestes "restriccions a les exportacions" poden originar-se als Estats Units. Perquè mentre la UE continua esperant, desenes de milions de dosis del fàrmac contra el covid-19 hi estan aturades. Als Estats Units encara no es poden utilitzar perquè la vacuna no ha sigut aprovada per la Food and Drug Administration, el regulador nord-americà.

Així ho ha revelat aquest dijous a la nit el diari nord-americà The New York Times, que informa que la farmacèutica anglo-sueca ha demanat al govern dels Estats Units que l'autoritzi a exportar les dosis a llocs com la UE, el Regne Unit o el Brasil, de moment sense èxit.

"Entenem que altres governs deuen haver parlat amb el dels Estats Units sobre la donació de les dosis d'AstraZeneca, i nosaltres hem demanat al govern nord-americà que prengui en bona consideració aquests peticions", ha dit, en declaracions al rotatiu nord-americà, Gonzalo Viña, portaveu de la farmacèutica. Segons el diari, hi ha hagut un "intens debat" entre la Casa Blanca i responsables federals de salut sobre què cal fer amb aquestes dosis: algunes veus creuen que s'hauria de permetre que les vacunes arribin allà on són més necessàries, mentre que altres no hi volen renunciar. El president dels Estats Units, Joe Biden, vol que a finals de maig hi hagi prou dosis al país per poder vacunar tota la població. Els dubtes sobre si efectivament es podrà complir aquest termini explicarien en part aquestes reticències a deixar sortir vacunes del territori nord-americà.

Segons el New York Times, AstraZeneca té uns 30 milions de vacunes a punt per ser injectades a la seva planta d'Ohio i hi ha "desenes de milions de dosis" més ja produïdes i pendents només de ser embotellades a les instal·lacions d'una empresa de Maryland que la companyia ha contractat per fabricar la vacuna. L'any passat el govern de Donald Trump va aportar 1.200 milions de dòlars a la farmacèutica per finançar el desenvolupament del fàrmac i garantir-se'n fins a 300 milions de dosis en cas que acabés rebent l'autorització corresponent, que encara no ha arribat. De fet, AstraZeneca encara no ha sol·licitat l'autorització d'emergència a l'Agència d'Aliments i Medicaments dels EUA.

Una vacuna problemàtica

En canvi, la vacuna d'AstraZeneca sí que es pot utilitzar en una setantena llarga de països del món, on ja s'ha autoritzat: a més de la UE, li han donat plena validesa països com el Canadà, Austràlia i Corea del Sud, i té l'autorització d'emergència al Regne Unit, el Brasil, l'Argentina, Mèxic, l'Índia, l'Aràbia Saudita, diversos països africans i bona part del Sud-est Asiàtic.

Aquesta vacuna, però, ha sigut objecte de controvèrsia. D'entrada, perquè hi havia dubtes sobre si era convenient administrar-la a pacients més grans de 55 anys, una limitació que molts països han anat eliminant però que altres, com Espanya, encara mantenen. A més, aquesta setmana diversos països han deixat en suspens l'ús d'aquesta vacuna mentre s'investiga si és la responsable dels casos de trombosi greu (i, fins i tot, mortal) que han patit algunes de les persones que l'havien rebut.

stats