ELECCIONS MUNICIPALS

La ultradreta francesa s’homologa a Perpinyà

El lepenista Louis Aliot fa de la capital del Rosselló la seva plataforma política
El Castellet un dels monuments mes icònics de Perpinyà / DAVID BORRAT

Roger Costa tragina per la Llibreria Torcatis del centre de Perpinyà, endreçant piles de llibres sobre la lluita antifeixista i la guerra civil espanyola amb un braçalet negre lligat al braç. “Estic de dol des de diumenge”, diu, per la victòria de Louis Aliot, dirigent del Front Nacional (ara rebatejat com a Reagrupament National, RN), a les eleccions municipals. Per a ell, que importava llibres en català i prohibits durant el franquisme, que la ultradreta es fes amb la capital del Rosselló ha sigut un cop, però no una sorpresa. “Era una qüestió de temps. Som una de les ciutats més pobres de França i l’Estat se n’ha desentès totalment: l'atur disparat, barris amb cases que cauen, un centre degradat… L’Ajuntament és la principal empresa de la comarca i fa dècades que funciona com una maquinària clientelista. La gent està totalment perduda i els referents polítics han caigut. Els partits locals han explotat”, lamenta.

El partit de Marine Le Pen ha tingut un resultat molt discret a les municipals franceses (fins i tot ha perdut dues ciutats que va guanyar el 2014, Le Luc i Nantes), però Perpinyà ha sigut l’excepció. Amb els seus 120.000 habitants, és la ciutat més gran en mans de la ultradreta, un triomf que projectarà Aliot -un advocat que ha estat vint anys a l’aparell del partit, com a vicepresident, diputat i eurodiputat- i li permetrà, per primer cop, mostrar la seva capacitat de gestió. L’exparella de Le Pen entoma com una plataforma una ciutat amb un 25% d’atur (que arriba al 80% en alguns barris) i un 32% de població pobra, més del doble de la mitjana francesa. No hi ha teixit industrial i l’economia depèn de l’agricultura i d’un turisme en hores baixes.

Guanya l’abstenció

“No vaig anar a votar perquè cap dels candidats treballarà per arreglar els meus problemes. No crec en cap d’ells”, deia Michel, un estudiant de filologia assegut a la terrassa d’un conegut bar del centre. Ras-le-bol (afartament) és l’expressió del moment. L’abstenció va superar el 50% a les dues voltes. Aliot ha sigut elegit amb el vot de 16.000 dels 66.000 electors de la ciutat. Els gairebé dos mil vots en blanc o nuls superen els vots de diferència entre l’elegit d’ultradreta i el seu rival, el candidat conservador Jean-Marc Pujol, que governa Perpinyà des del 2009 en continuïtat amb la saga dels Alduy, al poder des del 1959.

"El vot a Aliot és sobretot un vot de càstig"

Dominique Sistach Politòleg

Però el politòleg Dominique Sistach rebutja la idea que la ciutat hagi basculat a l’extrema dreta. “No és que Aliot hagi guanyat, sinó més aviat que Pujol ha perdut. El seu vot s’ha enfonsat en els barris populars que es van mobilitzar per ell el 2014. Hi ha un rebuig del sistema polític, un afartament”. I així és com el cinturó republicà que unia contra la ultradreta tots els partits, des dels conservadors fins als socialistes, s’ha esberlat. “El vot a Aliot és sobretot un vot de càstig. El meu fill, que treballa en un restaurant, sent que quan diu que és de Perpinyà el miren com si fos del Bronx. I fa deu anys no era així”, assegura.

Al barri de Sant Jaume, al centre de la ciutat, David Graciàs, que treballa a la brigada municipal de jardineria, es proclama orgullós militant del Front Nacional: “Aquí tot està abandonat. Com que som gitanos i catalans se’n fotien de nosaltres. Nosaltres tenim dones i criatures i la gent n’està farta. Només volem que netegin els carrers de droga i de brutícia i que hi hagi seguretat i puguem viure tranquils. Som molts gitanos que votem Aliot perquè sembla que ell pot canviar les coses. Ara veurem si ho fa o no”. El jardiner nega que el seu partit sigui xenòfob: “Com puc ser racista si soc gitano? Racista era el pare, Jean-Marie Le Pen, que deia coses que no havia de dir. Però amb la seva filla [Marine Le Pen] al Front Nacional hi ha gitanos, àrabs i de tot. Jo hi soc perquè estic en contra del sistema, en contra de la política com es fa, perquè els polítics miren per ells i no pel poble”. I tenir carnet del Front Nacional tampoc no és incompatible amb reivindicar la catalanitat: “El català és la meva llengua. Quan vaig a Barcelona no entenc res si em parlen paio... El català és el que ens ha salvat”.

Artífex de la desdemonització

Una de les claus del triomf d’Aliot és haver sabut unir sectors de la burgesia i de les classes populars. “Invertint en notables de dreta i prioritzant els temes de la inseguretat i de la recuperació de la prosperitat, amb un discurs liberal molt allunyat del de Marine Le Pen”, escriu Nicolas Lebourg, expert en extrema dreta de la Universitat de Perpinyà. “El 2014 van ser els electors d’origen magribí els que van salvar l’alcalde sortint. Els votants d’esquerra es van mobilitzar per un alcalde de dreta. I en la campanya del 2020 els equips de Jean-Marc Pujol ho han fet tot per mobilitzar els barris del nord i la població d’origen magribí. Però Louis Aliot ha evitat espantar-los”.

De fet, Aliot ha sigut l’artífex de l’anomenada “desdemonització” del Front Nacional, que ha deixat enrere les posicions més islamòfobes, antisemites i pronazis de Jean-Marie Le Pen per convertir la formació en un partit homologat i respectable. “Ell va ser l’impulsor del canvi d’imatge del Front Nacional a nivell francès, un canvi que Marine Le Pen va aprofitar”, explica el sociòleg Gautier Sabrià. “A poc a poc ha aconseguit entrar en el joc democràtic. Als ulls de molts perpinyanencs és un polític republicà que forma part del sistema polític tradicional”.

És així com va obtenir el suport a la segona volta d’empresaris locals que havien estat a les llistes del candidat macronista, Romain Grau. En el camí ha evolucionat de posicions anticatalanes a defensar una visió folklòrica de la llengua i la cultura, amb lemes com “ Catalan d’accord, français d’abord” [català d’acord, francès primer]. El suport d’elements com Thierry Mariani, exministre de Sarkozy que es va passar l’any passat a l’RN i a qui Aliot ha convidat a Perpinyà dos cops, ha ajudat a aquesta normalització.

La campanya s'ha centrat en la seguretat i la neteja

La campanya ha estat centrada en la seguretat i la neteja, i en els programes dels dos candidats que han arribat a la segona volta hi havia poques diferències. Per a Pablo Bonat, professor de català i castellà, el nou alcalde del Front Nacional s’ha trobat el terreny aplanat per l’alcalde sortint, que amb els anys s’ha escorat a la dreta. “Perpinyà és l’única ciutat de França que el 19 de març posa les banderes a mig pal en senyal de dol per la independència d’Algèria. Pujol volia dedicar un carrer a un paramilitar de l’OAS, Pierre Sergent, que era el candidat del Front Nacional als anys 80, i va obrir un museu dels retornats en què defensa la colonització d’Algèria”, recorda. El mateix ha passat amb el capítol de seguretat. Després dels atemptats de Niça, Pujol va muntar la policia municipal més forta de França, visiblement armada, tot i que no té competències, per exemple, en la lluita contra el narcotràfic.

Jeanne Pérez, infermera de psiquiatria i secretària general del sindicat CGT a l’hospital de Tuïr, alerta que “Aliot diu que el seu programa és per tots els perpinyanesos, però en realitat es basa en la repressió i en afavorir els inversors immobiliaris: RN està contra l’increment del salari mínim i el que vol és dividir els treballadors i els sectors populars perquè s’enfrontin entre ells. Utilitza les injustícies socials per estigmatizar les seves víctimes i impulsar la repressió policial com a solució, però els sindicalistes saben que l’autèntica seguretat és la justícia social”. La infermera creu que a la ultradreta no se l’atura a les urnes: “se l’atura guanyant les reivindicacions socials i amb una democràcia real que superi l’abisme entre els partits de govern i el poble”.

Sense sigles

Aliot ha guanyat l’alcaldia de Perpinyà amb una llista sense sigles en què ha incorporat una quinzena d’independents que també han donat una imatge renovadora al seu projecte. És el cas de David Tranchecoste, un restaurador que fa dos anys va haver de traslladar el seu local del barri de Sant Jaume a una zona més cèntrica pels problemes d’inseguretat. “Jo no tinc carnet. Fa anys que m’he organitzat al barri perquè hi ha moltes coses que no funcionen: la brutícia, el soroll, la seguretat...”, explica al seu petit restaurant, que mantindrà encara que assumeixi el càrrec de regidor, per ocupar-se del barri i de la gestió de les bicicletes i els parcs i jardins. “Un dia vaig conèixer Louis Aliot i li vaig parlar dels problemes que teníem. És un home que sap escoltar i em va incorporar a la seva llista. És molt obert”. Assegura que cap dels seus companys de files li ha retret el fet de ser homosexual.

Caroline Forgues, que liderava la llista d’esquerres L’Alternativa, aposta per tornar a començar i reconstruir una proposta des de la base que doni sortida al malestar. Carrega contra els egos que han impedit oferir una proposta des de l’esquerra: “Hem de treballar als barris i anar més enllà de la resistència i les manifestacions per fer que la gent es reapropiï de la política”.

Des de casa seva, al nord de la ciutat, l’historiador Eric Forcada recorda el paper de Perpinyà com a plataforma democràtica per a Catalunya, des de l’exili republicà del 39 fins a les urnes de l’1-O o en l’últim míting de Carles Puigdemont, que va tenir el suport de l’alcalde ara derrotat i retirat de la vida política. “Som el territori que va viure el primer exili de masses el segle XX a l’Europa occidental, que va acollir els que fugien dels nazis i més tard l’arribada dels algerians. La victòria d’Aliot és un trencament simbòlic: no és el feixisme, sinó un populisme per seduir les mestresses de casa i que promet carrers nets i més policia. El que temo és una valencianització de Perpinyà, que ens convertim en una capital provinciana amb una petita identitat, on el que compta no és què volem dir al món sinó embolicar-se amb la bandera francesa”.