La ultradreta revifa a Finlàndia però amb poques opcions de governar
El país celebra eleccions parlamentàries amb els socialdemòcrates al capdavant de les enquestes
Malmö (suècia)“Ningú et vindrà a salvar. Si vols canvi, hauràs de votar pel canvi”. Així s’acaba l’apocalíptic vídeo de campanya dels Autèntics Finlandesos, que mostra una petita i feliç nació corrompuda pel multiculturalisme, que amenaça la puresa de les tradicions i els valors d’un país traït pels seus líders polítics. El discurs xenòfob, populista, euroescèptic i nacionalista de l’eurodiputat Jussi Halla-aho sembla haver calat en una part de la població finlandesa, que avui està cridada a votar en les eleccions parlamentàries. El partit ha agafat embranzida en l’últim tram de la cursa electoral, amb un suport que no ha parat de créixer des del principi de l’any. Des del 8% del final del 2018 ha passat a tenir una intenció de vot al voltant del 16%, i alguns analistes alerten que hi pot haver una gran quantitat de vot ocult. Els electors voten des de les 9 del matí hora local per escollir els 200 diputats que formen el parlament.
Tot i així, sembla poc probable que la ultradreta formi part del pròxim govern, com a mínim si es compleix el que diuen tots els sondejos, que donen com a guanyador clar el Partit Socialdemòcrata. Liderat per l’exsindicalista Antti Rinne, la formació de centreesquerra passaria del 16,5% de vots de fa quatre anys a prop d’un 20% i quedaria, això sí, molt lluny de la majoria absoluta. En segona posició hi hauria el partit conservador Coalició Nacional, actualment al govern liderat pel Partit de Centre del primer ministre Juha Sipilä, que afronta una caiguda que podria ser estrepitosa (del 21% obtingut fa quatre anys al 14%). Sipilä va assumir el càrrec el 2015 després d’arribar a un acord amb els conservadors i els Autèntics Finlandesos, amb una agenda marcada per l’austeritat i les retallades en la despesa pública en un moment en què el país nòrdic encara patia les conseqüències de la crisi econòmica.
Govern de centreesquerra
Els analistes polítics coincideixen en assenyalar que l’escenari més probable és un govern encapçalat pels socialdemòcrates en coalició amb els Verds -a qui auguren un important ascens, impulsats per la creixent preocupació pel canvi climàtic, un dels temes centrals de la campanya- i altres petites formacions, com el Partit Popular Suec i l’Aliança d’Esquerra. El que sembla segur és que les negociacions postelectorals no seran fàcils en un Parlament cada vegada més fragmentat, perquè per primera vegada a la història podria passar que cap partit superés el 20% dels vots.
Discurs antiimmigració
El debat sobre el canvi climàtic ha compartit protagonisme amb la immigració durant la campanya, sobretot pel marcat discurs xenòfob dels Autèntics Finlandesos. El partit ha vist augmentar el seu suport sobretot des del començament de l’any arran d’una notícia d’abusos sexuals a adolescents suposadament comesos per immigrants a la ciutat d’Oulu, un escàndol que el partit xenòfob ha sabut explotar.
Malgrat aquest impuls final, tot indica que els Autèntics Finlandesos no aconseguiran les bones xifres de les últimes dues eleccions. Propulsats per la popularitat del carismàtic Timo Soini, el 2011 van fer el gran salt, passant de 5 a 39 diputats, i el 2015 es van mantenir amb 38 escons (un 17,7% dels vots), que els van permetre entrar al govern. Soini, molt bel·ligerant contra els rescats de Grècia i Portugal i els immigrants, es va veure obligat a fer concessions i a suavitzar la seva posició, cosa que va provocar una caiguda del suport popular i el seu relleu al capdavant del partit. Halla-aho, representant de l’ala més racista, es va imposar a les primàries, mentre que Soini i els altres ministres es van escindir i van crear Reforma Blava per poder-se mantenir a l’executiu, un dels tres nous partits que es presenten a les eleccions d’avui.
El canvi climàtic, al centre de la campanya
La preocupació general sobre els efectes del canvi climàtic als països nòrdics, que des de fa uns quants mesos té l’adolescent sueca Greta Thunberg com a màxim exponent, s’ha fet evident també en la campanya electoral de Finlàndia.
Tots els partits excepte els Autèntics Finlandesos han introduït als seus programes compromisos per reduir les emissions contaminants, i les propostes sobre polítiques ambientals s’han situat al centre del debat. Això ha impulsat el suport als Verds fins al punt que el seu líder, Pekka Haavisto, s’ha imposat com el favorit pels ciutadans per governar el país segons algunes enquestes.
