Videla, condemnat a la màxima pena de presó pels nens robats durant la dictadura argentina
La justícia acusa el dictador de terrorisme d'estat i sostracció i ocultació de la identitat a menors de deu anys i el considera "penalment responsable de tots els càrrecs"
BarcelonaEls dictador argentí Jorge Videla ha estat condemnat a 50 anys de presó, la pena màxima, en l'històric judici pel robatori sistemàtic de nadons, fills de desapareguts sota el seu règim (1976-1983). La sentència té un valor simbòlic perquè els acusats ja són a la presó per altres causes.
Després de 15 anys des de la denúncia de las Abuelas de la Plaza de Mayo, el Tribunal Oral Federal 6 de Buenos Aires ha dictat sentència contra Videla, de 86 anys, i Jorge Bignone per la "sostracció, retenció, ocultació i substitució de la identitat de menors de deu anys", durant el règim. Bignone, de 84 anys, ha estat condemnat a 25 anys de presó.
El tribunal ha establert, a més, que va haver-hi un pla sistemàtic de robatori de nens del govern de facto, que va deixar un balanç de 30.000 desapareguts, segons les estimacions del govern argentí i d'organismes humanitaris.
El judici oral contra Videla i Bignone, a més de nou alts càrrecs del règim, va començar el febrer del 2011. El procés té en compte més de 30 fets d'apropiació de nens, fills de dones que, en la seva majoria, van donar a llum en centres clandestins de detencions de l'Escola Superior de Mecànica de l'Armada (ESMA), la guarnició militar de Campo de Mayo i el denominat Pozo de Banfiel, a Buenos Aires.
