Internacional 07/03/2021

Jean Stéphenne, president de CureVac: “Qui no vulgui vacunar-se haurà d’acceptar restriccions a la seva llibertat”

4 min
El baró Jean Stéphenne, president de CureVac
Disponible en:

Brussel·lesAmb tota una vida lligada a les vacunes, ara en plena pandèmia, el baró Jean Stéphenne (Furfooz, Bèlgica, 1949) ocupa un lloc destacat en l’engranatge europeu que articula la lluita contra el coronavirus. Presideix CureVac, l’empresa alemanya que ultima l’única vacuna desenvolupada a la Unió Europea amb perspectives de ser aprovada els pròxims mesos. Després dels estudis, aviat va destacar com a investigador a SmithKline-Rit, ara el gegant farmacèutic GSK, que va acabar liderant. Amb Stéphenne, GSK va passar de ser una petita companyia de 50 treballadors a una multinacional de 12.000 fonamental en el desenvolupament de les vacunes de l’hepatitis B i la pòlio. El títol nobiliari el llueix des del 2000, quan el rei Albert II de Bèlgica l'hi va atorgar en reconeixement de la trajectòria científica i empresarial. La figura d’aquest baró és una altra de les peces que fa de Bèlgica l’epicentre de les vacunes que ens han de salvar del covid.

Per què dedicar tota una vida a les vacunes?

Quan fas una vacuna la fas per a tot el món, fas el bé per a la societat. Amb GSK ens vam convertir en el distribuïdor més gran del món de la vacuna de la pòlio. He treballat amb Unicef i ara treballo amb Bill Gates per establir un sistema en què els països rics paguen la recerca de les vacunes per donar-hi un accés més assequible als països en desenvolupament. 

¿S’està fent prou perquè arribin vacunes als països en desenvolupament?

Després del Brexit, Oxford va desenvolupar la seva vacuna. Si ens fixem en la tensió amb Europa, és clar que van prioritzar les entregues al Regne Unit. Si després ens fixem en Moderna i Pfizer/BionTech, veiem com amb Trump va passar el mateix. Europa ha fet molt bona feina a l’hora d’intentar atacar el problema per al conjunt dels 27, però també per produir per a Europa i per a la resta del món. La pandèmia és global.

Però Europa ha anat més tard. 

És clar que els Estats Units estaven molt més preparats per gestionar una pandèmia. Tenen una autoritat de recerca biomèdica (BARDA) que es va activar al gener. El govern dels EUA va invertir ràpidament en empreses per accelerar el desenvolupament de vacunes, mentre que la Comissió Europea va activar-se a l’abril. Per això anem endarrerits. En aquest context, CureVac és l’única empresa europea i per això hem desenvolupat amb el govern alemany i la Comissió una xarxa de producció només a la UE. Si demà hi ha una nova variant, es podrà desenvolupar una nova vacuna a Europa i no haurem de dependre dels EUA. Anem uns quants mesos enrere, però no estem tan lluny.

¿Està d’acord amb la presidenta de la Comissió quan diu que es va confiar massa que les farmacèutiques entregarien les dosis pactades?

Produir una vacuna és més complex que omplir una ampolla d’aigua i abans de la pandèmia no se sabia si la tecnologia RNA funcionaria. A CureVac, per exemple, vam començar a rebre els diners de la UE a l’octubre. Vam desenvolupar el procés, però escalar-lo costa mesos. Per això no vam comprometre una xifra concreta de dosis, sinó una forquilla estimada. Ni les grans com BionTech i Moderna han pogut complir amb les entregues. 

CureVac va ser la primera companyia que va accedir a publicar el contracte amb la UE. Per què?

Primer perquè hi havia pressió. Després perquè com a companyia petita, estàvem fent una ampliació de capital al mercat americà i quan fas això hi ha requeriments legals que t’obliguen a publicar part del contracte que tens a Europa. Durant dos mesos vam negociar amb la Comissió què havíem de publicar i per això vam ser els primers.

¿Està preocupat per la imatge del sector farmacèutic per falta de transparència o voluntat d’obtenir beneficis en plena crisi global?

No, perquè els preus que s’han publicat de les vacunes, entre 10 i 20 euros, em semblen raonables. Si vaig a un restaurant, pago aquest preu i manufacturar una vacuna es difícil. No crec que la indústria hagi exagerat. A més, vull recordar el principi pel qual els països rics paguen un preu més alt reflectint els costos de la recerca. Estic segur que les grans empreses distribuiran vacunes a preus més baixos als més pobres.

¿Li preocupen les reticències de la població a vacunar-se?

Hi ha gent que sempre tindrà por de les vacunes. Però en el cas d’una pandèmia, cal esperar més solidaritat. La vacuna té dos rols: protegir-se individualment i aturar la circulació del virus. Com més circulació hi hagi, més possibilitats hi ha que emergeixi una variant. Per tant, hi hauria d'haver un principi de solidaritat. Crec que a mesura que continuï la campanya de vacunació, la confiança creixerà. I si les variants repunten, els governs hauran de decidir imposar vacunes. 

¿S’ha d’imposar la vacunació?

Després de la Segona Guerra Mundial van decidir vacunar tothom contra la pòlio. Si volem tornar a viatjar com abans hem d’acceptar que hi haurà exigències. Si el virus continua circulant, hi haurà pressions per obligar la gent a vacunar-se i qui no vulgui haurà d’acceptar restriccions en la seva llibertat. 

Quina estratègia és millor, vacunar amb una primera dosi a més gent o prioritzar les dues dosis en el temps adequat?

Una barreja de totes dues. Si ets una persona d’alt risc, has de rebre les dues dosis per assegurar que tindràs una protecció més elevada i durant més temps. Si ets jove, potser amb una dosi n'hi ha prou per aturar la transmissió i controlar l’expansió del virus. Jo tinc 71 anys i preferiria rebre la vacuna amb més eficàcia. 

Quan arribarà la vacuna de CureVac?

Ara hem acabat la captació de voluntaris per demostrar la seguretat de la vacuna. Les autoritats requereixen haver vacunat amb una segona dosi 3.000 persones que estiguin en observació durant sis setmanes. Previsiblement acabarem a l’abril i les dades estaran aleshores disponibles. 

¿L’Agència Europea del Medicament hauria d’anar més ràpid?

No, crec que estan fent una bona feina. Hi ha una setmana o dues de diferència respecte a altres autoritats, però no hauríem de prendre riscos. Hem de ser estrictes, la qualitat ha de prevaler. 

¿Han invertit prou les autoritats públiques europees en el desenvolupament de les vacunes?

Sí. El govern alemany hi ha invertit molt i després també la Unió Europea. Però s’han de respectar els passos... No es pot anar més ràpid, aquests tres o quatre mesos de retard hi són i hi ha passos que cal respectar. No es pot anar més de pressa, prendríem massa riscos.

stats