Àsia
Internacional 17/10/2021

La Xina es queda sense llum

L’escassetat energètica colpeja Pequín, que vol salvar-se abans de l’hivern

3 min
Al fons, part d’una central energètica situada als afores de Pequín.

PequínLes apagades elèctriques no són del tot estranyes a la Xina. Fins i tot a la capital, Pequín, la rutilant il·luminació de gratacels i zones comercials contrasta amb un escàs enllumenat a la resta dels carrers, més propi d’un país no desenvolupat que de la segona economia mundial.

Però ara el gegant asiàtic s’enfronta a una crisi energètica de veritat. Almenys 20 províncies pateixen talls o racionament d’energia. Especialment al nord. A les províncies de Liaoning, Jilin i Heilongjiang -conegudes com el cinturó d’òxid per la seva forta dependència de la siderúrgia- s’han vist imatges inèdites: llars sense llum, petits comerços il·luminats amb espelmes, semàfors que no funcionen o caiguda dels serveis de telecomunicacions. Davant l’arribada del gèlid hivern i la posada en marxa de les calefaccions, la crisi es pot agreujar.

L’escassetat d’energia castiga sobretot les empreses i la producció, i pot afectar les cadenes de subministrament globals i accentuar, per exemple, l’escassetat de xips ja existent. Per evitar pics de consum, i com a mesura de xoc, els governs locals han imposat severes restriccions a les empreses. Hi ha companyies que s’han vist obligades a organitzar torns de nit, però en algunes ciutats les retallades impliquen treballar només tres dies a la setmana, o fins i tot només un, i tancar la resta. Els motius que expliquen la situació són uns quants, però en destaquen tres: el pic de demanda energètica arran de la recuperació de l’economia xinesa després de gairebé un any i mig anestesiada per la pandèmia, la pujada global dels preus del gas i del carbó i les mesures per reduir les emissions de CO.

I és que el president xinès, Xi Jinping, s’ha compromès a aconseguir el pic d’emissions el 2030 i a convertir-se en un país neutre en emissions de carboni el 2060. Però el problema és a curt termini. Enguany l’objectiu és reduir en un 3% la intensitat de carboni, però només un terç del territori està en camí d’aconseguir-ho. Segons les estadístiques oficials, el 70% de l’energia consumida en els primers vuit mesos de l’any prové del carbó, el preu del qual s’ha disparat un 40% en l’últim mes. La Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma (CNDR), que s’ha compromès a fer que no hi hagi talls d’energia complets, ha advertit que el racionament d’electricitat es mantindrà. La pressió serà més forta sobre les empreses que consumeixen més energia i produeixen altes emissions de carbó. Els sectors com l’acer, l’alumini, el ciment o els productes químics continuaran patint retallades.

Fre a l’enlairament econòmic

Tot plegat posa bastons a les rodes a l’enlairament de l’economia de moda. Impulsada per l’anhel del gegant asiàtic de tornar a la normalitat econòmica després del covid-19, la Xina ha patit un fort increment de la demanda elèctrica. Fins l’agost del 2021, la producció industrial de valor afegit havia crescut un 13,1% interanual, i la demanda d’electricitat s’enfilava al 13,8%. La producció del carbó, en canvi, només s’havia incrementat un 4,4%.

Mentrestant, no és cap secret que la desacceleració de l’economia xinesa repercutirà en el creixement global. Goldman Sachs ja s’ha afanyat a rebaixar el creixement del PIB del gegant asiàtic del 8,2% inicial al 7,8% per al 2021, després d’advertir que un 44% de l’activitat industrial ja s’ha vist afectada pels talls de corrent. Preocupa que s’interrompin les cadenes de subministrament, especialment en el sector dels xips, i perilla la campanya de Nadal perquè hi pot haver desabastiment de productes com ara telèfons intel·ligents o ordinadors. I, evidentment, no només a la Xina.

stats