10 trucs per mantenir el català amb gràcia

BarcelonaQue l'ús habitual del català va de baixa ja ho sabem per les enquestes, i que hi ha parlants reticents a aprendre-la ho veiem amb les polèmiques, però com pot contribuir a canviar el paisatge lingüístic el ciutadà corrent en el seu dia a dia? Un dels hàbits més nocius per la llengua és la convergència lingüística al castellà; és a dir, canviar de llengua per defecte, sense que ningú ho hagi demanat. Es tracta d'un hàbit molt estès (només un de cada quatre catalanoparlants habituals manté el català quan algú se’ls dirigeix en castellà) i és un fenomen que contribueix —per iniciativa pròpia dels catalanoparlants— a la submissió i residualització del català.

Mantenir la llengua és un hàbit que es pot canviar i es converteix ràpidament en natural i fàcil. Però de vegades fer el primer pas pot generar dubtes, incomoditats, mandra o fins i tot por, per la reacció que es rebrà. Per això fins i tot hi ha entitats que ofereixen formació en assertivitat lingüística i, per tant, donen eines per seguir parlant en català independentment del que parli l'interlocutor, donant per feta la intercomprensió. A l'inici de campanya del #repte21dies es van explicar estratègies per capgirar la submissió lingüística.

Aquests són 10 trucs per no canviar de llengua i no sentir incomoditat

1. Marca't objectius concrets i viables. Comença per les situacions més fàcils, amb la teva amiga o bé amb desconeguts, abans que amb el teu cap que odia el català.

2. Practica la conversa bilingüe per abandonar l’automatisme de parlar castellà, perquè el cervell s’hi acostumi. Prova de fer-ho com un joc amb els amics.

3. Neutralitza la incomoditat. Pensa les coses de manera diferent: en comptes de pensar "no m’entendrà", pensa que "indubtablement em pot entendre". Si cal, busca altres maneres de fer-te entendre, gesticula o rebaixa la complexitat de la llengua si veus que l'interlocutor va coix: potser no cal que diguis les hores amb els quarts.

4. Fes explícit el canvi o el problema. "M’entens bé si et parlo català?", pots preguntar. "Si no m’entens bé, tranquil, et traduiré el que calgui". És una situació viable, per exemple, per no haver de canviar de llengua a la reunió de veïns i que capgira la responsabilitat lingüística. També es pot fer explícit el pacte: "Vostè parli el que vulgui i jo parlaré en català".

5. Evita les discussions. No cal enfadar-se perquè això fatiga i inhibeix els parlants, que poden estar insegurs amb el nou hàbit. Si algú demana educadament que canviïs de llengua perquè no t'entén, li pots repetir en castellà. Si, en canvi, et tracten malament o et donen una ordre en castellà, intenta deslingüitzar la situació: "Perdona, m’estàs donant una ordre?", "M'estàs cridant?".

6. No et capfiquis en casos d'emergència. El millor moment per començar un nou hàbit no és en una situació crítica. En cas de vulnerabilitat o de conflicte, en un accident o en una discussió, és més difícil ser assertiu. No pensis en aquestes situacions per justificar que no et proposes parlar sempre en català. Concentra’t en la resta de situacions, que són la majoria.

7. Fica-hi la banya. Com en qualsevol canvi d’hàbits, pots rectificar. Si passes al castellà, rectifica, pensa-hi a la següent. A mesura que rectifiques, el cervell es torna a reprogramar.

8. Interioritza preguntes i respostes perquè quan hi hagi qualsevol problema tinguis clara la teva posició.

9. Posa-hi ironia. "Si algú et comenta que li parlis castellà, pots tirar de gràcia personal i fer cara de sorpresa: «Com? No entens gens el català? Però gens?» Normalment la gent abaixa veles i admet que sí que en sap. «Ah, ostres, em semblava increïble»", explicaven.

10. Recompensa't. "Si veus que has aconseguit que l’altre canviï i se't dirigeixi en català, medalleta del Màgic Andreu. Si algú et dona les gràcies per parlar català, medalleta de Màgic Andreu", deien els especialistes a l'acte. "Recompenseu-vos per parlar la vostra llengua, al vostre país amb tothom. Us prometo que poques experiències hi ha tan alliberadores, dignificants i catàrtiques com aquesta. No hi ha llibertat col·lectiva si no està feta d’individus lliures".

Segons els experts, trencar l'hàbit del canvi de llengua canviaria el paisatge lingüístic i seria, al seu torn, un pol d'atracció cap al català —perquè les enquestes també indiquen que el 93% d'adults l'entén i el 80% el sap parlar—. És evident que hi ha altres problemes que afecten la salut del català que no requereixen activisme individual sinó polítiques per contrarestar els efectes dels fenòmens globalitzadors —com l'onada migratòria i la invasió de les tecnologies—, els embats polítics catalanòfobs —del 25% de castellà a l'escola als informes d'europarlamentaris guiats pel PP—, la deixadesa en l'aplicació de les regulacions lingüístiques —des de la immersió a la salut— i la manca de recursos estructurals, entre altres.