Lluís Mont: "L'aprenentatge del català a la sanitat s'ha de fer obligatori"

BarcelonaSalut pel Català va néixer com un grup de WhatsApp, i després de Telegram, que va arribar a tenir dos mil participants, la majoria professionals preocupats pel retrocés de l'ús del català a la sanitat. Les enquestes indiquen que un 87% del personal sanitari entén el català, el 70% el poden parlar, però entre un 20% i un 50% el parlen realment a la consulta. Un 40% parla exclusivament en castellà. El gener del 2024 es va formalitzar aquesta associació que està intentant ser el revulsiu i el corcó perquè les administracions i els centres sanitaris redrecin la situació. El cardiòleg de l'Hospital Clínic i professor de la Universitat de Barcelona, Lluís Mont, n'és el president.

— Naixem amb l'ànim de dissoldre'ns el més ràpid possible.

Quin objectiu té Salut pel Català?

— Promoure l'ús del català en l'àmbit de la salut i la recerca biomèdica. Parlem de metges i infermeres en plantilla, però també d'administratius, psicòlegs, enginyers, fisioterapeutes i, especialment, hi incloem dos col·lectius molt nombrosos i sovint oblidats, que són els residents i els metges que fan estades de formació postespecialitat i recerca als hospitals universitaris, el que en diem fellows, que contribueixen a l'espanyolització del medi i són un factor de canvi de llengua. La majoria venen de països llatinoamericans o d'altres llocs de l'Estat i ara mateix no tenen cap requisit de coneixement del català, tot i que sovint són els que tenen més contacte amb els pacients.

Metges i infermeres són conscients que atendre en català és un dret lingüístic del pacient?

— No. No s'ha fet una formació específica per recordar-ho. Diria que hi ha consciència entre els motivats, l'administració i les entitats de llengua. Però, ¿el coneixement de català és un tema troncal als hospitals i centres de salut? Si fos important s'inclouria en el pla estratègic de cada centre. Hi ha molta por de sortir a la premsa hostil i de ser assenyalat com a hospital "catalanista" per part de les administracions.

I no al contrari, com un hospital que no atén els pacients en català?

— Crec que no. Entres a X i no té gaire més recorregut. Al nostre centre se sap que s'ha d'evitar el conflicte i l'evita tothom en la mesura del possible. A la consulta tothom atén el pacient en castellà si així ho demana. El conflicte ve quan passa el contrari: els pacients catalanoparlants sovint es veuen obligats a passar-se al castellà. Tot i això, crec que cada vegada hi ha més usuaris que han descobert els seus drets lingüístics.

Hi ha estudis que demostren que millora la salut del pacient si l'atenen en la seva llengua.

— Sí, està vinculat a la qualitat assistencial, i com més qualitat millor. Com en més idiomes puguem atendre millor. Però això és una qüestió de recursos. I la idea que cal reforçar és que el català és la llengua pròpia de Catalunya i ha de ser la llengua vehicular de la sanitat.

La clau és el relleu generacional de metges i infermeres. El 40% de nous metges col·legiats són nascuts a l'estranger i el 20% més són nascuts a la resta de l'Estat. Com s'hi pot actuar?

— Creiem que la gent que s'incorpora a la feina s'ha d'incorporar també a la llengua. Metges i infermeres s'han de col·legiar: aquí s'hi pot actuar, amb més oferta de formació, fins i tot obligatòria. Amb la sensibilització no n'hi ha prou per canviar la tendència. L'administració ha de ser capaç de trobar el camí per fer obligatori l'aprenentatge del català, i alhora explicar el perquè. Com? Estudiem la llei, perquè la llei diu que el ciutadà té dret a ser atès en català i no el pots discriminar.

El requisit del C1 ja es demana per obtenir una plaça pública.

— Això no s'ho creu ningú. Fa trenta anys que estem així i no ho han demanat, han fet veure que el demanaven. Algú s'ha de començar a creure que és important.

I a la sanitat privada no hi ha cap requisit lingüístic?

— La sanitat privada es regeix pel codi de consum, que diu que t'han de poder atendre en català, però els grans centres no en fan un cavall de batalla. Ara bé, si t'ensenyen tots els protocols del centre, per què la llengua no és un requisit? No et dic el nivell C el segon dia, però ¿pots venir a treballar de metge aquí i no fer un curs de català en tota la vida? En el pressupost d'un gran hospital és una despesa mínima. De nou, hi hauria d'haver una obligatorietat legal.

A Catalunya hi ha 4.700 residents, la meitat dels quals venen de fora de Catalunya. El 40% d'estudiants de Medicina també. Què se'ls demana, de llengua?

— Tot és voluntari, perquè la distribució dels residents depèn d'una oposició a tot l'Estat. I la universitat també funciona amb districte únic. S'ha de buscar la manera que aprenguin català, perquè és gent que estarà amb els pacients: entre quatre i cinc anys de residència, potser després es queden treballant i al final es treuen la plaça. En definitiva, se'ls ha demanat el català al cap de deu anys d'exercici. La majoria l'aprèn, sí, però d'aquella manera. Hem de normalitzar que el metge sigui capaç de parlar català amb fluïdesa i que al servei tothom te'l parli. Perquè si tu fas el nivell C i tothom et parla castellà, s'ha acabat. Obligatorietat i conscienciació, començant pels catalanoparlants.

La Generalitat sí que ofereix cursos gratuïts massius per als professionals sanitaris. Aquest any, un miler. El 2024 el pla de xoc va cobrir la demanda de 3.700 places. Ara bé, només el 36% va acabar el curs.

— Tenint en compte que és voluntari, trobo que és un percentatge altíssim.

Des del juny del 2024 tots els centres han de tenir un referent lingüístic i han d'implementar un pla de gestió lingüística. S'ha notat?

— La instrucció es va publicar a l'últim consell de govern de l'anterior legislatura. Veurem amb quina intensitat s'aplicarà. Teòricament, el 85% de centres de Catalunya ho han presentat i al gener s'analitzarà. També s'estan movent els Col·legis de Metges i tenim la sensació que hi ha més interès. Una de les nostres propostes és que les conselleries de Salut i Política Lingüística tinguin un interlocutor que s'ocupi específicament i prioritàriament del català a la Salut.