La pela és la pela: per què surt a compte aprendre català

BarcelonaVa ser per culpa de la microeconometria, que volia estudiar a la Universitat Pompeu Fabra, que Antonio Di Paolo (Pescara, 1981) va acabar a Barcelona el 2004. A Bolonya havia après passivament castellà dels estudiants d’intercanvi que no parlaven italià i va tenir clar que a ell no li passaria el mateix amb el català. Va fer tot el possible per aprendre'l ràpid: va apuntar-se a les assignatures impartides en català i es va llançar a la "pràctica" fins a poder respondre els exàmens en català. Després van venir les classes que impartia com a investigador predoctoral a la Universitat Autònoma i, per tant, una immersió total en català.

Aviat la seva experiència personal i el seu interès professional van acabar trobant-se, perquè va decidir investigar si el fet de dominar el català realment té un impacte en el mercat laboral, en concret per als immigrants i els seus fills, que són els que no porten el català posat de casa. El seu primer estudi científic, publicat el 2012 al Journal of Applied Economics, revelava que saber parlar i escriure en català incrementa un 18% el rendiment salarial d'aquesta població. I hi havia dos factors associats: "L’impacte és més alt entre les persones que tenen estudis més elevats i els que han nascut a fora", afirma el professor.

La següent pregunta va ser: en quin sector el català genera més rendiment, en el públic o en el privat? Com que la llengua és un requisit per a la majoria de places públiques del país (excepte les de l’administració de l’estat, entre altres), és evident que el fet de dominar la llengua condiciona radicalment la probabilitat de ser treballador públic. L'estudi publicat a Hacienda Pública Española demostrava que "una vegada que s'ha entrat en el sector públic, el diferencial entre els que saben català i els que no és zero, bàsicament perquè tothom té competències elevades i, en canvi, en el sector privat es confirma l'existència d'un rendiment positiu", afirma Di Paolo, que el xifra entre un 5% i un 13% de guanys extres al mes.

Efectivament, es pot afirmar científicament que el català està vinculat a l'ascensor econòmic, en especial per als nouvinguts, com desgranarà Di Paolo aquest dissabte al seminari Semicercles que organitza Plataforma per la Llengua.

L'efecte de les polítiques lingüístiques

"El capital humà és una qüestió d'oferta i demanda –explica el professor d’economia–. Quin és el rendiment de saber anglès a Dinamarca? Pràcticament zero, perquè tothom sap anglès, no significa un plus perquè hi ha molta oferta. Si hi hagués molta demanda i poca oferta, les poques persones que tindrien l’anglès en traurien un rendiment molt alt". Per a Di Paolo, la clau que ha estructurat i transformat aquesta demanda i oferta a Catalunya és l’administració catalana des de la Transició: "L'existència de les polítiques lingüístiques a Catalunya, com a altres realitats multilingües, generen el marc institucional per a l'existència d'un rendiment econòmic del coneixement de català", defensa. És a dir, més enllà del mercat, les polítiques públiques són les que han contribuït a crear els incentius i les recompenses pel fet de saber la llengua del país.

Una de les polítiques lingüístiques més importants ha estat la Llei de Normalització, que el 1983 va començar a fer entrar la immersió en català a les aules de primària. Com va impactar el canvi de llengua d’instrucció als futurs ingressos d'aquells alumnes? Un estudi publicat a Economics Education Review el 2018 mostra que "cada any d'estudi addicional genera un rendiment econòmic en termes d'ingressos; per a cada any d’estudi després de la introducció del català a l’escola, l’augment salarial és del 7,9% en comparació al 6,5% de l’educació monolingüe". És a dir, els que van estudiar a l'escola catalana tenen 1,4 punts de retorn extra als seus salaris. L'escola bilingüe "genera beneficis i incrementa els incentius per estudiar més, perquè, òbviament, si el mercat paga més els estudis, les famílies tenen més motius per invertir en educació", diu el professor.

Escola i identitat, lligades?

Però, a més, de l’estudi s'extreu una altra conclusió: "Els que més es van beneficiar de la introducció del català a l'escola són els immigrants de primera o segona generació de la resta d'Espanya, que tenien el castellà com a llengua inicial. Això vol dir que la introducció del català al sistema educatiu va anivellar el terreny de joc en un mercat laboral bilingüe", assenyala Di Paolo. És paradoxal, doncs, que siguin famílies castellanoparlants les que hagin judicialitzat el 25% de castellà a les aules.

"L’aprenentatge en català no és un problema. Es fa massa política amb la llengua quan s'haurien de fer més polítiques per a la llengua, i deixar en pau l'escola –sentencia l'economista–. Perquè en un retrocés hipotètic del català a l’escola, molt probablement els fills de famílies no catalanoparlants són els que més hi perdrien". El seu estudi més recent, elaborat des de la Barcelona School of Economics aquest 2025, analitza la relació entre llengua a l'escola i les variables d'identitat, i determina que haver estudiat en una escola on s'ensenya en català no té un efecte considerable en sentiment identitari dels alumnes: "L’escola catalana no ha adoctrinat els joves per sentir-se més catalans, tenir preferències secessionistes o per estar més a favor de la independència de Catalunya", afirma.

Per a Di Paolo, en el context actual el gran repte és "que es visibilitzi i s’incrementi la percepció del benefici econòmic i social entre la població nouvinguda", d’una banda, millorant i divulgant els recursos perquè els immigrants aprenguin la llengua i, de l’altra, demanant "un esforç considerable a les persones catalanoparlants" per gestionar el multilingüisme sense arraconar el català; això vol dir, per exemple, "no passar-se al castellà a la primera". L’economista hi veu un gran marge d’actuació sobretot en el terreny laboral, on predomina el castellà, com es desprèn de l'estudi que va elaborar per la UGT el 2024. "S’ha d’explicar que el català aporta molts beneficis, socialment, pel que fa a la integració i també cognitivament. T’obre moltes portes també en l'àmbit afectiu, i tampoc és tan difícil, sobretot per als qui venim de llengües romàniques –assegura Di Paolo–. Aprendre català realment val la pena".