George Monbiot: "Cal deixar de subvencionar la ramaderia immediatament"

BarcelonaGeorge Monbiot és un dels activistes mediambientals més reconeguts a escala internacional. Fa trenta anys que sacseja consciències, com a escriptor, com a corresponsal de la BBC i des de fa uns anys amb la seva columna setmanal a The Guardian, però també liderant campanyes com la que demanava la detenció de l'ex primer ministre britànic Tony Blair pels seus crims contra la pau. Ara, centra els seus esforços contra l'actual sistema agroalimentari mundial, del qual diu que és "el més destructiu" possible, amb el llibre 'Regénesis. Alimentar al mundo sin devorar el planeta' (Capitan Swing).

Diu que el sistema alimentari mundial es concentra en uns quants productors i uns quants països, que produeixen i exporten, quins riscos implica, això?

— Hi ha un risc real de fallada sistèmica del sistema alimentari, similar a la del sistema financer el 2008. El sistema alimentari també està increïblement concentrat en poques mans: el 90% del comerç mundial de cereals està controlat per només quatre empreses. La major part d'aquest comerç passa per uns quants estrets, molts dels quals són vulnerables a la interrupció. Hi ha moltes alertes que diuen que el sistema alimentari global podria enfrontar-se al col·lapse.

I la guerra d'Ucraïna hi ha afegit pressió.

— Quan tens un sistema sa, esmorteeix els xocs. Ucraïna és una mostra de com s'ha tornat de fràgil el sistema. Després que Rússia envaís Ucraïna, es va reduir la disponibilitat de blat. I el març de l'any passat, l'Índia va fer un pas endavant i va dir «no us preocupeu, tenim una gran collita, ens convertirem en un gran exportador de blat». Només quatre setmanes després el govern indi va dir que havia patit una enorme onada de calor i va imposar prohibicions d'exportació de blat. Això mostra el perill de quan una crisi geopolítica coincideix amb una de mediambiental.

I què em diu de la pressió de 8.000 milions d'habitants?

— La marca més important que vam assolir l'any passat no va ser aquesta, va ser quan la taxa de creixement de la població va caure per sota de l'1%. Als anys 60, era superior al 2%. La població mundial disminuirà a finals de segle: aquest no és el problema. Hi ha una crisi de població, però no és la població humana, és la població ramadera, el bestiar. La població humana creix ara per sota de l'1% anual, la població ramadera creix al 2,4% anual. L'any 2050, hi haurà 100 milions de tones d'ésser humà addicional a la Terra i 400 milions de tones més de bestiar.

Al llibre parla del perjudici d'una dieta estandarditzada globalment.

— Hi ha hagut un canvi massiu en els patrons dietètics a tot el món en els últims 50 anys. Els vostres avis a Espanya menjaven una dieta molt diferent de la dels meus avis aquí al Regne Unit. Però ara mengem una dieta molt semblant vostè i jo. A les botigues, trobarem una varietat de menjar similar i si tenim el mateix estatus econòmic, comprarem aliments molt semblants. A escala mundial les dietes s'han tornat menys diverses, malgrat que localment són més diverses. Això contribueix a soscavar la sostenibilitat i la resiliència del sistema: és més feble quan tothom fa el mateix. El sistema alimentari és fràgil sense cap pressió externa, però ara n'hi ha una de molt important: el canvi climàtic. L'augment de la temperatura farà que moltes zones del planeta siguin impossibles de cultivar i farà massa calor per treballar a l'aire lliure, el sòl s'assecarà i a més hi ha els fenòmens climàtics extrems. I la disponibilitat d'aigua: continuar alimentant el món implica utilitzar molta més aigua que la que utilitzem ara, i aquesta aigua simplement no existeix.

Què opina de les macrogranges?

— El problema de la ramaderia intensiva és que quan tens tants animals junts en un sol lloc, hi ha una probabilitat molt alta de desenvolupar noves malalties. Els dipòsits de purins, on es guarda tot el fem, són un caldo de cultiu perfecte per a bacteris resistents als antibiòtics, que poden arribar als aliments que mengem. I després els fems s'aboquen als camps i l'excés de nutrients mata els rius. Estem veient zones mortes a tot el món causades per fems d'animals. No és possible mantenir junts un nombre molt gran d'animals sense causar grans desastres ambientals.

La solució és la ramaderia extensiva?

— L'únic pitjor en termes ambientals que la ramaderia intensiva és la ramaderia extensiva. Per definició, la ramaderia extensiva utilitza més terra per a la mateixa quantitat de productes. I la terra és el més important de tots els recursos ambientals. No som conscients de la quantitat de terra que estem usant per a ramaderia: més que totes les altres activitats humanes juntes. El 26% de la superfície terrestre és per pasturar animals. Tots els edificis de la terra i tota la infraestructura ocupen l'1% de la superfície terrestre. Els cultius són el 12% i gairebé la meitat es conreen per alimentar animals. Tot això són terres que haurien d'ocupar els ecosistemes salvatges. Hi ha dues coses que hem de fer per aturar la sisena gran extinció, una és deixar els combustibles fòssils al sòl i l'altra és deixar de criar animals. El problema no és la ramaderia intensiva ni l'extensiva. És la ramaderia, i punt.

Quina és la seva proposta?

— Que s'acabés tota la ramaderia. Això no passarà fins que hi hagi substituts millors dels productes animals. Però estem a les portes d'una gran revolució alimentària: el canvi de l'agricultura d'organismes pluricel·lulars a la d'organismes unicel·lulars. Es tracta de produir menjar a partir de bacteris que consumeixen metanol o que mengen hidrogen, per produir proteïna animal de forma molt més barata i amb energia solar. Això alliberaria fins al 30% de la superfície del planeta que dediquem a l'agricultura. La fermentació de precisió té el potencial d'una gran revolució ambiental.

Algú ho fa, ja?

— Hi ha força start-ups arreu del món que hi treballen. A Hèlsinki (Finlàndia), vaig visitar una empresa anomenada Solar Foods, on crien bacteris que mengen hidrogen. Vaig ser la primera persona fora del laboratori que va menjar una crep feta així. Tenia exactament el gust d'una crep, però no només fan això. Poden fer la base de qualsevol aliment. I no té cap risc per a la salut. És totalment orgànic i segur. De fet, avui ja mengem bacteris, i els introduïm deliberadament en alguns dels aliments, com el iogurt i el formatge. Si pots produir una cosa que té el mateix gust que la carn, la llet o el formatge, però és molt més barat de produir, llavors la indústria animal ha mort.

Quan ho veurem al súper?

— Depèn dels reguladors. Aquests productes estan a punt per funcionar, estan esperant l'aprovació. Però a la UE, el procés per aprovar un nou aliment triga dos anys i es pot suspendre en qualsevol moment. El que cal fer immediatament és deixar de subvencionar la ramaderia, perquè és com subvencionar els combustibles fòssils: estem gastant diners públics en danys públics.