Per què cada cop hi ha menys pardals o perdius?
Europa ha perdut el 25% dels ocells en 40 anys per l'expansió dels monocultius i l'ús massiu de pesticides, segons un estudi amb participació del CREAF
BarcelonaOcells com el pardal, l'estornell, la perdiu, la guatlla, el corriol o el torlit són cada vegada més difícils de veure a Catalunya i és en gran mesura a causa de l'acció humana. Fins ara se sabia que els ocells són un grup d'animals molt sensibles als canvis del medi i que això n'afectava la població. Però quines eren les causes? Segons l'estudi publicat a la revista PNAS –liderat per la Universitat de Montpeller i amb participació del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i l'Institut Català d'Ornitologia (ICO)–, l'agricultura intensiva és la causa principal del descens de la població d'ocells a tot Europa, sobretot a la zona occidental.
Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han analitzat 170 espècies d'ocells comuns, a més de 20.000 llocs de 28 països europeus. Tot i que la situació no és la mateixa a tot el territori, l'estudi ha pogut concloure que el nombre d'ocells ha caigut una mitjana del 25% a Europa en els últims quaranta anys. L'expansió dels monocultius i l'ús massiu de pesticides i fertilitzants en són el motiu principal. De fet, si s'observen les espècies típiques de les zones agrícoles, la davallada arriba gairebé fins al 60%. Una situació ben diferent és la que es troben els ocells que habiten les zones urbanes, que decreixen d'una manera molt més moderada, en un 28%.
L'explicació, segons l'estudi, és ben simple: si els ocells s'alimenten d'aquests camps contaminats, les substàncies tòxiques es van acumulant al seu organisme i poden arribar a causar-los la mort. A més, l'agricultura intensiva genera paisatges homogenis que fan que els ocells no tinguin una alimentació variada ni refugi. Ara bé, la situació a la conca mediterrània és una mica més esperançadora. Concretament, en aquelles zones on s'han conservat els marges de pedra o vegetals, així com els conreus combinats, "ha ajudat a esmorteir la pèrdua d'ocells”, explica Sergi Herrando, investigador del Creaf, de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i del European Bird Census Council i un dels coautors de l'article. De fet, el mosaic paisatgístic característic de la zona limita ja de per si la proliferació de grans superfícies de conreu intensiu, a diferència del nord del continent.
El canvi climàtic, la segona causa
L'estudi també ha tingut en compte altres factors per explicar el descens de la població d'ocells com el canvi de l'extensió forestal, la urbanització i el canvi climàtic. En aquest sentit, la recerca quantifica que l'augment de les temperatures en les últimes dècades s'ha traduït en un descens del 40% de les poblacions d'ocells que viuen als ambients més freds del continent. Una dada que contrasta amb l'augment de coberta forestal a Europa durant els últims anys. Segons els autors, això s'explica perquè els nous boscos tenen menys qualitat, és a dir, han perdut arbres centenaris i la fauna i la flora s'ha simplificat.
Per frenar aquesta dinàmica, l'investigador del CSIC al Creaf –també coautor de l'estudi– considera que cal accelerar la regulació de les pràctiques agrícoles i implementar models més sostenibles a escala europea. "El descens continua", alerta. La llei de restauració europea podria ser l'embrió per solucionar aquesta problemàtica, perquè pretén restaurar el 80% dels ecosistemes afectats des de les zones agrícoles i el mar, fins als boscos i entorns urbans. Concretament, una de les mesures que preveu és la reducció de l'ús dels pesticides químics en un 50% el 2030.
