Audiovisual
Mèdia 28/10/2023

200.000 hores de continguts en català i 30 estrenes exclusives: dilluns s'estrena 3Cat

L'ARA avança en primícia alguns dels títols nous que es podran veure des de dilluns a la nova plataforma a demanda de la CCMA

9 min
Buenafuente en un moment del monòleg Curraràs.

BarcelonaLa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals intentarà marcar dilluns un canvi d’era per a l’ens públic. Ho farà amb l’estrena de la nova aplicació 3Cat, que substitueix la de TV3 i que ja no està pensada com un repositori de les emissions de la televisió lineal, sinó que es ven com a una plataforma en streaming, amb continguts exclusius i recomanacions personalitzades. La intenció és sortir a batre’s amb Netflix, Disney, HBO i família per capturar el públic que ha abandonat el consum tradicional en favor dels serveis a demanda. Les eines: la proximitat i la llengua. I el caramel per enganxar els catalans, una trentena de continguts nous –entre televisió, sèries i pòdcasts– que estaran disponibles ja des de dilluns (i que només uns quants arribaran posteriorment a TV3), a banda d’un catàleg que suma 200.000 hores en català.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Els gestors actuals de l’ens públic, capitanejats per la presidenta Rosa Romà, han estat molt insistents en què el projecte depassa els mitjans estrictes de la Corporació com CatRàdio i TV3 –que acabaran adoptant el nom únic de 3Cat a finals de 2024– ja que s’ha dissenyat el que anomenen una “plataforma de país”. Això vol dir que la CCMA està oberta a traçar col·laboracions amb institucions culturals o productores privades.

El departament de Cultura, per exemple, veu aquesta plataforma com a possible arxiu patrimonial si va afegint les filmacions que es facin d’obres teatrals o concerts perquè deixin de ser efímers. I la plataforma aspira també a ser finestra possible per a continguts produïts per tercers. Tot i que els programes i espais elaborats per la ràdio i la televisió pública seran sempre d’accés gratuït, en el cas de les produccions privades –tal com va avançar l’ARA– no s’ha tancat la porta a deixar que puguin incorporar-s’hi en modalitat de pagament. Malgrat això, la primera ràtzia de col·laboracions que es presenta aquest dilluns serà d’accés lliure i universal, i no hi ha plans immediats per incorporar els pagaments a tercers.

El 3Cat que debutarà dilluns és, de fet, un lífting de l’actual servei 3 a la carta, amb una nova interfície per al vell motor tècnic ja existent. Inclourà tots els continguts antics de la televisió i una selecció àmplia dels de ràdio, a l’espera d’incorporar-hi la totalitat disponible els propers mesos i dissenyar un reproductor adaptat al només àudio. De fet, l’aplicació de TV3 deixarà d’estar disponible, però no la de l’emissora, per salvaguardar aquest accés a les emissions passades. Una de les novetats del canvi és que, per als usuaris que s’hi registrin, hi haurà recomanacions personalitzades i altres funcionalitats.

Mentrestant, la Corporació treballa ja en una segona fase, amb un esquelet tecnològic creat de nou, que és la que consumarà la idea de plataforma de país. El setembre del 2024 és la data en què es creu que es podrà estrenar. Jordi Ferrerons, que ha estat corresponsal de TV3 a París, director del 3/24 i cap de continguts de la productora Lavínia, és el coordinador d’aquesta OTT (per les sigles d’over the top, el nom tècnic de les plataformes a demanda que esquiven l’esclavatge de les ones).

Una sacsejada interna

Els gestors de la Corporació han premut a fons l’accelerador per integrar els diferents mitjans públics en un de sol, que s’expressi a través de la marca única 3Cat. Això vol dir, en el mitjà termini, perdre noms que han format part del paisatge mediàtic durant dècades com TV3, Catalunya Ràdio o 3/24. El model és la BBC, que és el nom amb què s’associen els seus continguts, siguin a la pantalla de televisió, el transistor, el mòbil o les xarxes. Més enllà de completar la dissolució de les marques antigues en la nova 3Cat, la Corporació ha d’acabar d’articular encara com es relacionarà la plataforma amb la finestra televisiva. Aquestes primeres setmanes seran bàsiques per determinar si les estrenes a l’OTT que després vagin a TV3 canibalitzen les audiències televisives posteriors i, per tant, amenacen el lideratge de la pública als audímetres. La clau és determinar si es tracta de dos canals complementaris, amb públics diferents, o en competència per a un únic públic transversal.

Un altre canvi que s’ha estudiat, prenent el model basc com a referència, és prescindir de la figura de director del mitjà –ja que es vol avançar a la idea de mitjà únic– i crear la figura de dos responsables: el d’informatius i el d’entreteniment, al marge de la finestra per la qual es mostrin. I també s’ha sacsejat l’àmbit digital. Recentment s’han suprimit els perfils a les xarxes dels programes, per agrupar-los en el compte general de Catalunya Ràdio i TV3, de nou amb vista a la integració i el reforç de marca quan tot esdevingui 3Cat. Si l’operació surt bé, pot servir per concentrar tots els usuaris sota un únic paraigua. Però la decisió ha creat també algun malestar intern entre els espais que tenien una comunitat forta i ara temen diluir-se.

La incertesa del finançament

Per garantir l’èxit de 3Cat encara hi ha un altre front essencial per tancar: el pressupostari. El llançament de la plataforma ha gaudit d’un pressupost de 30 milions d’euros dins dels comptes generals de l’ens... però també d’un coixí. És a dir, el Govern es va comprometre amb la Corporació que, a finals d’any, li quadraria els comptes amb una aportació extraordinària si l’ens no havia pogut augmentar els ingressos per cobrir els 30 milions dedicats a l’impuls de 3Cat. A hores d’ara es calcula que faran falta entre 25 i 30 milions per acabar el 2023 sense dèficit (tal com marca la llei), que ja s’estan negociant amb el departament de Presidència. Ara bé, falta veure com s’elabora el pressupost per als exercicis posteriors, ara comptant-hi l’OTT. De moment, el 3Cat apareixerà amb molt poca publicitat, a l’espera de veure com s’integra de manera més prominent.

La clau de volta és el contracte programa que Romà vol tenir aprovat ja de cara al 2024. Es tracta d’un document que fixa el finançament de l’ens per quatre anys, la qual cosa li dona estabilitat, a canvi de determinades responsabilitats. La Corporació ha presentat una proposta en què demana consolidar aquests 25 o 30 milions d’euros addicionals que previsiblement arribaran a finals d’any i sumar-hi 30 milions més. Si se’n surt, l’aportació de la Generalitat passaria a rondar els 320 milions. Seria una quantitat notablement més alta que els 230 milions que van marcar el mínim, l’any 2015, tot i que encara quedarien per sota dels 334 milions que va rebre l’ens públic el 2010, just abans de la crisi financera.

Hi ha un escull polític, per a les pretensions de la Corporació. Si finalment Presidència avala aquest augment, ho haurà de fer amb uns pressupostos no prorrogats. Tenint en compte l’aritmètica parlamentària, ERC necessitarà molt probablement els vots del PSC per aprovar-los, i és d’esperar que, a canvi, els socialistes demanin el suport republicà per als comptes de Sánchez a l’Estat.

Els programes que s'estrenaran en exclusiva:

Vosaltres mateixos

Andreu Buenafuente torna a TV3 després de la gala única d’Alcarràs amb un talk show sense famosos: el còmic i ànima creativa d’El Terrat vol entrevistar ciutadans anònims, amb la confiança que tothom té una història per explicar, una vivència singular o una habilitat. Després de perfeccionar els seus dots improvisadors al pòdcast Nadie sabe nada, amb Berto Romero, el còmic vol treure suc a converses sense guió, però amb molt d’humor. El programa tindrà periodicitat setmanal.

Andreu Buenafuente

Epic nails

Sofia Coll

Qui és el millor estilista d’ungles de Catalunya? El programa Epic nails s’ha proposat trobar-lo, amb un concurs que enfronta vuit participants amateurs i semiprofessionals, a la caça dels 15.000 euros de premi. 3Cat vol connectar amb aquest format amb el públic jove, capaç de dur autèntiques obres d’art en miniatura a la punta dels dits. El presenta Sofia Coll, la concursant més estilosa de l’última edició d’Eufòria, amb un jurat format pel també eufòric Joan Liaño i Debora Figueras, referent en el món del nail art després d’haver-li fet les ungles a la Rosalía, a la Zowi o a la model Cindy Kimberly.

La travessa

La 'influencer' Laura Escanes.

La CCMA segueix obrint-se a professionals catalans que han fet fortuna en el món mediàtic espanyol. En aquest cas, la influencer Laura Escanes es posa al davant d’aquest format, un reality en què els participants, per parelles, han de travessar de punta a punta els Pirineus. Mentre fan el seu recorregut, s’hauran d’enfrontar a proves de resistència i habilitat.

Cita bestial

Candela Figueras serà la presentadora del nou format

Candela Figueras presenta aquest format que busca trobar casa per a gossos en adopció. Presentat com a barreja d’espai de cites i docureality, l’espai s’ha treballat conjuntament amb diverses protectores d’animals. La idea és que qui vulgui fer-se responsable d’un animaló rebi assessorament i guia, a canvi d’explicar la seva experiència. El programa planteja als candidats diferents situacions que els permetin descobrir si realment són compatibles amb el gos que voldrien convertir en nou membre de la família.

El forense

Manel Alias en una imatge d'arxiu

Sèrie documental al voltant de la figura del forense Narcís Bardalet. Narrada per Manel Alias, el protagonista detalla la seva carrera professional i revela els patrons de conducta que retraten la condició humana davant la mort. Cada capítol, d’una hora, se centrarà en un cas principal i diversos de secundaris. La mort n’és la inevitable protagonista, però justament se’n parla per posar en valor la vida.

El nou paradigma

Natza Farré i Judit Martín

Judit Martín i Natza Farré són les autores del pòdcast El nou paradigma, gravat a La Llama Store i que salta ara al 3Cat. Cada episodi se centra en un tema, però a partir d’aquí la rauxa interpretativa de Judit Martín el pot derivar cap a terrenys imprevistos i Natza Farré hi aporta la part de comentari reflexiu. La química entre elles dues i l’accent feminista l’ha convertit en una de les propostes més populars de l’última tongada de pòdcasts en català.

Popap

Mariola Dinarès presenta 'Popap', ara en format digital

Mariola Dinarès torna amb el seu Popap, però en aquest cas en format de videopòdcast, després d’haver ocupat els migdies de la FM. El programa de referència sobre tecnologia de Catalunya Ràdio seguirà acostant les innovacions al públic generalista i convertint les qüestions més punteres en accessibles.

Cuina salvatge

La cuinera Maria Nicolau

Cuina assequible, sostenible, de qualitat i per a tots els públics. La xef Maria Nicolau assumeix un format exclusiu per al 3Cat i les xarxes socials de la Corporació. Constarà de càpsules de menys de deu minuts i explicarà els trucs i secrets de l’art culinari, pensant sobretot en els qui no tenen gaire experiència davant dels fogons.

La mirada de la Fiona

'La mirada de la Fiona'

Meritxell Oriol (Les de l’hoquei) interpreta una noia que, a punt de fer els 30, encara salta d’amant en amant, sense tenir domicili clar. Ella és la Fiona, la protagonista d’una sèrie que arriba en la seva totalitat –sis capítols– aquest dilluns. L’acompanyen en aquest trajecte el Marçal i l’Oriol, uns altres dos adolescents eterns que hauran d’assumir el pas a l’edat adulta i que estan encarnats per Sergi Cervera i Dafnis Balduf.

Kanviem?

L'activista Oliva Mandle

La jove activista Olivia Mandle examina les conseqüències palpables del canvi climàtic a Catalunya. Al mateix temps, el programa vol ser propositiu, així que busca projectes i iniciatives que ajuden a combatre aquesta emergència. Amb clara voluntat pedagògica, s’aporten idees i accions que els espectadors poden assumir per contribuir a mitigar la crisi climàtica.

Cruïlla Comedy

L’humorista Charlie Pee va ser una de les participants al festival

Més de 40 còmics, entre emergents i consolidats, van actuar el 7 i el 8 de juliol al festival Cruïlla, en un rang d’actuacions que abraçava des del costumisme fins a la provocació i l’humor negre. Aquesta minisèrie de dos episodis recull alguns dels moments àlgids d’aquesta marató de monòlegs.  

Animals arquitectes

Núria Moliner és també cantant i compositora del grup Intana

Programa cultural i divulgatiu d'autora, presentat per l'arquitecta, comunicadora i cantant Núria Moliner. L'espai busca presentar alguns dels edificis més emblemàtics de Barcelona i, parlant en el registre dels joves, descobrir-los els secrets i els valors que els fan rellevants. Alguns dels protagonistes seran La Pedrera, el Palau de la Música o la Catedral del Mar.

stats