Llum verda a la polèmica directiva europea del 'copyright' digital

Després de dos anys de debat i un cap de setmana de protestes, l'Eurocambra hi ha votat a favor

Ha costat més de dos anys de negociacions enceses i molts diners en campanyes dels lobis de totes dues bandes, però finalment el Parlament Europeu ha aprovat la polèmica directiva del 'copyright'. Aquest dimarts el ple d'Estrasburg ho ha decidit per 348 vots a favor i 274 en contra. El debat sobre les seves implicacions, amb tot, no s'ha tancat. ¿Suposarà una retribució més justa dels creadors i editors online, o obre la porta a la censura? Durant la votació s'ha rebutjat per només 5 vots la possibilitat de votar individualment sobre la supressió o modificació dels articles més controvertits. 

Hi ha hagut poques vegades en què una iniciativa legislativa europea hagi generat un debat tan intens i amb tanta polèmica com el que ha suposat (i segurament continuarà fent-ho) la directiva del 'copyright'. L'objectiu de la llei, segons els seus impulsors, és actualitzar a les necessitats del segle XXI la política de defensa dels drets d'autor. En paraules del ponent de l'informe, el popular Axel Voss, "s'ha de traduir el concepte del 'copyright' a l'era digital". 

Però els seus detractors ja han parlat de "dia negre" per a la llibertat d'internet, i han lamentat que no es permetessin votar les esmenes per eliminar els articles que consideren que obren la porta a la censura a internet. Una de les veus més actives en aquest sentit és l'eurodiputada del Partit Pirata, Julia Reda.

A favor

Drets dels creadors i editors i remuneració justa

Que autors, creadors i periodistes (i totes les professions que es poden incloure en aquests epígrafs) cobrin el que es mereixen per la distribució i el consum dels seus continguts a través de la xarxa. Aquest és l'argument principal que esgrimeixen els partidaris de la directiva i que, de fet, genera consens també entre algunes de les veus que, finalment, hi han votat en contra. Aquest principi queda recollit en l'article 11, tal com ha volgut destacar Voss durant el debat parlamentari. 

Per exemple, l'Associació Europea de Revistes (EMMA) i l'Associació Europea d'Editors de Diaris (ENPA) han dut a terme una campanya en favor d'aquesta nova legislació europea. El 19 de març van emetre un comunicat juntament amb 270 organitzacions del sector cultural per manifestar-s'hi absolutament a favor, en un posicionament que resumeixen en 10 arguments. Internet va accentuar la crisi del sector dels mitjans de comunicació, que troba en aquesta directiva una finestra per aconseguir més ingressos. "Permetrà a la premsa independent sobreviure i florir en l'ecosistema digital. Els editors, que assumeixen el risc comercial de la seva inversió en periodisme de qualitat, podran monetitzar els continguts de manera més senzilla, en comptes de veure com els seus ingressos potencials se'ls emporten Google i Facebook", es diu en un dels punts.

Com s'aconseguiria? L'article 11 estableix el "dret de l'editor", però també s'ha anomenat la 'taxa del link'. Dona el dret als editors d'autoritzar o de prohibir als agregadors de notícies online la reproducció de les seves publicacions, a més de cobrar per fer-ho. El principal agregador de notícies és Google News, menys conegut pels usuaris espanyols perquè el gegant tecnològic i rei dels motors de cerca va retirar-ne el servei quan l'Estat va decidir implementar una llei semblant a la que implica l'article 11. Google ja ha avisat que el que fa precisament amb Google News és donar més visites a les pàgines dels mitjans digitals i que, si se'n va d'Europa, les seves visites es reduiran un 45%. Un portaveu de la companyia, però, no s'hi ha posat totalment en contra: "La directiva ha millorat però seguirà provocant inseguretats jurídiques i perjudicarà les economies creatives digitals d'Europa. Els detalls importen i esperem poder treballar amb els responsables polítics, editors, creadors i propietaris de dret a mesura que els estats avancin en l'aplicació d'aquestes normes".

D'altres implicacions de la directiva i que no generen tanta oposició són les que milloren les condicions per als creadors a l'hora de saber de manera més transparent les dades de trànsit i visites dels seus continguts, i també els diners que les plataformes obtenen gràcies a ells, per exemple. 

En contra

Llibertat d'expressió en perill i possibilitat de censura

Però, com ha dit l'eurodiputat polonès Michal Boni, del comitè de drets i llibertats civils, justícia i afers interns, "internet no només és un lloc d'accés als continguts de famosos creadors, sinó que també és una eina creativa per a molta gent" que, des del punt de vista dels contraris a la directiva, poden veure reduïda la seva capacitat de distribuir continguts online perquè "es dona a les corporacions el control sobre el contingut sensible". Aquesta és la porta que s'obre amb el polèmic article 13 (contra el qual es van manifestar centenars de ciutadans europeus aquest cap de setmana). L'article (que ha passat a ser el número 17) obliga els portals (com ara YouTube) a tenir llicències sobre el contingut que difonen. L'acord s'ha de fer a priori o, com a mínim, la plataforma haurà de demostrar que ha fet "tots els esforços" per aconseguir la llicència si no en té. Des del col·lectiu Xnet asseguren que "Europa ha perdut l'oportunitat de tractar els seus ciutadans com a creadors de continguts i no com a lladres de continguts". 

Aquest és el gran article de la polèmica, perquè segons els detractors implica la creació de "filtres" previs a l'hora de penjar continguts que, per tant, suposaran mecanismes de censura. Actualment les plataformes són només 'conductores' dels continguts i no tenen responsabilitats sobre el material que s'hi penja. Només a posteriori, després de peticions o segons el criteri de plataformes (com passa amb Facebook), se'ls poden demanar o exigir responsabilitats. 

Però els partidaris de la directiva denuncien una "campanya de desinformació" de les grans tecnològiques en relació amb aquest article i asseguren que no afecta la llibertat d'expressió perquè en queden protegits continguts de sàtira, crítica, paròdies i caricatures, a més dels mems. També s'exclou de l'impacte d'aquestes directives la Wikipedia, tot i que aquesta enciclopèdia 'online' participativa va tancar un dia en protesta. Al mateix temps, els detractors de la directiva, (activistes d'internet i una bona part dels partits de l'esquerra, a més de les grans tecnològiques) consideren que per poder filtrar els continguts amb llicència en l'oceà d'internet cal o bé un filtre manual gairebé impossible o bé un algoritme. Es pregunten com pot entendre un algoritme l'humor i qui controlarà els criteris de selecció d'aquest algoritme que, al cap i a la fi, serà a les mans dels gegants tecnològics. La resposta dels defensors de la directiva del 'copyright' a aquesta pregunta és que s'establiran mecanismes segons els quals els usuaris es podran queixar de la prohibició de continguts. 

Què han votat els partits catalans i espanyols?

En favor d'aquesta directiva hi ha hagut partits com el PP i el PSOE, però hi han votat en contra Podem, ERC i l'eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa. Aquests últims argumenten que no queda prou garantida la llibertat d'expressió amb la fixació de 'filtres' d'entrada per publicar continguts.

Més continguts de