MITJANS PÚBLICS

Mínim històric al canal Super3: radiografia d’una renúncia

L’ofec de finançament i la priorització de TV3 han comportat el sacrifici del canal infantil fins al 0,6%

El canal Super3/33 va marcar al setembre el seu mínim històric d’audiència. El 0,6% de quota de pantalla el relega a la bossa de canals residuals, en la posició 26 dels 31 que té el dial televisiu en obert (locals a part). Els indicadors negatius s’acumulen per a una peça que tradicionalment s’havia considerat estratègica per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), ja que el Super3 normalitzava el català entre els infants a l’hora que assegurava l’entrada de públic nou per a TV3. Però des que aquesta setmana fa set anys es va crear el canal híbrid Super3/33 -fent compartir la programació infantil i la cultural en una sola graella- s’han perdut dos terços del share, exercici a exercici.

L’acumulació de dades negatives és aclaparadora. A Catalunya hi ha 18 sèries de televisió que han superat la barrera dels 50.000 espectadors en la franja d’edat d’entre 4 i 12 anys. N’hi ha 11 de Clan, 5 de Disney i 2 de Boing. I cap ni una, per tant, del Super3. El canal, a més, ocupa la quarta posició durant la major part del dia. Deixant de banda la matinada, només se n’escapa -i per ser tercer- entre les set i les vuit del matí, i entre les set i les vuit del vespre. Si fa sis anys els quatre canals infantils en obert marcaven audiències similars -només cinc dècimes separaven el primer de l’últim-, ara aquesta distància s’ha multiplicat i el 0,6% del Super3 empal·lideix davant l’1,8% de Clan, líder indiscutible.

Una caiguda asimètrica

Tot i que és cert que els canals infantils han acusat el desplaçament de la seva audiència des de la pantalla de televisió -que és el que mesuren les audiències- fins a la plèiade de finestres digitals -amb el mòbil com a finestral destacat-, també ho és que la pública catalana ha notat més aquest canvi de paradigma. Clan només ha baixat una dècima, Disney i Boing han baixat una mica, i la patacada més grossa és la del Super3.

La gravetat de la situació va fer que l’afer fos un dels temes tractats en l’última comissió de control parlamentari de la Corporació. La presidenta en funcions de l’ens, Núria Llorach, va queixar-se públicament de l’ofec econòmic que pateix el Super3: “Es tracta d’un canal estratègic per a la Corporació i per al país, però fa molt de temps que no té el finançament necessari. Si no revertim la situació correm el risc de ser residuals en aquest àmbit”. També el director de la televisió, Vicent Sanchis, va defensar la seva importància: “Hi dediquem més mitjans que als altres tres canals [33, Esport3 i 3/24], però la competència dels altres mitjans i els nostres propis recursos ens estan situant on ens estan situant, que pot ser la marginalitat”.

L’any passat la Corporació va anunciar que destinaria entre 2 i 4 milions d’euros per revertir la situació del canal. No només no van arribar mai aquests diners, sinó que la capacitat de compra de programes, pel·lícules i sèries ha quedat reduïda en un 20% fruit dels diversos ajustaments que s’han dictat des del departament d’Hisenda de la Generalitat. El 85% de la graella del canal és programació externa, mentre que només el 15% correspon a producció pròpia, associada o coproduccions.

(Quasi) tots els recursos a TV3

El Super3, com els altres canals especialitzats, ha patit els danys col·laterals d’una estratègia orientada a salvar el lideratge de TV3 costi el que costi, com a mascaró de proa de la casa. Això s’ha aconseguit tot i les retallades, de manera que tot fa preveure que aquest 2019 es tancarà aconseguint el lideratge durant una dècada consecutiva. Però la resta de canals han vist com quedaven pràcticament en coma, pel que fa a noves inversions.

“Fa un parell o tres d’anys que estem alertant de la situació”, explica Dani López, cap de l’àrea d’infantils i juvenils de TV3. “Els recursos no estan arribant a tot arreu. Al Super3 intentem construir un imaginari propi, amb espais com Manduka o l’ InfoK, que són productes de proximitat amb els quals ens diferenciem de la competència”.

Un dels problemes importants que acusa el canal és l’aparició de les plataformes de streaming com ara Netflix o la HBO. “El món s’ha globalitzat, i els nous competidors tenen bones aliances. Mentrestant, nosaltres hem anat reduint el pressupost i, per tant, cada cop ens costa més trobar bons productes quan anem al mercat audiovisual a comprar. Ja no som atractius”.

Segons ha pogut saber l’ARA, el preu que paga el canal per a una hora de programa està al voltant dels 3.000 euros, als quals després s’hi han d’afegir uns centenars d’euros per al doblatge. Això és el que pot pagar, i, per aquest import, el nombre de sèries disponibles s’ha reduït dràsticament i el seu atractiu també, ja que els productes premium costen considerablement més diners. A més, hi ha una dificultat afegida: la primera vocació dels grans èxits televisius és col·locar-se en una cadena d’abast estatal, ja que així poden vendre moltes més llicències de marxandatge: des de motxilles de Ladybug fins a raspalls de dents dels PJ Masks. TV3 pot entrar a competir a la segona ronda, quan opta per la finestra del català.

Un cas paradigmàtic és precisament Prodigiosa: les aventures de Ladybug i Gat Noir. La sèrie funciona molt bé a Disney, on fa una mitjana de 8.000 espectadors i ha superat en quatre ocasions la barrera dels 50.000. Al Super3, en canvi, el rècord de seguiment va ser de 30.000 i la mitjana és de 3.000 seguidors entre els 4 i 12 anys. Un dels factors que ho expliquen és que TV3 va una temporada enrere. “Ara l’hem posat al migdia, a veure si en aquesta franja l’aconseguim revitalitzar”, explica López. A més, a partir del 21 d’octubre es podran veure els nous capítols de la tercera temporada de dilluns a divendres (20.15 h).

Un futur ennuvolat

El marasme de males dades del Super3 troba, però, un bàlsam. En l’últim any, TV3 ha recuperat el lideratge d’audiència entre la franja de 4 a 12 anys. Quan l’any passat l’ARA va analitzar aquesta mateixa situació, Antena 3 obtenia un 6,0% de seguiment entre els més petits i TV3 quedava segona, amb un 5,7%. En un període molt similar, però d’aquest 2019, la pública és primera amb un 5,6%, mentre que el canal d’Atresmedia ha baixat fins al 4,2% i queda tercera, per darrere de Telecinco i el seu 5,2%.

El futur immediat passa per l’aparició de noves plataformes que de ben segur que també voldran captar espectadors infantils: Apple, Warner i, sobretot, Disney. Contra aquest panorama, l’estratègia és potenciar la programació pròpia i les produccions amb tercers per fer sèries que tinguin el valor afegit de la proximitat i la identificació. El principal obstacle és que la priorització de TV3 en els resultats ha comportat també una minva de la capacitat de producció pròpia per part dels altres canals, ja que han perdut equips tècnics. “Hi ha recursos que s’han prioritzat cap a altres llocs”, reconeix López.

L’esperança del digital (i el fenomen del Mic)

Tot i que el Super3 registra el seu mínim històric, algunes dades permeten cert optimisme pel que fa als canals digitals. Des de l’inici de temporada, algunes sèries han superat les 100.000 reproduccions. El líder indiscutible és el Mic, ja que el seu cançoner acumula en aquestes cinc setmanes de setembre i octubre 445.999 reproduccions, a les quals cal sumar-hi les 143.919 de la resta de continguts del titella més popular. A més distància hi ha les 135.716 de la sèrie En Grizzy i els Lèmmings. Després, el programa Manduka (124.772) i l’InfoK (119.931). L’informatiu infantil és, a més, l’espai amb més usuaris únics, ja que en té 54.262. I Manduka, tot i ser novetat, ja és el que acumula més seguidors, amb 22.194 usuaris únics. En total, hi ha més de 2 milions de reproduccions de vídeo de programes infantils des de l’1 de setembre, la qual cosa representa un 18% de les reproduccions de continguts de TV3 al 3alacarta. I més de 166.000 usuaris únics han vist vídeos del Super3 durant aquest temps.

L’altre front de batalla és YouTube. En aquest sentit, TV3 ha fet un canvi d’estratègia. Després d’intentar concentrar els consums en el portal 3alacarta, retirant els vídeos de YouTube, s’ha rendit a la realitat: la plataforma de Google és un dels indrets on hi ha el públic infantil i, per tant, ara es considera que és important ser-hi. Cada mes el canal va creixent en subscriptors i, a hores d’ara, ja suma prop d’un milió de reproduccions al mes.

El front digital, però, també topa amb problemes de finançament. El constrenyiment econòmic ha impedit que es puguin fer les inversions tecnològiques necessàries per tenir una finestra puntera des del punt de vista de l’accessibilitat i la usabilitat.

Més continguts de