TV3 dedica una nit temàtica a les lliçons i els deures que deixa el 17-A

BarcelonaQuè va portar un grup de joves de Ripoll a perpetrar un atemptat terrorista a Barcelona i un altre a Cambrils, el 17 d’agost passat? I què caldria fer per minimitzar el risc que aquesta situació es repeteixi ? TV3 reflexionarà sobre aquestes dues qüestions aquesta nit, en una edició especial del Sense ficció que inclourà un documental i un debat sobre les causes que van desembocar en el 17-A i les mesures que caldria prendre com a societat per evitar que, en el futur, altres joves es radicalitzin i puguin cometre nous atemptats.

Aquesta nit temàtica començarà a les 21.55 h amb l’emissió de 17-A: lliçons apreses?, un documental de 76 minuts dirigit per Montserrat Besses. Segons la periodista, el treball pretén “entendre què va passar” però “obrint el focus”. El programa explica com es va anar construint la cèl·lula que acabaria causant 16 víctimes mortals a Catalunya l’estiu passat i, a més, busca els paral·lelismes entre aquest grup i altres comandos jihadistes que han actuat a Europa durant els últims anys. I assenyala una diferència fonamental: els joves de Ripoll estaven, com a mínim en aparença, perfectament integrats en el seu entorn, i no patien cap situació d’exclusió.

Basant-se en aquesta particularitat, els experts que participen en el documental conviden a reflexionar sobre què vol dir estar integrat. “S’han fet moltes coses bé, però el documental ens diu que encara en podem fer moltes més”, deia ahir, durant la presentació del programa, Lurdes Vidal, directora de l’àrea de Món Àrab i Mediterrani de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMEd). Segons ella, encara hi ha un “mur” entre “l’ells i el nosaltres”: “No cal fer una tesi, només cal observar com són les mirades que rep un jove d’aspecte musulmà quan entra al metro amb una motxilla”, diu. I es pregunta “per què aquests nois de Ripoll empatitzaven més amb un combatent de l’Estat Islàmic de Raqqa que amb els seus veïns”. Joan Antón Mellón, autor del llibre Terrorismo. Disección de la barbarie, afegeix: “Per estar integrat no n’hi ha prou parlant català i jugant en un equip de futbol”. En aquest sentit, el documental assenyala com un element bàsic l’educació, i visita l’Institut Abat Oliba de Ripoll, on havien estudiat alguns dels terroristes, per mostrar com ha afrontat el nou curs. Núria Perpinyà, tècnica de convivència de la ciutat, també participa en el programa.

17-A: lliçons apreses? també ressegueix les traces d’Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll -considerat el cervell dels atemptats-, a Bèlgica, on el seu comportament ja va despertar sospites, i es pregunta fins a quin punt la falta de cooperació entre els cossos policials -tant dins com fora de l’estat espanyol- va facilitar la feina dels terroristes. El comissari d’informació dels Mossos, Manel Castellví; la fiscal coordinadora de terrorisme jihadista de l’Audiència Nacional, Dolores Delgado, i el director de contraterrorisme de l’Europol, Manuel Navarrete, aporten els seus punts de vista sobre aquesta qüestió. En canvi, el documental no ha pogut comptar, malgrat haver-ho intentat, amb la participació de José Luis Olivera, el director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que hauria estat una de les persones clau per analitzar aquest aspecte i, també, per detallar quina era la relació entre Es-Satty i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), del qual era confident.

La part final del treball se centra a analitzar les mesures de prevenció que s’han pres arran dels atemptats i comparar-les amb el que han fet altres països. La conclusió, en opinió de Besses, és que encara hi ha molta feina a fer, i que és “urgent”.

Acabada aquesta emissió, a les 23.25 h, Montserrat Besses i el cap d’internacional de TV3, Joan Carles Peris, conduiran 17-A: deures pendents, un espai de debat que s’allargarà fins a quarts de dues de la matinada i que aprofundirà en alguns dels temes tractats en el documental i introduirà nous elements d’anàlisi. Per exemple, es preguntarà com cal tractar les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, farà un retrat de la situació actual del jihadisme al món, es fixarà en l’aparell propagandístic de l’Estat Islàmic i debatrà sobre les polítiques que cal adoptar amb les persones procedents de països occidentals que van anar a Síria a combatre a les files de l’EI i que ara han tornat als seus llocs d’origen.