Acord a la UE sobre la polèmica directiva del 'copyright'

Brussel·les/BarcelonaDesprés de dos anys de negociacions controvertides, la Unió Europea ha arribat a un acord sobre la directiva de drets d'autor, de 'copyright'. Les institucions europees feia setmanes que intentaven desencallar les negociacions per aprovar una proposta de legislació que té entre els seus detractors tant els gegants tecnològics com Google o YouTube, i fins i tot un projecte com Wikipedia, que va arribar a tancar en protesta contra el text. Tot i que no es tracta de l'aprovació definitiva –i hi ha unes eleccions europees pel mig–, sí que suposa el pas més decidit fins ara dels estats per consensuar una posició sobre l'assumpte.

Les institucions europees defensen que amb aquesta nova directiva s'actualitza el marc legal digital per als drets d'autor i beneficia i protegeix ciutadans, autors, creadors, premsa, educadors i institucions culturals. L'acord s'ha pactat a nivell polític entre els negociadors del Parlament Europeu i els estats membres a partir de la proposta inicial de la Comissió Europea. Ara s'ha de ratificar a l'Eurocambra i el Consell, però s'espera que només sigui un tràmit.

Què implica? Que plataformes com Google, Facebook o YouTube hagin de filtrar continguts amb drets d'autor per protegir els seus creadors. L'objectiu inicial d'aquesta mesura, recollida en el polèmic article 13, és que es pagui adequadament els autors per les seves obres. Es limita així la capacitat d'usuaris d'aquestes plataformes de compartir lliurement aquests continguts, perquè els hauran de bloquejar en cas que les empreses no arribin a acords amb els autors per obtenir-ne l'autorització. És per això que alguns usuaris, com ara l'eurodiputada del Partit Pirata Julia Reda, consideren que s'obre la porta a la censura i limita la llibertat a internet. De fet, s'han arribat a recollir més de 4 milions de signatures en contra d'aquest article de la directiva sota la campanya #SaveYourInternet, que també va promoure YouTube.

D'altra banda, l'article 11 és el que ha trobat partidaris sobretot en el sector dels mitjans de comunicació, perquè preveu que puguin reclamar compensacions a les plataformes digitals (el principal afectat és Google) en què es comparteixen els seus articles o fragments. És a dir, Google haurà de pagar un cànon per assegurar una retribució "justa i proporcionada" dels autors dels continguts que comparteix.

Però, per a les institucions europees, aquest acord polític "modernitza" les normes. "Les negociacions han sigut difícils, però el que compta és que finalment s'ha aconseguit un resultat just i equilibrat que s'adapta a una Europa digital: les llibertats i els drets que tenen els usuaris d'internet actualment es reforcen, els nostres creadors estaran més ben remunerats per la seva feina i l'economia d'internet tindrà unes normes més clares per funcionar", ha afirmat el vicepresident de la Comissió Europea per al Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.

Un sotrac per a la premsa

La creació de la taxa Google pot acabar sent un 'boomerang' contra la premsa. La idea de fons és que el gegant tecnològic està capitalitzant excessivament –en forma de recaptació publicitària– l'esforç de les empreses editores a l'hora de crear continguts. Però evitar aquesta vampirització pot comportar que Google apliqui polítiques per deixar d'aportar trànsit a les edicions digitals dels mitjans en qüestió.

De fet, fa un parell de dies la companyia de Mountain View llançava una amenaça poc velada, quan explicava que, segons un estudi intern, les visites a les webs de notícies podria baixar fins a un 45% si tira endavant la legislació. La nova normativa impedeix que Google mostri en els seus resultats l'inici dels articles, o fotografies, ja que això podria infringir el 'copyright'. Fins i tot podria passar que els titulars s'oferissin retallats, segons una simulació presentada al seu blog per la companyia. I, a més, la nova norma compromet seriosament el servei Google News a Europa, ja que l'empresa va afirmar que retiraria si prosperava la reforma. De fet, aquesta aplicació ja no està disponible a Espanya des que va entrar en vigor un cànon que obliga els cercadors a compensar els editors per la utilització de les seves notícies.