El (bon) sexe que ensenya la televisió

BarcelonaEn la tercera entrega de Sex education, que es va estrenar a mitjans de setembre, la nova directora del centre on estudien els protagonistes assumeix el seu càrrec amb l’objectiu de desterrar del currículum l’educació sexual, una matèria que, segons ella, és la causant de la disbauxa que es viu a l’escola. En una escena entre hilarant i terrorífica, els estudiants assisteixen astorats a unes classes en què se’ls convida a practicar l’abstinència i l’autocontrol. Sex education és ficció, però l’educació sexual encara és una assignatura pendent no només entre els més joves sinó també entre la població adulta. L'any 1990 Chicho Ibáñez Serrador va identificar aquesta carència i hi va voler posar remei amb el primer programa sobre sexe de la televisió espanyola, Hablemos de sexo, un espai que va fer cèlebre la psicòloga Elena Ochoa i que només va durar una temporada. Passades més de tres dècades d'aquella fita, el sexe segueix envoltat de tabús i incògnites que nous programes de televisió amb nous llenguatges i noves mirades intenten resoldre.

"Creure que som tan moderns que la sexualitat ja no és un tabú i que no hi ha estereotips i mites seria un error", explica Cristina Vicente, directora d'El punt D, el nou espai de sexualitat de TV3. El format, una de les novetats de la televisió pública per a la tardor, encaixa en una nova manera de fer educació sexual a través de la televisió. L'espai té caràcter multiplataforma, ja que s'emet els dijous a partir de les 23.40 hores però abans es pot consumir a través de les plataformes digitals de la CCMA. Estructurat en capítols monogràfics, El punt D vol ajudar els espectadors a entendre la sexualitat i, sobretot, fer caure mites. En la segona emissió que es podrà veure aquest dijous es parlarà de fantasies i de la regla. "Els últims programes que s'havien fet anaven en la línia de tenir un to erotitzant o funcionaven pràcticament com un consultori sexoafectiu. Després hi ha un altre tipus, que és els que són moralitzants, que et diuen el que has fer o no", explica Vicente. En l'etiqueta de consultori sexoafectiu entraria el programa d'Elena Ochoa, però també el Dos rombos que la psicòloga i sexòloga Lorena Berdún va presentar a TVE entre el 2004 i el 2005. Per allunyar-se dels formats sobre sexe que fins ara havia ofert la televisió, El punt D deixa de banda el morbo, els eufemismes i els dobles sentits.

"Som la societat més hiperinformada i sexualitzada de la història, però els estudis diuen que no en sabem, de sexualitat, sobretot quan l'entenem com una cosa molt més àmplia. Aquí és on ens perdem tots una mica", argumenta Vicente sobre per què encara és necessari fer programes com El punt D. Per a la directora, encara queda molta feina per fer perquè la gent entengui que el plaer està relacionat amb el desig, amb el consentiment, amb els rols de gènere i les relacions sexoafectives.

Matèria no obligatòria a l'escola

"Quan t'expliquen que vam arribar abans a la Lluna i vam utilitzar internet que conèixer l'anatomia del clítoris, inevitablement et tornes feminista", explica Vicente sobre el punt de vista del qual parteix el programa, que té una perspectiva feminista, de gènere i LGTBIQ+. El punt de vista del programa de TV3 el comparteix Oh my goig, un format educatiu de Betevé que va néixer per informar, sensibilitzar i empoderar els joves en l'àmbit de la sexualitat i que es presenta com una sèrie de ficció (ha tingut cinc temporades). "Ara hi ha unes altres sensibilitats i tenim la necessitat d'aportar una mirada que no estigui exclusivament centrada en les relacions heterosexuals i mostrar la diversitat que existeix", assenyala Aïda Torrent, directora d'Oh my goig. Remarca que aquest canvi també es deu a l'interès de les noves generacions, que ja no es conformen amb mirades masculinocèntriques o heterocèntriques. Durant els primers dos anys, el projecte de Betevé va comptar amb l'assessorament del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS), un servei d'atenció per a joves i adolescents gratuït, i en les temporades posteriors els continguts es van treballar amb un grup de joves.

Per a Torrent, no només els programes de divulgació poden servir per transmetre una sexualitat saludable i assenyala que sèries de ficció recents i mainstream, com ara la mencionada Sex education, It's a sin i Podría destruirte, "toquen temes de sexualitat amb valors ben col·locats i que, a més, arriben a un públic massiu", cosa que a vegades no passa amb els espais essencialment educatius.

Cristina Vicente recorda que des de diferents àmbits s'està alertant que actualment la principal font de coneixement de la sexualitat dels joves és la pornografia, que repeteixen patrons nocius i que les classes en què s'acaba ensenyant com posar un condó a un plàtan no serveixen per a gaire. "El coneixement és el que et permet prendre decisions conscients sobre la teva pròpia sexualitat", afegeix la directora, que assenyala que actualment l'educació sexual no és una matèria obligatòria al currículum escolar.

Els programes d'educació sexual no només tenen espai a les televisions públiques, sinó que també interessen a les privades. Un dels plats forts de la programació de la renovada 8TV és Sexual revolution, un espai presentat per Ares Teixidó que es defineix com "atrevit" i "desacomplexat" i que té un peu posat en el terreny del morbo del qual fugen les públiques.