Quan es va posar en marxa la Wikipedia, la majoria de veus doctes es posaven les mans al cap. ¿Una enciclopèdia feta per la gent on qualsevol pot potinejar? Això serà el caos! Però el projecte ha sabut vèncer el prejudici i, si bé no és pas perfecta –com tampoc ho eren les de paper, diguem-ho tot–, resulta prou operativa i rigorosa, la qual cosa la fa una de les pàgines més consultades del món. A més, el seu caràcter gratuït la converteix en una de les poques eines veritables de democratització del coneixement que ens van prometre els pioners de les xarxes. I crec que aquest estiu està en perill seriós per culpa de la IA.
Cada vegada més els xats d’intel·ligència artificial estan substituint els cercadors: no només busquen on hi ha la informació que busquem, sinó que ens la masteguen perquè sigui més digerible. Una de les fonts que més fan servir aquests serveis és la Wikipedia, però hi ha dos problemes. Primer, que clarament beuen també d’altres fonts menys fiables perquè sovint les seves respostes són equivocades (i no s’entén aquesta punyetera mania d’inventar-se coses en comptes d’admetre que no es disposa d’una resposta prou sòlida). El segon és que sovint se li esmuny al lector d’on s’ha tret la informació. El resultat no pot ser altre que una caiguda en desús de la Wikipedia i, per tant, una previsible caiguda de les donacions que la mantenen dempeus si la gent deixa de consultar-la directament i perd l’adhesió a la seva marca. I, malgrat totes les crítiques que se li poden fer, això seria un drama. Ni que sigui perquè qui se l’empassaria d’un mos són els serveis privats que, en qualsevol moment, poden decidir començar a establir diferents rangs de clients, segons el preu, i crear una nova bretxa d’accés al coneixement digital. Els oligarques tecnològics deuen estar ja fregant-se les mans. I salivant.
