‘La catedral del mar’, ara en català

Quaranta dies després d’acomiadar-se d’Antena 3, la sèrie aterra avui a TV3, que confia en el factor lingüístic per atraure de nou els espectadors

Més de 370.000 catalans ja saben com es va construir l’església de Santa Maria del Mar. Els altres tindran l’oportunitat de descobrir-ho a partir d’aquesta nit, quan TV3 estreni (o, més aviat, reestreni) La catedral del mar, la sèrie basada en el bestseller d’Ildefonso Falcones que té com a teló de fons la construcció de la basílica gòtica barcelonina.

La ficció arribarà a la televisió pública avui a les 21.55 h, tot just 40 dies després que Antena 3 n’oferís l’últim capítol. Durant l’emissió a Espanya, La catedral del mar va reunir, de mitjana, 373.000 catalans, la qual cosa representa un 16,2% de quota de pantalla. És una xifra molt notable, i més si es té en compte que a tot l’Estat el share mitjà de la sèrie va ser del 17,3%, només un punt per sobre. Habitualment, la ficció espanyola obté a Catalunya resultats sensiblement més baixos que al conjunt d’Espanya. Dos dels vuit capítols, a més, van aconseguir la fita de superar l’aparentment imbatible Joc de cartes.

Però, malgrat la bona audiència que la sèrie va tenir a Catalunya, TV3 creu que encara pot fer forat, especialment gràcies al factor lingüístic: “Pensem que hi ha un sector important de catalans que senten la sèrie molt pròxima i que tenen ganes de veure-la en català. És una percepció que tenim del carrer”, explica a l’ARA el cap de ficció i cinema de la cadena pública, Oriol Sala-Patau. La sèrie, produïda per TV3, Antena 3 i la productora catalana Diagonal TV, es va rodar en castellà, però té una gran presència d’actors catalans, com Pablo Derqui, Josep Maria Pou, Michelle Jenner, Daniel Grao, Nora Navas, Anna Moliner o Ramon Madaula. A excepció de Daniel Grao i Anna Moliner, tots s’han doblat a ells mateixos per a la versió catalana.

Amb tot, Sala-Patau admet que a TV3 hi ha “un punt d’incertesa” i reconeix que estrenar la sèrie ara, quan l’emissió a tot l’Estat encara és molt recent, no és una situació òptima. “El calendari ens ha jugat una mala passada”, afirma, i explica que, habitualment, quan es comparteixen els drets d’emissió d’algun format amb un canal estatal (un fet gairebé inèdit en una sèrie, però que passa sovint amb minisèries o telefilms) es deixa passar “un temps prudencial” abans de fer la segona emissió. Explica que, si en aquest cas no s’ha fet així, ha sigut per una suma de diversos factors.

D’una banda, l’acord de coproducció amb Antena 3 preveia que aquesta cadena (que va aportar més recursos i, per tant, tenia dret a emetre-la primer) podria estrenar la sèrie en exclusiva entre el setembre del 2017 i el 30 de juny del 2018. “No pensàvem que trigarien tant. Crèiem que hi hauria més marge perquè la gent l’oblidés”, admet Sala-Patau. De fet, assegura que “la voluntat d’Antena 3 era posar-la a la graella la tardor del 2017, però amb el Procés van tenir por que saltés de la programació i van decidir esperar que la situació es calmés”. Finalment, la sèrie va debutar el 23 de maig i es va acabar el 18 de juliol.

TV3, per la seva banda, tenia “llicència” per emetre la sèrie a partir del 30 de juny. Hauria pogut esperar més, però aquí entra en joc un altre inconvenient: la crisi financera que va viure la Corporació durant els primers mesos de l’any ha impedit que TV3 tingui a punt cap altra sèrie per estrenar coincidint amb el començament de la temporada. No va ser fins al juny que es va començar a rodar Si no t’hagués conegut, que no estarà a punt per ser emesa fins a l’octubre. Per tant, l’únic recurs de ficció que tenia la pública per omplir les primeres setmanes del curs era La catedral del mar. Per aquest motiu també es va decidir fixar una data tan poc habitual com és el 27 d’agost per estrenar-la: això permetrà que s’acabi el 8 d’octubre (els dos últims episodis s’emetran d’una tacada) i que el dia 15 arrenqui Si no t’hagués conegut, que consta de deu capítols i, per tant, si no hi ha alteracions imprevistes a la graella s’acomiadarà just abans de Nadal.

A tot això cal afegir-hi encara un altre element que pot jugar en contra de TV3: Netflix va comprar els drets per explotar la sèrie a internet i a partir del setembre ja la pot penjar (tot i que de moment no hi ha posat data). Seria, doncs, una competència extra per a la televisió pública, que a més tan sols podrà mantenir els capítols al seu servei de televisió a la carta mentre la sèrie estigui en emissió, i tampoc no la podrà oferir a través del canal internacional.

Una història d’amor i traïció

La catedral del mar explica la història de l’Arnau (Aitor Luna), el fill d’un pagès del segle XIV que arriba a Barcelona fugint dels abusos d’un senyor feudal. Després de treballar com a bastaix, portant pedres des del port fins al lloc on s’està construint Santa Maria del Mar, i mentre viu una complexa història d’amor, fa fortuna com a canvista. Això li permet sortir de la misèria i ascendir socialment, la qual cosa genera recels entre els seus enemics, que intentaran portar-lo davant de la Inquisició. La sèrie, dirigida per Jordi Frades i amb guió de Rodolf Sirera, Antonio Onetti i Sergio Barrejón, s’ha rodat en localitzacions de Barcelona, Tarragona, Cardona, Càceres i Segòvia, entre d’altres. Hi han participat més de 150 actors i prop de 4.000 figurants.

Per què no es manté el títol de la novel·la?

Ildefonso Falcones va publicar La catedral del mar, en castellà, el març del 2006, i la novel·la va ser traduïda al català amb el títol de L’església del mar. Però per a la versió catalana de la sèrie s’ha optat per mantenir la mateixa denominació que en castellà. Segons Oriol Sala-Patau, hi ha una raó narrativa i una de comercial per explicar-ho: “Els bastaixos es referien a Santa Maria del Mar com a «catedral», li donaven aquesta solemnitat. Durant tota la sèrie, com a la novel·la, parlen de «la catedral». Com que es verbalitza de manera constant, es va decidir donar-li aquest títol”. L’altre motiu és que la ficció ja s’ha donat a conèixer com La catedral del mar i, per tant, és més fàcil promocionar-la amb aquest nom: “Així recollim el fruit del màrqueting que ja s’havia fet”, diu el cap de ficció de TV3.

Més continguts de