La caverna, Carlemany, l'olor de peus i el monolingüisme

"El Govern llança el secessionisme contra el nen de Canet", diu la portada de l'Abc, perquè considera que "justifica" la fustigació. Òbviament, és una interpretació laxíssima de la realitat: l'executiu s'ha pronunciat en contra de la sentència de la immersió, però en cap cas ha animat a cap assetjament. A El Imparcial agafen una frase de Salvador Illa que diu que "s'ha de deixar de polititzar la llengua i l'educació a Catalunya" i consideren que això és, també, poc menys que una crida a les torxes i les forques. Però tornem a l'Abc un moment. L'articulista José F. Peláez escriu sobre el nen de Canet i diu: "És la nostra Rosa Parks, el nostre Mandela [...] Roma enfront dels bàrbars, la Il·lustració enfront del fanatisme, la civilització enfront de la foscor, el bé contra el mal [...] la llei enfront de la jungla, la democràcia enfront del feixisme, la bona gent contra la gent dolenta malalta d'odi que s'ofega en la pròpia fel i emmalalteix cada dia per l'olor de peus i fuet de la seva pròpia tragèdia". Com a exemple de civilització resulta entendridor: sort que no està malalt d'odi. I quina prosa més aromàtica. No els recorda inquietantment l'Eau de Xénophobie? Seria absurd negar que hi ha nacionalisme català excloent al país, per bé que és rotundament minoritari. I, en tot cas, l'Abc no és precisament una auctoritas per denunciar-lo.

A El Mundo també hi suquen pa. Començant per la cita del dia, la que hi ha sempre just a sota la capçalera, i que en aquesta ocasió fa: "Tenir un altre idioma és posseir una segona ànima". La tria resulta d'una hipocresia extrema, perquè els catalans monolingües són –de manera aclaparadora– castellanoparlants. I, justament, la immersió busca dotar-los d'aquest segon idioma que no aprenen a la família o en els mitjans de masses. L'Abc i El Mundo diuen defensar-los, però fan just el contrari.