20/07/2022

Laura Borràs i les preguntes poc freqüents

2 min
Laura Borràs, al 'FAQS', el 9 de juliol.

Laura Borràs va anar al FAQS el 9 de juliol. Allà va anunciar que sobre la causa del presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes hi hauria sorpreses. I, efectivament, aquesta setmana ha transcendit la primera: una esbroncada de Francesc de Dalmases a una periodista del programa un cop acabada l’entrevista. El diputat de Junts va crear un context d’agressivitat a les instal·lacions de TV3 que va incloure crits, cops al mobiliari i males paraules contra el programa i la periodista per recriminar el desenvolupament de la conversa que s’havia mantingut en directe. Sabent aquest final, val la pena revisar ara l’entrevista per mirar d’entendre què els va poder molestar.

Laura Borràs va assistir al programa perquè, com va subratllar la mateixa presentadora, havia sigut una de les protagonistes de la setmana. La presidenta del Parlament havia anunciat que no pensava dimitir del seu càrrec i aquell mateix dissabte havia rebut un homenatge de suport a l’Ateneu Barcelonès. El tema pel qual se la portava al programa, per tant, era obvi.

Borràs va estar una mica més d’una hora en directe. Cristina Puig no la va interrompre en cap moment, la va deixar respondre llargament i va mantenir sempre un to cordial. També ho van fer així els periodistes convidats.

Després que un redactor aclarís els detalls de la causa, Borràs va riure amb sarcasme i va advertir: “Jo em pensava que venia a una entrevista, no a un interrogatori o a un judici previ”. El comentari sorprenia perquè, més enllà d’oferir informació a l’audiència, no s’havia produït cap situació que fes pensar a l’espectador que s’estava jutjant Borràs. La presidenta del Parlament va tornar a fer evident la seva insatisfacció quan va ser el torn d’intervenció de la periodista Carla Turró. Turró va demostrar un coneixement minuciós de la instrucció del cas i un domini de l’argot jurídic molt poc freqüent en el gremi que va incomodar Borràs. “Vostè és periodista, no és fiscal”, li va etzibar.

Abans d’acomiadar la convidada, Cristina Puig li va comentar que se la veia enfadada. I, pel que s’ha fet evident en els dies posteriors, la comitiva que la va acompanyar als estudis de TV3 també ho estava. Sorprèn perquè els polítics han de tenir clar que a les entrevistes hi van a rendir comptes i que el deure dels periodistes és fiscalitzar el poder. A la televisió pública no s’hi va a rebre homenatges com el de l’Ateneu. Però no és l’únic gol en pròpia porta que s’ha marcat l’equip de Borràs. En comptes de vendre l’entrevista del FAQS com una exhibició tranquil·la per aclarir tots els detalls, van delatar tensions, temors i incomoditats. No només davant de les càmeres, sinó, d’una manera encara més lletja, al darrere. El que haurien pogut vendre a l’audiència com un acte de transparència ha acabat per fer sensació d’acorralament.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió