El conte de la lletera de 'La Razón' amb els impostos

Elon Musk i jo, de mitjana, tenim 124.000 milions de dòlars en patrimoni. El problema (per a mi) és que ell té 248.000 milions i jo hauria d'entrar en el dolorós món de l'infinitesimal: em trobareu bastant a la dreta del zero i de la coma. Les mitjanes són una arma bastant tavernària, en periodisme, perquè hi ha variables que tenen poca desviació –per exemple, l'edat en què Leonardo DiCaprio es desfà de les seves nòvies–, mentre que d'altres estan distorsionades si uns pocs apugen o abaixen la mitjana perquè tenen valors extrems.

"Cada contribuent pagarà 862 euros de més en impostos el 2023", titula La Razón. I l'enunciat és doblement trampós. Primer, perquè mai una mitjana es pot equiparar a un "cada": justament la idea és trobar una aproximació. Si la meitat de la classe ha tret un cinc i l'altra meitat un set, la mitjana és un sis, però no podem dir que cada nen ha tret un sis. De fet, cap nen ha tret un sis! Però és que, tornant als impostos, en aquest cas una part significativa de l'augment no afecta a tothom, sinó, com s'ha anunciat, a les rendes més altes. Repartir l'impacte entre tota la població per parlar de 862 euros de mitjana és justament el contrari del que es vol fer: que els més rics assumeixin el gruix de l'increment. Cal suposar que La Razón va superar aquest nivell elemental de matemàtiques, així que no hi ha ignorància, sinó senzillament ganes d'enganyar el lector. Vol fer-li creure que l'Estat li posa la mà a la butxaca per treure-li uns quants centenars d'euros, quan la realitat és que li demana un esforç extra als que acumulen una fortuna suficient per finançar uns serveis públics que, precisament en temps de crisi, són més necessaris que mai. Que el diari defensi els interessos dels seus propietaris s'entén. Que ho faci mentint els seus clients és una pirueta excessiva.