El dial de la FM
Mèdia 21/02/2022

Controvertida finestra per regularitzar les ràdios sense llicència

Les emissores privades recelen del procés previst per la llei audiovisual espanyola

6 min
El Carmel ha estat un punt habitual d'antenes il·legals, fins que l'Ajuntament les va retirar el gener del 2021

BarcelonaÉs un paràgraf de només set línies en tot un articulat legal de 109 pàgines, però la disposició transitòria tercera de la llei audiovisual que es tramita a Espanya ha sacsejat el panorama de la ràdio. En el text, pendent de debat parlamentari, s'estableix un període de sis mesos durant el qual les emissores sense ànim de lucre que portin un mínim de cinc anys d'emissions poden demanar la seva regularització i, per tant, rebre un títol habilitant i una freqüència. Aquesta possibilitat alarma les ràdios privades: temen que emissores comercials acabin trobant una via per la porta del darrere –fent-se passar per entitats del tercer sector– amb la qual legalitzar les seves emissions i establir-se com a competència.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Una de les batalles que es lliura és semàntica. Pirates? Il·legals? Lliures? Alegals? La tipologia és molt variada, però l'últim recompte de l'Associació Catalana de Ràdio (ACR), que representa les emissores privades, indica que al país hi ha 139 emissions sense llicència, dos terços de les quals a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tot i que s'ha baixat una mica des de les 150 censades el 2020, la tendència desafia la noció d'un futur exclusivament digital i és inequívocament alcista: quinze anys enrere se'n comptaven 110.

Antenes al Carmel, abans de la retirada de les il·legals

La tipologia, però, és molt variada. N'hi ha que, com Loca Urban o Loca FM, van aconseguir fins i tot aparèixer en l'estudi d'audiència de l'EGM, tot i no estar legalitzades. La Generalitat va tancar aquesta ràdio, però al cap d'uns mesos tornava a aparèixer al dial, després de canviar d'emplaçament i de freqüència. Aquest tipus de joc del gat i el ratolí és freqüent. Altres emissores fa més d'una dècada que emeten, tot i les denúncies que acumulen. És el cas de la barcelonina RKB, de Xtra FM a la Costa Brava o Live FM, que es pot sintonitzar a Ripoll i la Garrotxa. Algunes són molt locals, però d'altres com Cooltura FM, Radio Pomar o Digital Hits cobreixen la pràctica totalitat de l'àrea metropolitana. Més comprensió generen les que tenen aparent voluntat de tercer sector –Radio France International, Gran Via Radio o 7 de Ràdio– o bé les lligades als moviments llibertaris –Contrabanda, Ràdio Bronka–, però tot i ser veteranes no tenen regularitzada la seva sortida a la FM. A la llista tampoc no hi manquen un grapat que abanderen una causa religiosa –o l'esoterisme més pintoresc– com ara Ona Pau, Astrovisión o Ràdio Bona Nova, i que sovint s'alimenten de les donacions dels oients, als quals es convida insistentment a finançar aquella emissora.

Un problema a banda són les ràdios de barri barcelonines, com Ona de Sants-Montjuïc, Sants 3 Ràdio, Ràdio Gràcia, Ràdio Ciutat Vella o Ràdio Hostafrancs. La seva figura no està reconeguda i, si es consideren municipals, aleshores haurien de ser gestionades directament per l'Ajuntament i no per associacions privades. El setembre passat, l'ACR va aconseguir una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava la licitació de Ràdio Gràcia feta per l'Ajuntament de Barcelona.

Batalla política

Distingir el gra de la palla és el gran repte, si finalment tira endavant aquesta disposició transitòria. Podem hi està clarament a favor, però des del PSOE hi ha més reserves. I, de fet, al text de la llei hi ha una cua ("conforme a les disponibilitats de l'espectre radioelèctric") que obre la porta a deixar-ho en no res. La tendència de l'Estat ha consistit, justament, en anar reduint l'espectre radioelèctric dels mitjans audiovisuals per cedir-lo a les xarxes de telefonia mòbil. En tot cas, l'últim estudi de l'InCom de la UAB constatava que a Catalunya hi havia 83 emissores de tercer sector a la FM (un 24% del total) i que, d'aquestes, 58 emetien sense cap afany de lucre.

Des de l'ACR consideren que no els pertoca a ells garbellar quines emissores certament compleixen una funció social i no tenen un plantejament comercial al darrere. Però recelen. Si en tots aquests anys no s'ha pogut endreçar el dial, consideren que ara no hi ha prou garanties –o recursos– per poder fer el seguiment contra les futuribles emissores legalitzades que sí que busquin benefici. Una de les pors concretes és que entitats sense ànim de lucre aconsegueixin la freqüència, però després relloguin algunes franges a empreses perquè les explotin a canvi d'uns diners que els permetin assumir les despeses associades a tenir una emissora en marxa.

Joan Carles Maresca, advocat i assessor legal de l'entitat, explicava a l'ARA: "El tercer sector té el dret constitucional a exercir la llibertat d'expressió i informació. Ara bé, no pot gaudir d'uns privilegis no justificats i que constitueixin un tracte discriminatori de competència deslleial al sector privat". Es refereix als tràmits, compromisos adquirits, impostos o regulacions laborals que afecten els associats de l'ACR. "No podem estar d'acord que el legislador li concedeixi tracte de favor i privilegi amb exempcions de què no poden gaudir les ràdios privades".

Una de les emissores que vol acollir-se a aquest procés de regularització és Radio Kanal Barcelona (RKB), al 106.9 de la FM, que va començar la seva singladura el 1985 i té continguts les 24 hores del dia. L'emissora és propietat de l'empresari de Santa Coloma Antonio Morales, exconseller del RCD Espanyol. En els últims temps, però, els actius es gestionen des d'una associació, amb vista a afavorir aquest procés de legalització de les emissions. Aquí entra joc La Grada, el mitjà dedicat al club blanc-i-blau que té una pota radiofònica precisament a RKB i del qual és propietari Albert Sola (després de comprar-lo a Zeta el juny del 2020).

Des de La Grada s'estudia assumir la gestió de l'emissora durant un temps, adequant-la a la legislació del tercer sector, que prohibeix la publicitat comercial (però no els patrocinis). Però aquesta operació es vincula a poder regularitzar la situació i, a tal efecte, el nou equip ja ha comunicat informalment els seus plans a la Generalitat. “Ens reconforta que l’actual Govern es mostri sensible a reconduir, sota l’empara d’una nova legislació, una situació que de facto porta dècades produint-se i que genera incomoditat a totes les parts”, explica a aquest diari una font de la nova direcció.

En canvi, altres emissores tenen clar que no s'acolliran al mecanisme plantejat per l'Estat. Ho explicaven, per exemple, els impulsors de la veterana Ràdio Bronka: "Portem més de 30 anys fent ràdio des de la nostra autonomia i la nostra llibertat. No necessitem ni volem una regularització, som una ràdio lliure sense ànim de lucre i el que ens sembla gairebé una ofensa és que a les ràdios lliures no se'ns valori i reconegui la tasca informativa i de difusió cultural que hem fet des de l'autogestió i el suport mutu". En aquest sentit, reclamen que se'ls reconegui el dret a l'emissió, sense que se'ls trepitgi el dial i que no els tanquin els centres d'emissió. "Ja que no ens concedeixen un lloc des d'on fer-ho com a reconeixement a la nostra feina, al menys, que ens deixin en pau".

Emissió en directe de Ràdio Bronka en solidaritat amb un taller amenaçat de desnonament, l'any 2010.

Gestió directa o indirecta?

L'altre front obert és el de les emissores municipals. La legislació catalana només permet que funcionin en règim d'explotació directa per part dels ajuntaments. Però alguns consistoris han convocat concursos perquè empreses privades puguin gestionar les seves ràdios locals. L'ACR ha batallat judicialment contra aquesta pràctica de la gestió indirecta i ha obtingut diverses victòries judicials, algunes de les quals al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com és el cas dels conflictes a Girona, Sant Pol de Mar, Ràdio Gràcia o Castellbell del Camp. I, en tramitació, hi ha els casos de Sant Just Desvern, Sant Vicenç Montalt, Sant Sadurní d'Anoia i Caldes de Malavella.

La reforma de llei de l'audiovisual espanyola, però, podria alterar aquest estat de les coses. La formulació actual ja permet les dues explotacions, però fia a cada comunitat autònoma que decideixi si accepta les gestions indirectes. I Catalunya va decidir que no es permetien. Ara bé, si en la reforma aquest precepte aconseguís el rang de legislació bàsica, aleshores l'opció de l'explotació indirecta quedaria validada. Per a l'ACR, però, això suposaria "una invasió de competències de la Generalitat", segons recorda Maresca.

Una altra cosa és si la Generalitat decideix modificar aquest projecte. L'última reforma que es va preparar sobre legislació audiovisual s'obria a aquesta flexibilització, i l'ACR va presentar al·legacions a l'avantprojecte de llei. El text es va redactar al llarg del 2017, i incloïa una regulació del tercer sector, però el conflicte no es va arribar a materialitzar. Just la setmana en què estava previst que el consell de Govern aprovés el text –que es tramitava inicialment com a decret llei– des d'Esquerra es va tombar, i es va recomanar que se seguís la tramitació parlamentària ordinària, sense rang d'urgència. Un any després d'aquest fre de mà sobtat, la reforma de la llei audiovisual catalana està aturada i sembla que no s'afrontarà abans que es tanqui la normativa espanyola, per si cal tenir-la en compte.

Cinc expedients i 370.000 euros de multa el 2021

L'any 2021 es van obrir cinc expedients a ràdios que no tenien títol habilitant per emetre. Les emissores afectades són Dynamis Radio, Vida FM i Radio Amistad, dedicades al consell espiritual i amb predicadors radiofònics; la tarotista Astrovisión i la llatina La Otra. Tres casos ja s'han resolt, amb multes que sumen 370.005 euros (dels quals s'han cobrat 65.702 euros). Al llarg de l'any hi va haver 58 actes d'inspecció. El 2020 el nombre d'expedients va ser de 12, però només es van imposar sancions per valor de 112.002 euros.

El director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Jordi del Río, creu que els canvis de consum van en contra de les ràdios il·legals. "És preocupant, sí, però en un entorn en què cada cop anem més al digital, va perdent importància", explica a l'ARA. "Qualsevol expectativa de tenir espai radioelèctric és un brindis al sol: jo no detecto en l'Estat predisposició a dedicar espai radioelèctric a això, havent-hi el desenvolupament del 5G en marxa. El que sí que ens preocupa és el reconeixement de les emissores que porten cinc anys. Perquè això posa al mateix sac les emissores que porten molts anys i ja són històriques i les altres".

Sobre el procés que s'obre, Del Río creu que cal filar prim. "En nom de la llibertat d'expressió estem obligats a separar el gra de la palla", assegura. "No és el mateix un tercer sector que per inoperància de l'administració no ha pogut gaudir de la regularització que una societat mercantil. En tot cas, ara hem d'estar a l'expectativa de la norma bàsica de l'Estat. Però el que hem llegit fins ara no ens agrada del tot". El representant públic admet que la persecució de la pirateria al dial "necessitaria més recursos", però, malgrat tot, afirma: "Estem en contacte permanent amb el CTTI perquè feta la llei, feta la trampa, i molts dels que perseguim busquen la manera de seguir emetent canviant de nom, o movent-se una mica al dial". 

stats