DÍGITS I ANDRÒMINES

La tecnologia sola no ens desconfinarà

Tant el rastreig de contactes com la credencial d’immunitat tenen inconvenients tècnics i polítics

En absència de vacuna, i havent comprovat l’eficàcia del distanciament social –amb el confinament com a modalitat extrema– per contenir la propagació del virus, la societat comença a considerar estratègies per tornar a la normalitat. L’ús de la tecnologia té un paper destacat en aquest retorn, amb dues aplicacions protagonistes: el rastreig de contactes i la credencial d’immunitat. 

La privadesa del rastreig

El rastreig de contactes ( contact tracing) pretén identificar els individus que han pogut contraure la malaltia per proximitat amb un infectat confirmat per tal de fer-los també la prova i, si escau, tractar-los. El procediment ja s’aplica manualment en altres casos –malalties de transmissió sexual, VIH–, però l’abast massiu i la virulència de la covid-19 requereixen automatitzar-lo, i l’ús generalitzat de dispositius mòbils ho pot facilitar. Una de les opcions és el rastreig massiu de la població mitjançant les antenes de telefonia mòbil, però, atès que els reglaments de protecció de dades personals no permeten aplicar-lo de manera individual, només proporciona informació agregada i no serveix per contenir la propagació.

L’alternativa acceptada en general és el registre de proximitat que fa servir la xarxa de curt abast Bluetooth que la pràctica totalitat dels dispositius mòbils inclouen. Gràcies a això, el meu telèfon pot avisar-me que ha estat a prop del telèfon d’una persona infectada que sap que ho està i ha decidit fer visible la seva condició. A partir d’aquí, el que importa són els detalls: ¿com s'ha de fer per mantenir la privadesa dels implicats i, alhora, evitar la temptació del control social per part de les autoritats?

Europa adverteix que les aplis per controlar el coronavirus han de garantir la privacitat dels usuaris

Fins fa un parell de setmanes semblava que la solució havia de ser l’estàndard europeu PEPP-PT, que inicialment presumia del seu caràcter descentralitzat i per això havia de ser millor que la insòlita aliança entre Google i Apple per incorporar als més de 3.000 milions de telèfons que ja estan en mans dels usuaris funcions de rastreig de contacte que, tractant-se d’empreses de Silicon Valley, haurien de passar per servidors al núvol.

Tanmateix, els dos gegants digitals han aclarit que tot el processament de qualsevol dada que identifiqui l’usuari es farà als dispositius dels usuaris. I, a més, en un gir de guió inesperat, el PEPP-PT ha resultat ser més centralitzat del que deia i ara els especialistes es declaren més partidaris d’un altre estàndard europeu, el DP-3T, al qual també s’han acollit Google i Apple. La prova del cotó és que l’aplicació de rastreig de contactes que el govern alemany –un dels més respectuosos amb la privadesa dels ciutadans– té previst publicar aquests dies no farà servir PEPP-PT sinó DP-3T.

Val a dir que el rastreig de contactes per Bluetooth té limitacions. Hi haurà falsos positius perquè l’abast de l’enllaç és superior als dos metres de distància recomanats entre persones, tot i que es pot afegir una condició de temps mínim de proximitat continuada entre telèfons. Les aplicacions tampoc no saben distingir si entre els dos telèfons hi ha una paret o una pantalla de protecció que fan irrellevant la proximitat mútua. Ara bé, si el rastreig de contactes s’imposa, la intel·ligència artificial permetrà millorar-lo: es podran entrenar algoritmes d’aprenentatge automàtic ( machine learning) amb els diagnòstics confirmats, per distingir millor entre els contactes ocasionals innocus i els que han donat lloc realment a la transmissió del virus. En tot cas, la principal limitació del rastreig de contactes per Bluetooth és la seva activació voluntària: s’estima que cal que hi participi un 60% de la població. D'altra banda, cal recordar que no tots els mòbils són smartphones: al món hi ha 1.500 milions de terminals sense Android ni iOS, fins al punt que l’OMS i l’UIT ja han acordat amb la GSMA l’ús dels venerables SMS per difondre informacions relacionades amb la pandèmia.

Credencial immunitària

Encara més controvertida és l’altra aplicació proposada en el retorn dels ciutadans a l’activitat: un passaport sanitari per acreditar que el titular ja ha superat la infecció per covid-19 i, per tant, pot compartir espai físic amb altres persones sense perill d’encomanar-les. Les implicacions ètiques d’aquest sistema són tantes que els nostres governs no gosen aplicar-lo, fins al punt que el grup assessor de la Generalitat per al desconfinament va haver de deixar-lo fora de les recomanacions formals i limitar-se a incloure’l en un annex de l’informe.

Però com que el desconfinament està impulsat sobretot per les conseqüències econòmiques de la pandèmia, mentre es debat la conveniència o no del fet que l’administració emeti una credencial digital universal com ja han fet altres governs –des del xinès fins al xilè– hi ha empreses que ja estan tirant pel dret. La consultora PwC ha proveït els seus 5.000 empleats a Espanya d’una credencial en forma de codi QR al mòbil que els permet accedir des de dilluns a les oficines si el servei mèdic de la mateixa empresa els ha diagnosticat com a nets de coronavirus. El sistema, creat per la firma catalana Vottun d’identitat digital, es basa en la tecnologia blockchain, que sembla feta a mida per a aquest cas: les dades no es poden manipular, el codi visible només indica la condició d’apte o no apte de l’empleat i la funció de contracte intel·ligent permet imposar un límit temporal de validesa. Segons la consultora Roca Salvatella, també implicada en el projecte, ja hi ha nombroses empreses interessades en adoptar-lo: companyies aèries, turoperadors i clubs esportius ho veuen com a solució per reobrir de manera controlada l’accés als seus avions, hotels i estadis.

Potser el més curiós de la polèmica sobre la credencial immunitària és que s’hagi centrat en el seu caràcter digital, com si fos diferent d’un certificat imprès. I, d'altra banda, un codi QR al mòbil no és l’única manera d’acreditar l’aptitud per accedir al lloc de treball: el servei mèdic de Seat està fent proves PCR als seus 15.000 treballadors i el resultat positiu/negatiu s’incorpora a la targeta habitual d’accés.

En qualsevol cas, tant la utilitat del rastreig de contactes com la d’una credencial immunitària depenen de la realització de proves a gran escala i de saber com funciona el procés d’immunització. Sense això encara trigarem més a entrar en la nova normalitat que ens espera.