La ‘dark’ Guàrdia Civil entra en campanya

Com la flor del cirerer, com les orenetes, com la declaració de la renda: arriba la primavera i el cicle del temps ens porta fenòmens inextricablement lligats a l’estació. D’igual manera, si s’aproximen eleccions podem comptar que El Mundo traurà algun tema o altre lligat a les forces basques o catalanes destinat a dinamitar la campanya, sempre amb la Guàrdia Civil –en la seva encarnació subterrània, clavegueril o d’inspiració jorgefernandiana– com a font i subministradora de papers, paperets i paperots. “El fiscal general va tancar el cas d’Otegi sense veure l’informe clau”. Diu que no va prorrogar una investigació per l’assassinat del directiu de Michelín Luis María Hergueta i que, un mes després, arribava un informe policial on es deia que “indiciàriament” Otegi va traslladar informació a la cúpula d’ETA que va servir per perpetrar l’assassinat. Suposo que, a aquestes altures de la pel·lícula, tothom té clar que “indicis” és el gran recurs de la policia quan vol atacar algú. Filtres l’informe a un diari amic i ningú exigirà responsabilitats ni al rotatiu –només es fa ressò d’un paper que efectivament existeix– ni a la policia, que tan sols fa la seva feina de sospitar. Només el curs judicial pot substanciar si aquelles impressions policials són fonamentades o fruit de les ganes. Però tu ja has plantat la llavor de la culpabilitat en el relat, que és el que importa.

No està de més recordar que Hergueta va morir el 1980. El Mundo, a qui tots els temes de memòria històrica li fan venir gratera, ara s’agafa a un cas de fa més de setze mil dies i s’hi suma la resta de la caverna. Això sí, la filtració sobre la parella d’Ayuso uix, aix, molt lleig. Però aquí cal assenyalar la Guàrdia Civil: si el cos armat té indicis els hauria de traslladar al jutge de manera adequada. La resta, joc brut. O cagallons d’oreneta.