Després de Savater, també De Azúa fa un drama

Sisplau, jo ara no puc, que estic escrivint la columna, però algú hauria de trucar amb urgència al 112 i demanar unes quantes patrulles policials perquè alliberin els companys del diari El País que, d'acord amb les declaracions de Félix de Azúa a The Objective sobre la seva marxa, clarament estan sent objecte d’un segrest per part d’alguna organització terrorista: “El diari està en mans de grups extraordinàriament radicals, molt autoritaris”, diu. Ep, un moment! Sembla que es tracta d’un cop intern: “Les feministes radicals d’El País mantenen un règim de terror dins la redacció”. Per pietat, que algú asseguri la integritat física i mental dels reporters masculins, sotmesos a infinites tortures psicològiques del gineceu. “Ningú sap en realitat qui dirigeix aquest diari”, insisteix, i no puc deixar d’imaginar-me una jungla inhòspita, una mena d’El senyor de les mosques en femení, on regna un nou ordre social matriarcal salvatge. Després resulta que Azúa sí que creu saber qui remena les cireres al diari, que no és altre que José Luis Rodríguez Zapatero (que l’últim cop que vaig mirar-ho a la Viquipèdia es tractava d’un senyor). No ho sé, passen coses molt estranyes i per això els prego que algun cos policial comprovi que la redacció d’El País no s’hagi convertit en l’escena final d’Apocalypse now. "El terror, el terror..." al final eren dones manant.

Azúa, aparentment, reacciona a uns temps que li són incòmodes. “Han perdut tot el prestigi”, declara. I ell? Aguantaria la prova del cotó? Escriu –o escrivia– com els àngels, però la fel se l’ha menjat com a tants d’altres. Ja el 2016 va deixar veure de quina fusta rosegada estava constituït quan se li van veure les vergonyes classistes i masclistes en declarar que Ada Colau “hauria d’estar servint peix”. És ben bé que la classe literària i la moral no van forçosament de bracet.