El dilema diabòlic d’‘El País’ per salvar el fiscal general

Avui El País i El Mundo es llançaven l’artilleria pel cap. El diari de Prisa acusava el jutge Ángel Hurtado –el magistrat que investiga si el fiscal general va filtrar un correu sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso– d’obviar el testimoni d’un sotsdirector d’El Mundo. Segons el seu relat, Esteban Urreiztieta va admetre que va conèixer la proposta de conformitat del nòvio abans que la reclamés el fiscal i això, al seu entendre, desmuntaria la causa oberta. El diari rival, però, ho narra de manera ben diferent: “El País s’aferra ara a la informació d’El Mundo per intentar salvar el fiscal general”. Ells afirmen que el seu sotsdirector va negar davant del jutge que conegués el correu electrònic secret que ara s’investiga i acusa el diari d’explicar de manera manipulada el que han anat publicant ells sobre el cas. Les dues peces són café para los muy cafeteros, perquè a menys que el lector hagi seguit els minuciosos detalls que han anat apareixent sobre qui ha filtrat què, tots dos articles acaben sent un garbuix indesxifrable.

La gràcia, però, és que El País ha estat acusant El Mundo de publicar una notícia falsa i ara, en canvi, necessita avalar el periodista que la va escriure perquè això li permetria salvar el fiscal general, que cal considerar del seu bàndol. Els altres, esclar, s’hi rabegen, en això. Però és cert que la peça en qüestió era, com a molt mínim, equívoca: el titular de portada donava a entendre que Fiscalia havia ofert a iniciativa pròpia un pacte al nòvio d’Ayuso, quan el cert és que acceptaven la proposta que el comissionista havia posat primer sobre la taula. Cap dels dos mitjans actua de manera virginal i innocent. I, pel camí, temo que quedin milers de lectors, cada cop més cansats d’aquesta pluja constant de retrets mutus maniqueus que allunyen la política (i el periodisme) de la gent.