Diumenge, un diari d'artista per redescobrir Tàpies

Antoni Tàpies és un dels artistes més identificables, especialment en les obres dels darrers anys, en els quals la seva marca, molts cops una creu o una T, era clara. “A vegades, sobretot en els cartells, busco que es vegi clarament que és un tàpies”, deia l’artista, i ho justificava perquè volia que quedés clar el seu compromís personal amb la causa, gairebé sempre social, a què feien referència. Tot i així, hi ha molts tàpies que no són tan reconeixibles o que són més desconeguts. Aquest diari que arriba diumenge al quiosc ha volgut posar l’èmfasi en aquestes últimes obres sense oblidar les que li van donar fama, però sobretot posa l’accent en els treballs d’art públic que, més enllà dels cartells, formen part de la quotidianitat dels ciutadans.

Així, a més de deixar que les obres de Tàpies dialoguin amb l’actualitat –a vegades d’una manera sorprenent–, obrim cada secció amb la fotografia d’una obra pública comentada per un especialista en el tema, des del conseller Joaquim Nadal comentant Les Quatre Cròniques de la Generalitat fins a Elvira Dyangani Ose analitzant el Rinzen del Macba. També escriuen Victoria Cirlot (Sala de reflexió, de la UPF), Antoni Llena (Núvol i cadira), Carles Guerra (Plaça de l’11 de setembre, de Sant Boi), Victòria Combalia (Homenatge a Picasso), Antoni Bassas (cartell del centenari del Barça), Carolina Tubau (els documentals) i Catalina Serra (Mitjó).

L’explicació de la trajectòria de l’artista, que el dia 13 hauria complert 100 anys, la trobareu a l’especial de l’Ara Diumenge, i al dossier d’avui presentem una mirada a l’exposició sobre el budisme zen que inaugura el centenari a la Fundació Tàpies i una entrevista al primer director artístic i a l’actual d’aquesta entitat: Manuel Borja-Villel i Imma Prieto.

Que vagi primer per a ells dos l’agraïment per haver fet possible aquest diari especial, però també per a tots els treballadors de la Fundació Tàpies, principalment per a la conservadora, Núria Homs; la coordinadora de l’Any Tàpies, Judit Barnes, i el cap de comunicació, Daniel Solano. I, per descomptat, un altre agraïment a la complicitat dels lectors pacients i, esclar, a tot l’equip del diari ARA, tant de l’àrea de redacció com de gerència, sense els quals aquest diari especial, coordinat per Catalina Serra i Antoni Ribas i dissenyat per Jordi Olivé, no hauria estat possible. 

Dossier Centenari Antoni Tàpies

Següent

Antoni Tàpies: 100 anys en 10 moments

Anterior

Un núvol al cel i un mitjó al jardí: recorregut per l'obra pública de Tàpies

Vés a l’ÍNDEX