Jo em preparo, tu et prepares, ell es prepara...

“Feijóo dona per superat Sánchez i es prepara per governar”. És un avanttítol d’El Mundo d’aquells que contenen nul·la informació: se suposa que des que va desclavar el ceptre del poder del PP de l’esquena de Pablo Casado, Feijóo ha estat preparant-se per governar. La formulació és un recurs per anar implantant la idea que el canvi de cicle ja és un fet, que ja s’ha girat full. Que el petit detall d’haver de votar al juliol no importa. De fet, El Nuevo Lunes ja va titular que Feijóo es preparava per governar just ara fa un any. Devien pensar que el tomb era imminent.

També ho devia pensar Diario 16, quan el febrer de 1979 escrivia “El PSOE es prepara per governar”. Bé, va tenir tres anys per fer-ho, ja que aquelles eleccions les va guanyar, folgadament, la UCD de Suárez. I la bona gent de CTXT va titular, l’any 2018, que “El partit laborista de Corbyn es prepara per governar”. No va ser el cas: es va interposar el conservador Boris Johnson. També aquell any, a Mallorcadiario.com titulaven un editorial “Ciutadans es preparen per governar”. Ho tenien molt més clar que els illencs, que, poc després i passant per les urnes, van deixar en minoria les forces conservadores, ni que fos per un marge estret. (Diria que Ciutadans ja no es prepara cinc anys més tard per a gaire res, per cert.) I què me’n diuen d’aquest d’El Independiente? “Casado es prepara per a una «legislatura curta» de Sánchez des de la qual assaltar la Moncloa”. Va haver-hi una cosa encara més curta que el (doble) mandat del supervivent Sánchez: el seu pas per la presidència del partit. L’hemeroteca és inapel·lable. Hi ha massa preparatius per a tan poc mambo. Aquest abús del verb preparar sí que serveix per a alguna cosa, que no és altra que conèixer de primera mà els desitjos més íntims dels mitjans que en fan ús i abús.