23/09/2022

Per què a Espanya no triomfaran mai els ‘deep fakes’

2 min

Quan van sortir els deep fakes –els vídeos manipulats on apareix algú dient coses que en realitat no ha dit– els més ingenus es van posar les mans al cap perquè creien que les manipulacions es dispararien i es trencaria ja del tot la cadena de confiança de la comunicació–. Mesos després, no ha estat el cas. I el perquè és fàcil: massa feina. Sobretot, si es té en compte que amb tècniques molt més rudimentàries es pot encolomar a algú el que no ha pronunciat mai. La ministra Irene Montero, en una intervenció, va dir: “Tots els nens, nenes i nenis d’aquest país tenen dret a conèixer el seu cos, a saber que cap adult pot tocar-lo si ells no volen, i també el dret a estimar o a tenir relacions sexuals amb qui els doni la gana basades, això sí, en el consentiment”. A partir d’aquí, uns quants mitjans ja no sé si cavernosos o cavernícoles van retallar les seves paraules així: “Els nens tenen dret a tenir relacions sexuals amb qui els doni la gana”. I han fet circular vídeos només amb aquesta frase. Libertad Digital, en un editorial, considerava que la ministra d’Igualtat feia “apologia sense matisos” de la pederàstia. Matisos que ells s’han encarregat d’eliminar: Montero feia estona que parlava del dret que es vol impulsar perquè les noies de 16 i 17 anys puguin avortar sense haver de demanar permís als pares. I és un matís important, perquè l’edat de consentiment sexual a Espanya són, precisament, els 16 anys.

La ministra Irene Montero.

¿Per què cal preocupar-se per sobreimpressionar una boca que es mogui coordinadament amb un discurs fals i una veu creada robòticament, si n’hi ha prou amb retallar a la brava unes declaracions perquè s'acarnissin amb algú? Algunes de les propostes de Montero generen molta divisió, però és sa que la societat les debati. Ara bé, ha de ser un debat just i honest. No una carnisseria.