'Eufòria' no mereix ser considerat un plagi

La línia on acaba la variació i comença el plagi és prou fina perquè els judicis sobre propietat intel·lectual siguin extremadament tècnics. És evident que TV3 va inspirar-se en Operación Triunfo per al seu Eufòria: en comptes de ser només una competició, s’hi incorporava la idea de la formació dels participants, fent així que el programa encaixés millor en un canal públic. Però l’acadèmia d’OT –on vivien les 24 hores– donava uns aires forts de reality que Eufòria no té. I també salta a la vista que, amb fórmules similars, els dos programes han acabat tenint una pell molt diferent. Un Risto Mejide a Eufòria no hi encaixaria ni amb calçador. ¿L’autoria d’un programa té a veure només amb la seva mecànica? És una pregunta gairebé filosòfica, que un jutge haurà de mirar d’objectivar. I també haurà de determinar si un procés de formació musical, nominació de concursants per part d’un jurat i posterior eliminació per votacions del públic, és prou específic per merèixer la protecció d’uns drets d’autor.

Dit això, s'ha d'entendre la frustració de Josep Maria Mainat i Toni Cruz quan veuen que una derivada de la seva idea original està funcionant tan bé. El problema no és Eufòria a Catalunya, en realitat, sinó que els dos veterans productors poden deixar de llicenciar edicions d’Operación Triunfo pel món –i cobrar-ne els royalties– si Veranda inicia l’assalt internacional amb Eufòria, a preus més competitius. Però crec que el programa de TV3 manté prou elements distintius –tant en format com en to– perquè se li reconegui l’especificitat. Ara, només cal recordar el tortuós cas d’El Rosco de Pasapalabra per saber que els judicis sobre propietat intel·lectual són enrevessats i, sovint, una loteria. No m'atreviré a vaticinar un resultat, però tant de bo aquest procés no perjudiqui un programa que s’ha consolidat com una petita estructura d’estat per reconnectar els joves amb la televisió en català.